Al esdevenir primer ministre d’Iran, el 28 d’abril del 1951, Mohammad Mossadegh nacionalitzà el petroli. “El petroli és la nostra sang, el petroli és la nostra llibertat”, escandien els manifestants. A l’agost del 1953, un cop d’Estat, organitzat per la CIA en col·laboració amb Londres, posava fi al govern de Mossadegh. El Xa aprofitava per afirmar el seu poder dictatorial – i els Estats units per reemplaçar a Gran Bretanya en el paper de “tutor” del país.
Quan es parla d’Imperi, a què ens referim exactament? Fa referència als Estats units i als seus satèl·lits europeus, a la Banca mundial, al Fons monetari internacional (FMI), a l’Organització mundial del comerç (OMC) i a les corporacions multinacionals? O és quelcom més que tot això? No serà el que, en nombrosos països, ha engendrat excrecències subsidiàries, subproductes perillosos com els del nacionalisme, el fanatisme religiós, el feixisme i, probablement, el terrorisme, que va agafat de la mà amb el projecte de la mundialització liberal?
Pequin té un passat molt actiu en l’escena internacional, des de llavors sembla més discret. Des de finals dels anys 1970, les autoritats han subordinat la seva política estrangera a l’estratègia d’obertura econòmica. Depenent d’Occident en el marc comercial, Xina ha elaborat una diplomàcia basada en la prioritat de les bones relacions amb els Estats units.
“Bon dia, traïdors”. Aquestes paraules són les que va adreçar, Michel Jobert, aleshores ministre francès d’afers estrangers, als seus col·legues europeus alineats a la posició dels Estats units, el dia de l’embargament petroler de l’OPEP. Era fa trenta anys i l’engalipador americà que retornava als països la seva temptació d’independència s’anomenava en aquella època, Sr. Henry Kissinger. Al gener de 2003, la seducció prové d’una altra font, el nom de la qual sona com una confessió, el Wall Street Journal. Vuit responsables governamentals europeus, més o menys representatius de l’executiu del seu país – i no de l’opinió de la seva població (1) – efectivament, van fer saber que “Europa i Amèrica han de continuar unides”.
Al 1991, el tractament de la guerra del Golf per part dels mitjans occidentals dóna la impressió d’un conflicte propi i gairebé presentable. El ministre americà de defensa oferia aleshores als periodistes “briefings” que semblaven “shows”. Pels que no havien conegut la guerra de Vietnam, les demostracions del Sr. Colin Powell, llavors cap d’estat major de les armades americanes, i del Sr. Richard Cheney, en aquell moment ministre de defensa, evocaven pràcticament les proves de l’escola primària on els petits exhibeixen les seves joguines militars (1).
Es pot guanyar una guerra i perdre la pau: la situació a Afganistan n’és la prova. A penes un any després de la intervenció americana, la major part del país es troba sota el jou de potentats locals que estan poderosament armats i fan regnar el terror. Malgrat que s’han concedit algunes mesures de façana a favor de les dones, per satisfer als occidentals, els guardians de l’ordre moral ocupen de nou el cim.
“Fem tot el que podem per impedir la guerra. Obriria una caixa de Pandora i no som capaços d’estimar-ne els perjudicis i el cost: després de tot Turquia és una part essencial d’aquesta regió. Però també ens hem de preparar pel pitjor. Som un aliat estratègic dels Estats units i no volem alterar les relacions. Al contrari, volem reforçar-les”. El Sr. Abdullah Gül, el primer ministre de Turquia que té unes maneres directes i franques, és membre del Partit de la justícia i del desenvolupament (Adalet ve Kalkinma Partisi, AKP), que han guanyat amplament en les eleccions del 3 de novembre de 2002. Afirma clarament que el seu govern sempre buscarà el consens segurament tant pels problemes exteriors com interiors.
El Patriot Act, adoptat el 25 d’octubre de 2001 per una majoria aclaparadora (98 vots contra 1 al Senat, i 357 contra 66 a la Cambra de representants), amplia els poders del Federal Bureau of Investigations (FBI) i les altres agencies de manteniment de l’ordre. Aquesta llei li permetia al president confiscar els actius de qualsevol persona compromesa en els atacs contra els Estats units i facilitar les escoltes telefòniques i la vigilància del territori interior. La paret que, des dels escàndols dels anys 1970, dividia la informació a l’estranger i els poders policíacs en territori americà, va ser abatuda, i, sense tardar, l’administració confiava a l’almirall John Poindexter – condemnat per conspiració i engany davant el Congrés després de la seva participació en l’escàndol de venda d’armes a Iran per finançar la “contra” nicaragüenc – el projecte orwelliana de vigilància “total” de la població, dels viatges, de les despeses, etc., amb l’objectiu de detectar els signes precursors d’activitat “terrorista”.
Un acord americano-turc constituiria per l’armada turca, si fos ratificat pel Parlament d’Ankara, un doble èxit. Al govern, imposaria la participació del país a una guerra encara que estigui condemnada pel Partit de la justícia i el desenvolupament (AKP) i un noranta per cent de l’opinió. I als Estats units, pagarien per aquesta participació un preu elevat: una presència de soldat turcs al Kurdistan iraquià i una compensació de molts milers de milions de dòlars.
Del rebuig dels míssils americans en territori francès a la retirada dels comandaments integrats de l’OTAN, passant pel reconeixement de Xina i els discurs del Phnom Penh ... França no es troba amb el seu primer enfrontament amb els Estats units. El que està en joc sempre és l’ordre internacional.
La sang no degenera les qualitats dels pares. Promogut al 1981, el cap del departament soviètic del Consell nacional de seguretat, el sovietòleg Richard Pipes contribuí a descriure l’URSS fora d’aquest “Imperi del mal” contra el qual Ronald Reagan es va erigir per salvar Occident. Vint anys després, el seu fill, Daniel Pipes, ha integrat la task force antiterrorista del departament americà de defensa.
Des de fa molt temps, els mitjans d’informació han arborat una reputació d’independència respecte el poder. Aquesta imatge, heretada de l’afer del Watergate, malgrat tot ha estat clarament usurpada, al menys durant els anys de Reagan. El concert de la dreta en el que concorren ara la premsa escrita, ràdio i televisió corre el perill de fer dissipar l’antiga il·lusió.
Per alguns intel·lectuals neoconservadors, a vegades nascuts del Partit demòcrata, la mobilització “patriòtica” ha jugat sempre un rol important de cohesió social. Als anys 1970, amb la “distensió”, aquests falcons s’han inquietat doncs per la reducció mínima de les tensions internacionals. Des de l’11 de setembre de 2001, tot els hi va bé ...
És en nom del “nou ordre internacional” que George Bush pare havia dirigit la primera guerra del Golf. Dotze anys més tard, el seu fill prepara la segona sota el signe de l’unilateralisme agressiu, que caracteritza l’acció de Washington en el camp de l’armament, de la justícia internacional, l’ecologia, el comerç, els drets humans ... i les guerres preventives.
Quines repercussions tindrà la guerra d’Iraq en el conflicte israelo-palestí? Del Sr. Yasser Arafat al nou cap laborista Amram Mitzna, dels membres de l’autoritat palestina als del govern israelià, domina la inquietud. Aquí, la d’un trasllat de població, malgrat les assegurances que ha donat Washington. Allà, la d’un nou agreujament de la crisi de l’economia israeliana.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.