Vota
Resultat:
6 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 04/12/2010 a les 12:52h

Tetris o baldufa

El panorama postelectoral permetria arribar a dues conclusions. Primera, si Artur Mas ho té difícil, l'oposició encara més. I segona, els partits polítics que busquen homogeneïtat més que cohesió no s'ha assabentat que el món, sortosament, ha canviat. Davant d'aquestes premisses s'aplica el principi de supervivència política: la il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. Ai, la biologia, que n'és de maca!

Dibuix de la banda opositora: un partit de disciplina espanyola que fa nosa i vol decidir què vol ser de gran abans de les municipals; un altre on els serenos ja criden: "Cos a terra que vénen els nostres"; un altre partit amb ADN espanyol que aquí només hi té les ungles i a Madrid decideixen; uns ploms ecosocialistes que hi són perquè, al capdavall, s'ho guanyen; uns honestos ciutadans que conserven amb dignitat la seva parcel·la; i un bolet "indepe" dirigit per una mena de vedet a qui encara espero sentir-li explicar què és la sobirania popular però amb una gran facilitat per anar  a explicar problemes judicials a la ràdio pública (i després diu que no és establishment!).

Amb aquest dibuix emboirat, sabem que l'única manera de progressar és buscar la independència, encara que només sigui fiscal, de la incertesa d'Espanya. Una demanda per la que Mas necessita una Esquerra forta, un PSC tranquil, un PP desesperat, una ICV/EUA compromesa perquè la resta amb prou feines poden comptar, i el que és més trist per un partit: no poder fer ni nosa. Aquests seria el tetris per anar a Madrid, no a demanar, sinó a exigir, defensar i declarar els nostres interessos.

L'altra opció és que Mas, per un joc d'aritmètica amb el poder espanyol, sigui una baldufa que per la seva inèrcia rodi amb tanta força que, si no se'n surt, serà gairebé. I la baldufa, sinó eterna, tindrà cordill per dies.  

Navega per les etiquetes

eleccions al parlament

COMENTARIS

+3
-1
Encara no s´en ha adonat
Aleix, 04/12/2010 a les 18:45
El PP ce Catalunya, encara és pensa que ha guanyat, però no s´en adona que continua sent molt minoritari; concretament a 10 escons del PSC que realment a perdut i molt, però repeteixo, estan molt per sota dels perdedors. I si fem un silogisme, diríem que si el PSC es un perdedor i el PP està molt per sota del perdedor, la conclusió és que el PP encara és mes perdedor. I encara diria més: Els espanyolistes son molt minoritaris a Catalunya. Mas, al PP i C´s, no els hi fotis ni cas.
+4
-1
Pel Quico
Anònim, 04/12/2010 a les 17:25
Quico, és veritat que al final no dissoleu la secta?

Regeneració democràtica? Quines penques.
+3
-2
Malo
Santiago F., 04/12/2010 a les 14:14
Sería conveniente que Mas recuerde bien que pasó después de los pactos PP-CiU. Si se volviese a repetir, se le va a caer encima el tsunami Laporta.

Dos legislaturas más de autonomismo pueden ser fatales para Catalunya. La vía autonómica es un engaño del imperio español para ganar tiempo y esperar que la población catalana decrezca.

Los catalanes no hemos de esperar. No hemos de permitir que nos mareen más con falsas promesas. Llevamos 25 años con falsas promesas y falsa democracia. Hemos de mobilizarnos para conseguir la independencia.

+2
-6
Burro de San Vicente, que lleva la carga y no la siente
Eduardo González Palomar (Manlleu), 04/12/2010 a les 13:05
Aquello que ocurre en Catalunya en lo referente a la “magnificación” de una corriente ideológica (independentismo) no se trata de una inocentada, tampoco de una pueril diversión, sino de la necesidad de supervivencia de un selecto poder político-social endogámico. Las más de las veces, ni siquiera circunscrito en torno a formaciones políticas declaradas inequívocamente independentistas. Por consiguiente, desde el orbe transversal nacionalista (CiU-PSC) se han activando todos los resortes a su alcance, el mediático y el nutrido entramado de sociedades civiles que subsisten al socaire de la subvención pública, con la intención de amplificar el mensaje, porque hasta la fecha les ha proporcionado pingües beneficios. Distraídas las masas en el territorio catalán en debates estériles, el dinero público, vía Generalitat, ha continuado fluyendo, incluso en tiempo de precariedad económica y financiera, hacía las élites de forma innegable. Asimismo, cierran este perverso círculo vicioso quienes ostentan la dirección en instancias superiores del conjunto del estado al continuar afanados en contrarrestar la supuesta avalancha independentista, tan contraria a sus intereses, con una burrada de traspasos competenciales. De momento, el conjunto del todo (España) no se ha transferido a la parte (Catalunya); no obstante, de seguir los acontecimientos por estos disparatados andurriales, haría bien en no descartarlo… no es mal amigo quien bien previene. Bromas aparte, cuantitativamente, el movimiento independentista en Catalunya, pasados unos nuevos comicios autonómicos, ha vuelto a menguar significativamente. En suma, si nos atenemos a lo sucedido en las muchas ocasiones en que esto ha ocurrido, a nadie extrañe que suban insoportablemente los decibelios de su cansina y machacona melodía soberanista; entiéndalos… burros serían si obrando del mismo modo esperasen resultados distintos a los que siempre han obtenido.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: