Apreciat amic Jordi, Després del nostre intercanvi d'emails abans de les eleccions, m'has escrit ara, en resposta al meu post "La sembra" per explicar-me el sentit del teu vot i fer-me arribar el teu desencís. Deixa'm respondre't en públic amb l'esperança que la meva resposta serveixi també a algú altre que pugui compartir amb tu aquestes inquietuds que m'expresses. Abans que cap altra cosa, t’he d’agrair la confiança que m’has fet i que interpreto gairebé en clau personal , cosa que em fa sentir molt honorat i, fins i tot, una mica aclaparat. Llegir-ne més

No sé si és prudent fer anàlisis quan encara no he tingut prou temps per assimilar la magnitud de la patacada, però necessito fer-ho, encara que només sigui com a exercici mental i per fer-me baixar la tensió. Deixeu-me exposar, abans que res, uns fets de matemàtica parlamentària, per mirar de posar una mica d’ordre a la cosa. 1- El tripartit d’esquerres ha perdut les eleccions sense cap pal•liatiu (28+10+10=48, de 135) Abans en tenia 37 + 21 + 12= 70, per tant, -22 escons=-31,43%) 2- ERC és, de les forces del tripartit, qui rep el càstig més dur (11 escons de 21= -52,38%) 3- La dreta guanya amb contundència (62+18=80 escons, contra 62 d’abans =+29%) 4- El nacionalisme radical espanyol puja amb força (de 17 a 21= +23,5%) 5- L’independentisme s’enfonsa estrepitosament (de 21 escons a 14= -33,3%) 6- L’autonomisme es manté i, fins i tot, puja lleugerament (48+37+12=96 abans i ara 62+28+10=100, per tant, +4,16%) Fins aquí són fets irrefutables. Llegir-ne més

Diuen que la societat civil i la població en general se sent desafectada de la política. Jo no hi estic gens d’acord. No és pas la política el problema. Més aviat diria que és el sistema de partits qui s’està allunyant cada vegada més de la societat a la qual haurien de donar servei. Els partits són les principals eines democràtiques de les quals ens hem dotat per convertir ideologia en acció política i en gestió. No són, però, les úniques eines ni, per descomptat els titulars o propietaris de cap ideologia. Llegir-ne més

Deia en l’anterior post que ara em resultaria senzill abonar-me a la crítica fàcil sobre els actuals gestors de la Penya i acusar-los de tota mena de malvestats per fer-los culpables únics i directes de l’actual situació. Francament, no em ve de gust. Ni em ve de gust ni crec que ara toqui això. Si de cas, les responsabilitats que s’hagin d’exigir ja es desprendran dels esdeveniments i del resultat i balanç final de la seva gestió. Però, en qualsevol dels casos, no és aquest el mal que ens mata. Llegir-ne més