Max Havelaar, líder mundial en temes de comerç just, pretén respondre a una demanda de consum "diferent" situada sota el prisma de la solidaritat entre consumidors del nord i petits productors del sud. Però els principis semblen que han quedat en un segon terme aliant-se amb grans grups que disten molt de tenir preocupacions amb aquests principis.
Per CHRISTIAN JACQUIAU
Economista i autor del llibre «Les coulisses du commerce équitable. Mensonges et vérités sur un petit business qui monte» (Les interioritats del comerç just. Mentides i veritats sobre un petit negoci que va en augment), Mille et une nuits, París, 2006.
Les respostes a vegades precedeixen les preguntes...
Una mica de llàgrimes, dos dosis de compassió, tres rodatges petits de càmera... Cada any, els diaris examinen els pobres, abans de tornar a la seva feina. Aleshores desapareix aquesta desolació, amb aquestes esperances frustrades, i a vegades aquests desigs que encara brillen. Com es pot resistir a la multitud de murs que s’erigeixen així?
Per John Berger*
Article traduït per Rut Jou
1. El vent s’aixeca de nit i s’emporta tots els nostres projectes.
(Proverbi xinès)
2. Els pobres no tenen domicili. Tenen una llar, perquè es recorden de la seva mare, de la seva àvia o d’una tia que els va educar. Un domicili és una fortalesa, no una història; manté el salvatge a distància. En un domicili, calen parets. Gairebé tots els pobres somnien amb un domicili modest, com un somni de descans. Sigui quin vulgui el seu piló, els pobres viuen a l’aire lliure on improvisen, no domicilis, sinó indrets només per a ells. Igual que els seus ocupants, aquests llocs són protagonistes que tenen la seva pròpia història per viure i, contràriament als domicilis, no compten amb un altre per a això. Els pobres viuen amb el vent, amb la humitat, els remolins de pols, el silenci, el soroll insuportable (a vegades els dos —no són contradictoris—), amb les formigues, els animals grossos, les olors que vénen de la terra, les rates, el fum, la pluja, les vibracions que vénen de tot arreu, els rumors, la nit que cau, sense oblidar que viuen els uns amb els altres. Entre els habitants i aquestes presències, les fronteres són imprecises. Inextricablement confoses, formen el conjunt de la vida del lloc.
“El crepuscle queia; el cel cobert de la broma freda i grisa començava a desaparèixer entre les tenebres; i el vent, després d’haver passat el dia dispersant rostolls i arbustos pelats, morts per preparar l’hivern, s’adorm ara tranquil·lament als forats de la terra...”
No es pot entendre els pobres col·lectivament. No constitueixen només la majoria dels habitants del planeta, són arreu i l’esdeveniment més fútil parla d’ells. Per això els rics es passen avui en dia l’essencial del seu temps construint murs, murs de formigó armat, murs de vigilància electrònica, barreres de míssils, camps de mines, controls fronterers i pantalles mediàtiques opaques.
Recentment, la lluita contra la pedofília, el terrorisme o l’antisemitisme ha conduït la majoria dels mitjans a estigmatitzar crims imaginaris i a aclaparar innocents (afers d’Outreau, de l’encarregat d’Orly, del RER D (Xarxa de Trens Ràpids). La premsa sacrifica altres informacions més importants per donar lloc a aquesta tractament cada vegada més irresponsable dels fets diversos. Podrà desentendre’s indefinidament dels seus defectes mercantils sobre els jutges, els policies o els electes?
Per Gilles Balbastre*
Article traduït per Carme Geronès / Carles Urritz
El 19 de maig del 2004, davant desenes de càmeres, entre elles les del telenotícies de les 20 h de TF1, l’agutzil de justícia Alain Marécaux es desfeia en plors a la sortida del tribunal de Saint-Omer. El moment era patètic: “Ho he perdut tot per aquest afer. Sabeu... m’han robat els meus fills. Han matat la meva mare. He hagut de vendre el meu estudi... vendre la meva casa... No tinc res més... Com voleu...”. El canvi brusc en l’audiència de la seva principal acusadora transforma de sobte aquest home en heroi, víctima segons la premsa unànime de la “derrota del sistema judicial”, experts psicòlegs “parcials”, assistents maternals “irresponsables”, i fins i tot de la paraula dels fills “manipulats”. En aquest moment precís, que encara es recorda, dos anys abans, l’11 de gener del 2002, el de les 20 h de TF1 mostrava a 9 milions de telespectadors la casa d’aquest mateix Alain Marécaux i de la seva dona, tots dos empresonats després del que, en aquella època, es presentava com un afer de pedofília monstruosa?
El Figaro del 20 de maig del 2004 tenia pietat de la sort del conductor de taxi Pierre Martel: “Abans de l’afer, duia una existència plàcida entre la seva família i la seva passió pel golf [...]. Va ser examinat per sis violacions a menors. També se’l va acusar d’haver conduït nens a Bèlgica per a sessions pedofíliques en una granja”. Aquest acusador apunta en efecte al Figaro de l’1 de gener del 2002. Ja que el diari evocava aleshores “un conductor de taxi que portava les petites víctimes a una granja de Bèlgica, prop d’Ypres, on es desenvolupaven vetllades especials enregistrades per dos propietaris d’un sex shop d’Ostende”. A la llista arborada pels mitjans responsables del patiment d’aquests “acusats per error” falta la professió de periodista (1).
Ja que, en el que convé anomenar l’afer d’Outreau, és legítim preguntar-se per la instrucció del jutge Fabrice Burgaud —de la qual no es privarà la premsa en conjunt—, com hauria estat necessari sotmetre a crítica el treball de la immensa majoria de mitjans. A part d’algunes acusacions molt boiroses de la premsa mediàtica, ràpidament associada a la pressió de l’opinió pública, ningú no va subratllar la duplicitat de la premsa. Els exacusats convertits en víctimes estan massa ocupats per tornar al seu traumatisme; els advocats i els responsables polítics, massa dependents de la publicitat mediàtica; les professions indexades, massa atemorides del poder acusatori dels periodistes.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.