Diuen molts analistes que l'independentisme ha perdut escons. No, això és mentida. L'independentisme ha prestat els deu escons d'ERC a CiU. A CiU, li toca d'administrar-los pensant en la sobirania i la independència. Si no ho fa així, aquests deu escons, d'aquí a quatre anys els tornarà a perdre.

Per una altra banda, aquests quatre escons que ha aconseguit Solidaritat són una part de l'esperit del 10 de juliol. Si Laporta i Carretero haguessin anat plegats, el vot independentista s'hauria multiplicat per dos. Perquè el fet que hagin anat per separat ha fet que molta gent s'hagi quedat a casa.

Ara comença l'autèntica batalla a quatre anys vista: fora del parlament, quan hi hagi les municipals amb la participació de les CUP, amb el referèndum 'Barcelona decideix', juntament amb la presència parlamentària, pot fer que en les pròximes eleccions autonòmiques del 2014 la presència de l'independentisme al parlament sigui completament determinant.

es pot llegir a

http://www.vilaweb.cat/noticia/3818009/tuitcronica-lendema.html

"Extraparlamentaris", a la meva família també hi va haver gent implicada molt directament en la creació d'ERC i perseguits i exiliats. L'error és que la nostra generació ens haguem cregut que ERC va sobreviure la guerra i la dictadura. No ho va fer pas, com no ho va fer Catalunya.

Per no ser tan dràstics, diguem que ni l'ERC ni la Catalunya prefranquistes no són recognoscibles en les postfranquistes. És com si agafes un cotxe antic i li canvies totes les peces menys el xassís i la xapa de la marca. És el mateix, però no.

En tot cas, tenim aquest país i aquesta ERC. Pel país encara entenc que continuem lluitant. No pas pels avis republicans, sinó perquè la meva nació és la dels meus fills.

Ara, pel partit, per unes sigles. Home, doncs no.

Perquè no és veritat que sigui la malvada "cúpula" qui ha buidat la closca d'ERC i se n'ha servit per disfressar un projecte que anava per una altra banda. Han estat els militants qui primer va escollir aquests dirigents i el seu programa i les seves decisions de govern, però és que a més al congrés s'hi van refermar i els van reconfirmar, fins a foragitar tota l'oposició interna (excepte l'Uriel, que segueix fent feina).

Per tant, com que el partit són els militants, i els militants són una merda, doncs a fer la mà partit i tots plegats.

Encara prou que després de veure com l'independentisme social s'ha llançat als braços dels estafadors de CiU no diem el mateix respecte tot el país.

El poble català ha expressat la seva voluntat a les urnes i ha fet crèixer els partits dits de “dretes”, Convergència, Unió i Partit Popular, I d’altra banda ha tret suport als partits dits d’”esquerra” PSC-PSOE, ERC ICV. Ara molts partits rebutgen la defensa d’uns valors i prefereixen dir-se “transversals”.
El criticat tripartit no va ser res més que un intent de transversalitat de l’esquerra. Com el bipartit Convergència i Unió no deixa de ser una transversalitat de la dreta.
El cert és que el capitalisme (sistema fet essencialment de crisis alternatives) que ha produït la profunda crisi econòmico-social en que estem submergits dirigents de dretes el van prometre “reformar”. Ja hem vist i veurem quines són les reformes que apliquen arreu. I, dissortadament, hem vist com els partits d’esquerra als governs han estat incapaços de generar uns valors, un sistema econòmico-social alternatiu, sinó que l’han assumit submisament, assimilant-los.
És inútil presentar una alternativa d’Escons Insubmisos deixant llocs buits al parlament. Penso que ja és l’hora que la societat catalana s’esforci en cercar i crear una ALTERNATIVA SOCIAL IGUALITÀRIA CATALANA.
Front als valors del liberalisme i individualisme competitiu i d’ascensors socials personals. Cal pensar la possibilitat en que les persones siguin valorades per un igual en qualsevulla tasca social que realitzin i això es correspongui amb un salari social igualitari. Que a més poder de governar o dirigir no es correspongui més poder adquisitiu, més manifestacions de riquesa personal. Que els beneficis econòmics o sobrants s’ inverteixin en millorar la societat on calgui. Una tasca tan difícil com assolir la independència del nostre país. Però tampoc, no pas impossible.

Barça 1 - Espanyol 2, ho dic per si algú d'aquest diari no se'n ha assabentat.

Catalonia: un sol partit per arribar a esser auto determinada.

Molt ben dit, Salvador. Però el que és bàsic és que l'oposició no pot ser un nou tripartit espanyolista, PSOE+PP+C's. L'oposició s'ha de construir a partir de certes fugues del PSC que s'ajuntin d'alguna manera amb ICV i potser fugues d'ERC, perquè ERC no crec que pugui anar en una sola direcció.

Diu vostè "majoria incontestable"? El senyor Artur Mas ha obtingut el 38% dels vots, amb una participació del 60%. El President de la Generalitat Valenciana, Paco Camps, té el 53% dels vots, amb una participació del 70%
Si el President de la Generalitat del Nord té una "majoria incontestable", què té el de la Generalitat del Sud? "Infalibilitat Papal", "Inspiració Divina i Elecció per Aclamació"?

Pel que fa a ERC, la reconstrucció del partit no serà real fins al moment en que la direcció actual rectifiqui i reconegui l'error estratègic del segon tripartit. Ni divisió ni mandanques, el que l'electorat castiga és la incoherència entre el propi ADN i els fets del dia a dia. Vegeu comentari al bloc:
http://perabonspatricis.blogspot.com

Estic totalment d'acord en què les eleccions passades van deixar el nostre país sense una oposició que pugui ser alternança. Crec que també que això ja és el que passava a catalunya des de que CIU va començar a guanyar per majoria absoluta. Des del meu punt de vista el vot de centre essquerra està dividit en vàries formacions (PSC, ERC i IC principalment). L'única possibilitat que tenen per governar és que s'ajuntin formant el el tripartit. Aquesta fórmula ha quedat maleïda per almenys 30 o 40 anys, si és que no més. Per tant, mentre Catalunya no sigui independent (cosa que dissortadament va per llarg, si és que mai és) a Catalunya només podrà governar CIU d'una forma normal. La veritat ho trobo preocupant. Només si aparagués un partit de centre-esquerra que utilitzés les cartes com fa CIU (ambigüetat en l'aspecte del sobiranisme i altres coses, dret a decidir, ara no toca,...), i sobretot no depèn de cap partit de Madrid, com li passa al PSC; hi pot haver alguna possibilitat d'alternança creïble en la Catallunya autònoma o no independent.