Després de conèixer els resultats de les eleccions del passat 28N, tothom hi diu la seva, en fa balanços i intenta buscar explicacions.
Jo, encara que no tinc clars tots els motius, sí que tinc clar que els ciutadans han castigat ERC i el PSC principalment, i en menys mesura, ICV-EuiA, és a dir, han castigat les tres forces que configuren el govern tripartit. De fet, així ho vaticinaven les enquestes.
Centrant-nos en el PSC, provablement la crisi, el tripartit i el context global hi han tingut força pes, ha capitalitzat a través del president gran part del desgast sobre tots els temes. Ara bé, per afrontar el camí que cal prendre, cal primer una anàlisi exhaustiva, sense intentar buscar culpes ni culpables a cor calent, sinó analitzant què ha passat amb el cap fred. Ara no és hora de les solucions ràpides o del “jo ja ho havia dit”. Serenor i cap fred són la clau per abordar la presa de decisions sobre qui i cap a on ha d’orientar-se el futur. Trobar què ha fallat, per què i el camí per tornar a connectar amb els ciutadans que ens han perdut la confiança.
Cal valorar com a exemplar la determinació del President Montilla en reconèixer la derrota i assumir-ne la responsabilitat. És lloable i exemplar, i absolutament sincera i coherent amb el que sempre ha dit. Un acte d’humilitat amb el qual contribueix a prestigiar la política i a combatre la desafecció. La mateixa consideració mereix el President del Parlament Ernest Benach, que ha decidit seguir el mateix camí.
Així doncs, cal reconèixer la davallada de vots del PSC i cal felicitar CiU pels bons resultats. Pel camí ens ha sorprès que, contra pronòstic, hi hagi hagut més participació, més ciutadans que no pas al 2006 han volgut dir la seva opinió. Ara hem d’interpretar a fons què ens han dit i de tot plegat aprendre’n la lliçó per continuar treballant per refer i redefinir l’espai que es vol recuperar.
Mentrestant, i tal com diu la dita, més val caure en gràcia que ser graciós. I això és el que ens va semblar dimarts passat a l’entrevista que Mònica Terribas va fer a TV3 al futur president electe Artur Mas. Tot són bons propòsits, prudència en les solucions, tot bones paraules per abordar el futur govern.
Però ja s'acosta l'hivern, i potser torna a nevar! Els uns (els que governaven) ara estaran replegats, en reflexió i anàlisi del que ha passat i de com s’han de replantejar. Els altres (el nou President i el seu govern) hauran de sortir i mullar-se, i demostrar que efectivament, tal com s’han passat dient els darrers anys, ho saben gestionar millor. Veurem, segurament tindran alguns elements de gràcia, per exemple, en vam tenir un exemple amb l’entrevista que Mònica Terribas, tan acostumats com ens té a veure-la tan brava, li va fer a l’Artur Mas amb un bon massatge. Un massatge al qual no estàvem acostumats quan al seu davant hi tenia el President Montilla, per exemple.
Ara tot li somriu al nou futur president, veurem fins quan li dura la gràcia. De moment ja li vam sentir insinuar que per a Educació seria difícil que hi hagués més diners (no havia dit que l’eduació és una qüestió estratègica per a la competitivitat del país?), i que el concert econòmic seria molt dificultós, i que el referèndum, “ara no toca”... Us sona aquesta cançó?
No ens va agradar gens la crítica que va insinuar sobre les dimissions, la del President Montilla i la del President Benach. No l’honora, només la vam interpretar com una justificació del per què ell no ho va fer. No calia!
