Una situació econòmica com la que tenim té trets diferents a altres crisis que hem viscut. Afecta més al model perquè hi ha quelcom que és irresoluble: la crisi energética. Els trets de la crisi fa que les solucions que alguns donen (multiplicar les infraestructures existents, o privatizar sectors públics) reprodueixin més la fallida d'un model de creixement. I es produeix en un país fortament endeutat que no ha canviat les bases del seu model de creixement quan podía fer-ho.
Les conseqüències d’aquest escenari, com gairebé sempre, seran negatives pels sectors més vulnerables, i aquí si que pot haver una percepció diferent del problema. A diferència de les crisis viscudes als anys 80, ara pot haver qui busqui un boc expiatori en la immigració, amb respostes populistes i dretanoses.
El repte és establir una agenda eminentment social, on poguem traduir la necessitat de determinades polítiques econòmiques i fiscals, fent que aquestes s’associïn a conquestes socials. Combinar això amb noves propostes, que vagin des del radical rebuig a la pretensió d’augmentar la jornada laboral a les 65 hores, fins a la necessitat d’augmentar el Salari Mínim Interprofessional a 1000 euros. I al costat de tot plegat ser aquells que no cedirem davant dels discurs que tracta a l’immigrant exclusivament com a mà d’obra i no com a persona. Tenim la responsabilitat de ser el referent social en un escenari de crisi. No és fàcil fer-ho, però aquesta és la primera responsabilitat per una força d’esquerres pels propers anys.
Amb les mans a les butxaques
La setmana passada la junta de portaveus discutía la nostra petició de compareixença d’en ZP perquè expliqués les respostes econòmiques. El PSOE va anar amb les mans a les butxaques. Sense cap soci per tumbar la nostra solicitud. I al final va prosperar. Si el PSOE volgués, al Congrés hi ha majoria d’esquerres per fer polítiques d’esquerres. Però fins al moment la lògica dels xecs, l’assumpció de la directiva de retorn, la privatitzacióp d’AENA, la frenada al desenvolupament de drets, o l’eliminació de l’impost del patrimoni fan pensar que la seva opció és clara; entendre’s amb la dreta.
Més sobre Lisboa
Dijous vam parlar I votar al Congrés el Tractat de Lisboa. ICV vvam expressar una veu crítica, fruit de l’análisi que vam fer a la darrera Comissió Permanent. És cert que el tractat millora institucionalment el pésim Tractat de Niça, però el que tocava era una veu crítica, I vam decidir expressar-la amb la nostra intervenció I el nostre vot. Us adjunto la intervenció perquè digueu la vostra.
A les municipals repetirem el 28-N?
-
Com influiran els resultats de les eleccions catalanes en les properes
eleccions municipals? La veritat és que no ho sé. El proper 22 de maig
celebrarem u...
Fa 5 hores