Dien Bien Phu vist des del tercer món
El 20 de juliol del 2004 serà el cinquantè aniversari dels acords de Ginebra, que van posar fi a la guerra d’Indoxina. Sis setmanes abans, l’exèrcit francès havia patit una derrota aclaparadora a la fondalada de Dien Bien Phu: un senyal per a tots els pobles a la recerca de la independència. Els primers a sentir-lo van ser els algerians que, amb el Tots Sants roig, l’1 de novembre del 1954, van iniciar la seva insurrecció.
Per Alain Ruscio*
Article traduït per Rut Jou
Fa cinquanta anys, el 20 de juliol a Ginebra, els negociadors francesos i vietnamites signaven els acords d’alto el foc, coberts per l’autoritat de la comunitat internacional: els Estats Units (no gaire entusiastes), el Regne Unit, la Unió Soviètica i, sobretot, la Xina Popular (aleshores participava en la seva primera conferència internacional) prenien acta. Unes setmanes abans, el 7 de maig del 1954, els últims defensors del camp de Dien Bien Phu, esgotats, afectats per una batalla contínua de cinquanta-cinc dies, havien reconegut, amb l’ànima morta, la superioritat de l’adversari. S’acabava una guerra. Així, aquests viets, aquests petits homes grocs fins i tot menyspreats, havien acabat amb un dels principals exèrcits occidentals, que rebia el suport del poderós aliat americà.
Costa imaginar l’eco que va poder tenir aquest esdeveniment en el món colonitzat o dominat, sobretot a l’altre costat de mar francès: els colonialistes havien estat vençuts, un exèrcit regular, derrotat. El president del Govern Provisional de la República Algeriana (GPRA), Ben Youcef Ben Khedda, recorda: “El 7 de maig del 1954, l’exèrcit de Ho Chi Minh infligia al cos expedicionari francès al Vietnam l’humiliant desastre de Dien Bien Phu. Aquesta derrota de França actua de detonador poderós a tots els que pensaven que l’opció de la insurrecció a curt termini era l’únic remei, l’única estratègia possible [...]. L’acció directa prenia pas en totes les altres consideracions i esdevenia la prioritat de les prioritats (1)”. Una mica més de tres mesos després de la signatura de l’acord de Ginebra, esclatava la insurrecció algeriana de Tots Sants, l’1 de novembre del 1954.
|