Toni Soler

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Historiador, periodista i director dels programes Polònia i Crackòvia, en Toni Soler és a més un dels grans analistes polítics de casa nostra. Hem volgut parlar amb ell de la passada campanya electoral en clau de sexe, per copsar, amb la ironia i l’humor que el caracteritzen, l’eròtica del poder polític català.

Els polítics han de provocar també sexualment?
No. Jo crec que és només una cursa patètica per la notorietat, i aleshores s’utilitza el reclam sexual. Però el factor comú no és el sexe, sinó la provocació, buscar polèmica, com el vídeo de les Joventuts de Convergència, on Espanya li roba la cartera a un paio.

Compares aquest vídeo amb el de les Joventuts Socialistes, “Un vot, un orgasme”?
Sí, totalment! El de la noia que té l’orgasme el trobo el menys escandalós de tots, el de menys mal gust, i fins i tot el trobo demòcrata en el sentit que el missatge de votar és un plaer està per damunt de l’estratègia del partit. No t’està dient que votar Montilla sigui un plaer o que el socialisme sigui un orgasme, sinó que l’acte del vot és satisfactori, i això és un missatge purament democràtic. D’altra banda, aquesta metàfora ja la va fer servir La Trinca als anys setanta en una cançó que deia: “Vaig a fer-ho per primer cop, estic nerviós, me l’agafo amb la mà, la fico…”. I al final acaba dient “ja he votat”.

I què em dius del ‘vídeo porno’ de Montserrat Nebrera, amb els gemecs de fons?
No l’he vist! Em fa molta mandra tot això i només he vist els que m’he trobat. Però ella té l’excusa que com que és extraparlamentària i queda fora dels blocs informatius electorals, realment necessita com sigui cridar l’atenció, perquè si no la seva invisibilitat, la d’ella, la de Laporta, la de Carretero, la d’Anglada i aquest tipus de candidatures, és enorme. Sort en tenen d’internet, que és un mitjà lliure on tothom pot accedir, però llavors tenen més coartada per utilitzar l’humor, el sexe i coses així per provocar.

Amb aquests precedents, no t’has plantejat començar una secció de sexualitat política al Polònia?
Si depèn de mi, no, perquè jo sóc bastant carca. No m’agrada gens parlar de sexe! No és que no m’agradin les bromes sexuals, però crec que amb el sexe és molt fàcil pixar fora de test i creuar la frontera d’allò barroer. A més, cap dels candidats em resulta eròtic.

Però al Polònia, l’Artur Mas és el guapo…
El Mas, més que l’erotisme, el que reflecteix és la vanitat. El personatge més eròtic del Polònia és el Puigcercós, perquè és el mascle xulo, segur de si mateix, amb un punt d’agressivitat, un punt canalla. De fet, quan ell era diputat a Madrid les periodistes de la premsa especialitzada el van votar com el diputat amb més sex appeal d’Espanya, per tant ja té el seu èxit.
Doncs jo m’imagino el Montilla del Polònia fent el paper protagonista del vídeo de les Joventuts Socialistes.
Nosaltres vam fer una vegada el Montilla intentant ser sexi, parodiant un anunci, i el Sergi Mas treia la llengua llepant-se els llavis i feia pena! És un element que sempre està present, però la caricatura del Montilla és bastant poc eròtica. De tots els candidats possibles, em sembla que és el que menys t’imagines al llit, tot i que després tothom té cops amagats!

Com t’imagines el coitus interruptus a causa de perdre les eleccions?
Jo crec que Montilla el coitus interruptus se’l podia imaginar. És un tipus fred, no me l’imagino amb aquell tobogan d’estar a punt d’arribar al clímax i de sobte tenir la baixada. Això més aviat és el que li va passar a l’Artur Mas en les anteriors eleccions, que va guanyar però es va quedar sense governar; això sí que és un coitus interruptus autèntic! Però en aquestes eleccions suposo que el del Mas haurà estat un orgasme total i en el cas del Montilla seria com anar al llit en pijama i mitjons sabent segur que no hi haurà orgasme.

Creus que el tripartit ha posat els trios de moda o ha contribuït a fer que sigui una pràctica sexual cada cop menys practicada?
Políticament ha estat un desastre, però que si fos en paràmetres sexuals seria de conya, perquè ha estat un trio que molt sovint ha derivat en orgia. La sensació és que en el govern no n’hi havia tres, sinó deu o dotze. Per tant, des d’un punt de vista polític, fatal; però des d’un punt de vista sexual hagués pogut ser, fins i tot, més enriquidor del que és un trio. També és veritat que en el trio la gràcia és que hi hagi una certa proporcionalitat en el paper de cadascú, i en canvi en el govern del tripartit molt sovint hi havia dos donant pel cul al tercer, per dir-ho gràficament. Ha estat un trio poc organitzat! A part que la política és la cosa més promiscua del món, i més interessada; l’amor no existeix!

Ara és el moment que tots es tiren els trastos entre ells.
Sí, però és pur sexe! Potser ara, quan hi hagi paritat, i hi hagi més dones, la cosa es tornarà més romàntica! Tot i que les dones quan entren en política saben on entren i que la política no té entranyes, no hi ha lloc per als amors eterns. La política sempre ha sigut com una mena de llit rodó gegant en què un no sap a qui està estimant i a qui està donant l’esquena, i on les posicions canvien constantment segons els vaivens dels interessos del moment.

Aquí es parla molt poc de la vida íntima i dels afers de llit dels polítics. Què et sembla que això sigui així?
Jo estic a favor que es defensi la privacitat de la gent, i la vida privada dels polítics no m’interessa, mentre no hi hagi un component delictiu. Jo crec que Bill Clinton va ser un bon president, independentment de la Lewinsky.

Com posaries sexualment el Toni Soler en un gag?
En quina postura vols dir? Jo, a sota!

Compartiries alguna anècdota sexual simpàtica amb els lectors de Time Out?
N’hi ha una que té a veure amb l’humor, i és que quan em va molt bé, m’agafen atacs de riure al llit!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat