Màrius Viella
fa 3 h
Gracies Sr. Montilla, ja ens ha “fotut canari”; hem quedat sense bous i sense esquelles. Comentari retroactiu Zapatero espera amb candaletas, que el TC, es manifesti en contra de l’estatut , i d’aquesta manera ja tindrà el tema del finançament resolt; ...¡catalans de Catalunya,!—ha arribat l’hora de veritat !...Ho caminem sols, ho no serem mai ningú!. Caixa o Faixa Entre les perspectives de fracàs de l'estatut , i les falsedats del president S.
Llegir-ne més
Carles Gil
fa 5 h
La llei de violència de genere vigent avui dia i obsoleta per tots els costats sembla que no tingui prioritat pel Gobern d'Espanya i prefereixen esperar a que arribin les eleccions generals per portar-la tots els partits com a bandera dels seus programes electorals. En lo que portem d'any 2010 aquesta lacra social de la nostre societat s'emportat la vida de 64 dones superant aquesta dada els darrers anys 2008 i 2009 en aquestes datàs i encara queden dies per finalitzar l'any, que en aquestes festes nadalenques encara enterboliran la pau d'aquestes datàs.
Llegir-ne més
Joan Tardà
fa 10 h
Us adjunto la intervenció d’ahir en el plenari arran del debat i votació de les resolucions de la memòria anual del Consell General del Poder Judicial. Val a dir que vam aconseguir pactar totes les presentades menys dues, una de les quals (rebutjada pel PSOE) relacionada amb la llengua catalana. Altrament, el debat es va dur a terme l’endemà que PSOE i PP haguessin pactat i aprovat en el Senat convertir en membre del Tribunal Constitucional Francisco José Hernando, l’anterior president del Consell General del Poder Judicial i persona que durant anys ha estat un dels representants de l’armada espanyolista actuant contra la voluntat del Parlament de Catalunya quant a l’Estatut i contra la normalització de la llengua catalana.
Llegir-ne més
Josep Maria Vall
fa 14 h
Vagi dit per endavant que ni José Montilla és Steve McQueen, ni Ernest Benach l’Ali MacGraw, ni les seves respectives espantades han estat dirigides per Sam Peckinpah. No deixa de ser un espectacle poc edificant veure que les dues màximes autoritats del país –els encara presidents en funcions de la Generalitat i del Parlament- han decidit abandonar les corts catalanes i renunciar fins i tot a prendre possessió del seu escó. Els que de debò ens creiem el país entenem que el nostre Parlament, malgrat ser una cambra secundària dins la trampa del marc constitucional i autonòmic espanyol, hauria de ser el lloc on es reunissin els millors, els homes i dones més capacitats, altruistes i tenaços.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
fa 15 h
Dissabte Reagrupament podria començar a debatre la possibilitat d’adhesió com a plataforma independent a Solidaritat Catalana, o bé integrar-se a Esquerra, un cop es confirmi el cop de timó dels republicans, com a inici del procés de refundació del partit independentista. Els 40.000 vots aconseguits per Reagrupament en aquestes eleccions no són pas pocs, malgrat les divisions de l’espectre independentista, la manca de visibilitat als mitjans de comunicació i el fet que totes les enquestes no els hi donaven representació parlamentària (el que va propiciar que el votant potencial s’inclinés per una altra opció, per allò del vot útil).
Llegir-ne més
home sardina
fa 17 h
L’epifania, suposo, fou una al•lucinació, un nen jugant a fer caravanes amb uns cotxes de joguina, un averany del que l’esperava darrera l’abisme; i va trigar en petar, i quan ho va fer, el crec va retronar fins a Moab com un petard monstruós, després, una vegada més, el silenci més subterrani; la navalla gran ja no tallava gens, li havia gastat la fulla el primer dia, mirant d’esberlar la roca; la petita era tan escarransida que gairebé no es veia; va estar serrant pell, carn i muscles durant tres quarts d’hora; la sang sortia cada cop més espessa i negra, feia un soroll mut i tou, en regalimar sobre la sorra; pels tendons va haver de fer servir unes tisoretes de tallar fil, no feien mal, les artèries tampoc, però quan va acostar-se als nervis, aquell embolcall d’espaguetis ensangonats va cremar-lo del tot, braç amunt, fins que el dolor era tan esborronant que ja no hi era; després va venir la llum, en la seva forma més nítida i empírica, la llum que el faria viure eternament, a la terra mateix; i quan li pregunten què el va empènyer, com es va atrevir, diu que va ser la ràbia, rebel•lar-se contra aquella tragèdia tan idiota, no morir-se en un lloc tan solitari.
Llegir-ne més
Gerard Ollé
ahir a les 18:38 h
La nit de dilluns és freda, o millor dit, gèlida, és d’aquelles nits que al meu poble hom les acostumava a passar al costat de la llar de foc o l’estufa de llenya, fent càbales i més càbales que mai s’acomplirien, tot disfrutant d’unes autèntiques sopes de pa de primer i un bon tall de ‘rosta’ amb allioli de codony de segon, el postre habitualment ja es degustava tot mirant ‘lo parte’. Això era en les meues èpoques pretèrites de la infantesa pallaresa. Dilluns passat, però, en tant que gèlida, la nit, tanmateix, no tindria res a veure amb una d’aquelles tantes nits d’infantesa que passava amb els meus a la vora del foc.
Llegir-ne més
Toni Fernandez
ahir a les 14:15 h
Setmanal Finalment, després de quatre setmanes seguides de temperatures ben superiors a la mitjana, la darrera setmana ha estat, per contra, més freda del normal, concretament +1,45 °C. La pluja s’hi ha resistit, i el mes de novembre ha tancat amb una precipitació total acumulada de 13,7 mm, el que no arriba ni a un 25% del que de mitjana plou per aquestes dates. La setmana que demà tanquem, la 48, serà encara més freda que no pas la 47, amb gairebé 3 °C per sota de la mitjana. La propera setmana s’endevina com de transició: fred ben acusat fins al cap de setmana, i temperatures anormalment càlides a partir de diumenge-dilluns, sense precipitacions destacables, fins com a mínim mitjan de mes.
Llegir-ne més
Daniel Ferrer i Esteban
ahir a les 13:01 h
Pugem replà a replà, de la plana a la vall, de migjorn a gregal, bufa lliure el vent, roent sentiment, sentit ardent, arreu, arreu. Véns de lluny, enlloc el cor, és el mateix món. Bruna la mirada, somnies la tarda, deslliurada l'ala, amb el cel obert, el cos de foc intens. Negre com l'ahir d'aquesta terra, de la nit dels segles, ets mare, dona, ona, lliure, a la mar, somnies el demà. Ens alliberarem, no en tinguis dubtes, serem el vers silent, mai més el lament, roig intens el despertar, junts construïm el destí, en ell hi som tots, tots, des de baix estant, revolució galopant.
Llegir-ne més
Actualitat Opinió Blogs
Cap comentari
Veure llistat de blogs
4
348