Joan Tardà
fa 3 h
Us adjunto la intervenció d’ahir en el plenari arran del debat i votació de les resolucions de la memòria anual del Consell General del Poder Judicial. Val a dir que vam aconseguir pactar totes les presentades menys dues, una de les quals (rebutjada pel PSOE) relacionada amb la llengua catalana. Altrament, el debat es va dur a terme l’endemà que PSOE i PP haguessin pactat i aprovat en el Senat convertir en membre del Tribunal Constitucional Francisco José Hernando, l’anterior president del Consell General del Poder Judicial i persona que durant anys ha estat un dels representants de l’armada espanyolista actuant contra la voluntat del Parlament de Catalunya quant a l’Estatut i contra la normalització de la llengua catalana.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
fa 7 h
Vagi dit per endavant que ni José Montilla és Steve McQueen, ni Ernest Benach l’Ali MacGraw, ni les seves respectives espantades han estat dirigides per Sam Peckinpah. No deixa de ser un espectacle poc edificant veure que les dues màximes autoritats del país –els encara presidents en funcions de la Generalitat i del Parlament- han decidit abandonar les corts catalanes i renunciar fins i tot a prendre possessió del seu escó. Els que de debò ens creiem el país entenem que el nostre Parlament, malgrat ser una cambra secundària dins la trampa del marc constitucional i autonòmic espanyol, hauria de ser el lloc on es reunissin els millors, els homes i dones més capacitats, altruistes i tenaços.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
fa 8 h
Dissabte Reagrupament podria començar a debatre la possibilitat d’adhesió com a plataforma independent a Solidaritat Catalana, o bé integrar-se a Esquerra, un cop es confirmi el cop de timó dels republicans, com a inici del procés de refundació del partit independentista. Els 40.000 vots aconseguits per Reagrupament en aquestes eleccions no són pas pocs, malgrat les divisions de l’espectre independentista, la manca de visibilitat als mitjans de comunicació i el fet que totes les enquestes no els hi donaven representació parlamentària (el que va propiciar que el votant potencial s’inclinés per una altra opció, per allò del vot útil).
Llegir-ne més
home sardina
fa 10 h
L’epifania, suposo, fou una al•lucinació, un nen jugant a fer caravanes amb uns cotxes de joguina, un averany del que l’esperava darrera l’abisme; i va trigar en petar, i quan ho va fer, el crec va retronar fins a Moab com un petard monstruós, després, una vegada més, el silenci més subterrani; la navalla gran ja no tallava gens, li havia gastat la fulla el primer dia, mirant d’esberlar la roca; la petita era tan escarransida que gairebé no es veia; va estar serrant pell, carn i muscles durant tres quarts d’hora; la sang sortia cada cop més espessa i negra, feia un soroll mut i tou, en regalimar sobre la sorra; pels tendons va haver de fer servir unes tisoretes de tallar fil, no feien mal, les artèries tampoc, però quan va acostar-se als nervis, aquell embolcall d’espaguetis ensangonats va cremar-lo del tot, braç amunt, fins que el dolor era tan esborronant que ja no hi era; després va venir la llum, en la seva forma més nítida i empírica, la llum que el faria viure eternament, a la terra mateix; i quan li pregunten què el va empènyer, com es va atrevir, diu que va ser la ràbia, rebel•lar-se contra aquella tragèdia tan idiota, no morir-se en un lloc tan solitari.
Llegir-ne més
Gerard Ollé
ahir a les 18:38 h
La nit de dilluns és freda, o millor dit, gèlida, és d’aquelles nits que al meu poble hom les acostumava a passar al costat de la llar de foc o l’estufa de llenya, fent càbales i més càbales que mai s’acomplirien, tot disfrutant d’unes autèntiques sopes de pa de primer i un bon tall de ‘rosta’ amb allioli de codony de segon, el postre habitualment ja es degustava tot mirant ‘lo parte’. Això era en les meues èpoques pretèrites de la infantesa pallaresa. Dilluns passat, però, en tant que gèlida, la nit, tanmateix, no tindria res a veure amb una d’aquelles tantes nits d’infantesa que passava amb els meus a la vora del foc.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
ahir a les 14:15 h
Setmanal Finalment, després de quatre setmanes seguides de temperatures ben superiors a la mitjana, la darrera setmana ha estat, per contra, més freda del normal, concretament +1,45 °C. La pluja s’hi ha resistit, i el mes de novembre ha tancat amb una precipitació total acumulada de 13,7 mm, el que no arriba ni a un 25% del que de mitjana plou per aquestes dates. La setmana que demà tanquem, la 48, serà encara més freda que no pas la 47, amb gairebé 3 °C per sota de la mitjana. La propera setmana s’endevina com de transició: fred ben acusat fins al cap de setmana, i temperatures anormalment càlides a partir de diumenge-dilluns, sense precipitacions destacables, fins com a mínim mitjan de mes.
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
ahir a les 13:01 h
Pugem replà a replà, de la plana a la vall, de migjorn a gregal, bufa lliure el vent, roent sentiment, sentit ardent, arreu, arreu. Véns de lluny, enlloc el cor, és el mateix món. Bruna la mirada, somnies la tarda, deslliurada l'ala, amb el cel obert, el cos de foc intens. Negre com l'ahir d'aquesta terra, de la nit dels segles, ets mare, dona, ona, lliure, a la mar, somnies el demà. Ens alliberarem, no en tinguis dubtes, serem el vers silent, mai més el lament, roig intens el despertar, junts construïm el destí, en ell hi som tots, tots, des de baix estant, revolució galopant.
Llegir-ne més
Rival Petit
ahir a les 10:29 h
APAÑÓ – BARÇA 2-1 48 hores després d’escorxar la gran truja en slow motion, en carnisseria retransmesa en directe a tot el món, Més Que Un Club perd davant els seus porcellons el primer títol de la temporada en un partit esperat entre la turba perica amb boca bavallosa, set de venjança i les tradicionals mostres de ràbia i odi patològic que Freud analitzaria millor que nosaltres si fos a Rival Petit i no dubtaria a atribuir-lo a un accentuat complex d’Edip entre un ramat perico que després de cada penetració múltiple al mandril, ens veu com una mena de pares que empalem insistenment la mare.
Llegir-ne més
Jaume Cusó
ahir a les 23:46 h
Anècdotes electorals Un feixista llença un ou a Miquel Iceta Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC va sortir a fer les primeres valoracions sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya quan un individu li va llençar un ou al cap al crit de "rojo de mierda" i "viva España", i va fer la salutació feixista. En un parell de llocs he llegit que aquest individu era un militant de Ciudadanos, ex-militant de la Falange, de L'Hospitalet. Rosa Díez preocupada pels resultats electorals La ultranacionalista espanyola lideressa suprema d'UPYD s'ha queixat amargament dels seus mals resultats electorals a Catalunya, i especialment li ha molestat que la CORI, amb la gran Carmen de Mairena li hagi passat davant.
Llegir-ne més
Lluís Feliu
ahir a les 22:15 h
És estrany que una persona que viu a Catalunya no vulgui gaudir d’un concert econòmic digne i just. És curiós que un habitant català no qüestioni el fet de pagar més impostos que un extremeny, per exemple, i gaudir d’uns serveis públics més precaris. És enigmàtic que un gironí sigui solidari amb Espanya i se’l critiqui sistemàticament en certs mitjans de comunicació espanyols. Insòlit, extravagant, desconcertant, sorprenent i fins i tot malaltís, és que el Partido Popular defensi el concert econòmic basc però es posicioni en contra del català.
Llegir-ne més
Actualitat Opinió Blogs
Un comentari
Veure llistat de blogs
8
309