EL VAIVÉ DEL FUM I ALTRES COSES

Lamentablement, veiem gairebé diàriament els vaivens polítics del PP, "dirigit" per Rajoy. Ara, a voltes amb el fum del tabac als locals d'oci. S'escuden en la pèrdua d'ocupacions en el sector i en la caiguda del PIB. Jo em pregunto quanta gent passa d'entrar en locals on es permet fumar. Crec que és bastant, jo entre ells. Diuen que es perdran ocupacions, però no diuen la pèrdua de la salut dels treballadors afectats. Ni la seva exposició al fum.

Sr. Rajoy, de debò vostès creuen que si s'autoritza (espero que no) que hi hagi un 30 % d'espai en els locals per a fumadors, però que els treballadors no entrin en aquests llocs, algú amb sentit comú passejarà les seves tapes i begudes o els seus menjars del mostrador a la seva taula. Ens prenen per ximples? Per ventura no veuen la gent que se surt a la porta per fumar, entre plats, respectant als que estem dins. On van vostès a menjar? A un fumador? Segur que no.

L'altra qüestió és la rebequeria que munten quan el govern adopta una mesura proposada per vostès, ara no els agrada i protesten per això. Però segueixen sense dir res de les seves ficades de pota en posar exemples de països en temes d'economia que han resultat una decepció o bé una garrotada al sector públic. Em refereixo a Irlanda i a Gran Bretanya. I, anteriorment, als seus admirats neoliberals USA i la seva patacada amb les sub prime i hedge funds o, en román paladino, fons d'altíssim risc.

Polítiques econòmiques que ens han portat a una crisi sense precedents, juntament amb la bombolla immobiliària que la seva llei del sòl va alimentar amb voracitat galàctica. Però són incapaços de reconèixer que no han encertat, que no han recolzat al país i al seu govern a tractar de sortir de la crisi. Que no han fet res per callar veus d'algun ideòleg seu, per l'estranger, posant a brou l'economia espanyola, mentre cobra i molt bé les seves conferències, diatribes i antipatriotisme, de Ruppert Murdoch.

Per desgràcia, aquests vaivens els estem pagant els ciutadans del carrer, els pencaires mileuristes en el millor dels casos, amb inestabilitat en l'ocupació, retallades de drets laborals, etc. Ara ens assabentem que han pressionat a un gran empresari perquè no acudís a la cita a  La Moncloa. Afortunadament, aquest senyor ha passat de vostès com de trepitjar un excrement caní al carrer. Vist el vist, Sr. Rajoy, potser el fum dels seus havans li impedeix veure el bosc que té davant. Els seus vaivens polítics li porten a un mareig en què no se sap si està o no, si té idees o simplement desitjos que tot s'enfonsi per a vostè i el seu partit, guanyar.

Però, li recordo que els ciutadans tenim memòria i sabem veure, encara que sigui en l'últim minut, qui ens vol enfonsar per a benefici electoral propi. Algú proper a vostè li va dir que no fes res fins a 2012. No fer res, Sr. Rajoy, també significa deixar de posar pals a les rodes del govern, davant els atacs de grans inversors al nostre país. Ja que no recolza, almenys no destorbi.