La satanització del president Hugo Chávez per part dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals no es resisteix, un cop més, als fets. Presentat com un dictador en potència, Chávez ha acceptat democràticament el «no» de l'oposició (un 50,70% de les vots) en el referèndum sobre la reforma parcial de la Constitució, el 2 de desembre del 2007. Aquest fet no marca, però, la fi de la revolució bolivariana, però obliga els seus partidaris a la reflexió.
Per GREGORY WILPERT
Sociòleg, redactor en cap del web Venezuelanalysis.com. Autor de «Changing Venezuela by Taking Power: The Policies of the Chávez Government», Verso Books, Londres, 2007.
La presència militar nord-americana al subcontinent ha canviat. Després del tancament de les bases militars de Panamá i Puerto Rico ja només hi resten les antigues bases d'Hondures i de Guantánamo. Gràcies als progressos tecnològics, s’hi ha instal·lat nous punts de suport militars per a períodes limitats a deu anys. Són els Forward Operating Locations (FOL), rebatejades ara com a Cooperative Security Locations (CSL). Es troben a Manta (1) a l'Equador, a les Antilles neerlandeses (Aruba i Curaçao) i al Salvador. Els CSL presenten menys inconvenients d’ús que les antigues bases. Les xarxes de radars fixes o mòbils permeten vigilar la regió. També s’hi han aplicat estructures encara més flexibles, els Forward Operating Sites, una mena de posicions avançades que requereix de menys efectius personals. Aquest model és el que s’ha aplicat sobretot a Colòmbia i al Perú, però podria ser utilitzat en qualsevol altre indret. La Casa Blanca negocia també la instal·lació d'una base militar al Chaco paraguaià (prop de la frontera boliviana).
(1) L'acord venç el 2009 i el president equatorià Rafael Correa ja ha anunciat la seva intenció de posar-hi fi.
Per què l'ambaixada americana a Caracas ha obert una sèrie de «consolats satèl·lit» en cinc Estats de Veneçuela productors d'hidrocarburs? Per què el Pentàgon intenta reactivar l'aeroport militar Mariscal-Estigarribia, en el Chaco paraguaià, a pocs minuts d’avió de Bolívia? A finals dels anys 1990 Washington va sortir de l’Amèrica Llatina. El projecte de gran mercat des d'Alaska fins a la Terra del Foc, la Zona de Llibre Comerç de les Amèriques, no ha tingut èxit. Per tot arreu hi han aparegut governs d'esquerres, moderats o radicals, una aliança energètica Veneçuela-Bolívia-Argentina, un Banc del Sud que fa de contrapès al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial, l'Alternativa Bolivariana de les Amèriques (Bolívia, Cuba, Nicaragua, Veneçuela), l'esbós d'un «socialisme del segle XXI» a Caracas, La Paz i Quito... Washington prova de protegir-se contra l’emancipació promovent tractats de lliure comerç, legitimant el «dret d'ingerència democràtica» i reforçant la cooperació militar en nom de la guerra contra el terrorisme i el narcotrafic. En definitiva, en defensa de... la democràcia de mercat.
Par JANETTE HABEL
Professora a l’Institut des hautes études d’Amérique latine, París.
—7 de juliol del 1996: Abdalá Bucaram és elegit president.
—4 de gener del 1997: Vaga general contra les mesures econòmiques dictades pel govern.
—6 de febrer del 1997: Destitució de Bucaram per part del Congrés. El substitueix el president de l’Assemblea Fabián Alarcón. La vicepresidenta Rosalía Arteaga s'autoproclama cap de l'Estat. L’11 de febrer Alarcón és proclamat president interí.
—12 de juliol del 1998: El democrata-cristià Jamil Mahuad guanya les eleccions presidencials.
—21 de gener del 2000: Mahuad és obligat a dimitir després de les multitudinàries manifestacions indígenes i una revolta militar encapçalada pel coronel Lucio Gutiérrez.
—24 de novembre del 2002: Gutiérrez és elegit president amb el suport de la Confederació Nacionalista Indígena de l’Equador (Conaie).
—20 d’abril del 2005: El Congrés destitueix Gutierrez. El reemplaça el vicepresident Alfredo Palacio.
—26 de novembre del 2006: Rafael Correa arriba a la presidència.
—15 d’abril del 2007: “Sí” dels equatorians en el referèndum per a la convocatòria d'una Assemblea Constituent.
—30 de setembre del 2007: Elecció dels 130 membres de l’Assemblea Constituent, dominada pel moviment presidencial Alianza Pais.
Els equatorians han atorgat a Rafael Correa la potestat de canviar les regles del joc politico-econòmic en les eleccions del 30 de setembre. Àmpliament derrotada a les urnes, la dreta s’ha proposat donar batalla al projecte Correa: regulació de l’economia, redistribució social, democràcia participativa, integració regional, «socialisme del segle XXI»... Els vents de canvi bufen arreu de la regió.
Per l’enviat especial HERNANDO CALVO OSPINA
Periodista.
El Plan Visión de país prové del consens dels partits de dretes i constitueix un programa polític per als quaranta propers anys. Implica tres lleis (educació, salut i seguretat pública que apunten cap a llur privatització) i una altra en desenvolupament rural (destinada a facilitar la producció d'agrocarburants i l'explotació de recursos naturals).
Per a fer front al Plan, i en un context de criminalització dels moviments socials i maies, aquests últims tenen el recurs de les “consultes populars” (1). Els referèndums, de vegades autoadministrats, queden estipulats, entre d’altres, en la convenció 169 de l'Organització Internacional del Treball, segons la qual les poblacions autòctones han de ser informades dels projectes d'explotació dels recursos naturals en els territoris que ocupen i en poden aprovar –o no– l'execució.
Són només l'expressió de la voluntat democràtica de participació ciutadana, donat que s’organitzen en condicions que no respecten sempre el peu de la lletra de la democràcia formal. Prop d'una quarantena de municipis ja n’han organitzar des de 2005. I totes van rebutjar projectes d'explotació contaminants que només preveien un pagament de drets de... l’1% dels beneficis nets.
Sense cap sorpresa, el Tribunal Constitucional ha dictaminat que els referèndums eren “no constitucionals”. “Si no respecten la democràcia”, responen les comunitats, “estem preparats per a lluitar”.
R. L.
(1) Cf. Grégory Lassalle, «Quand les consultas communautaires dessinent une nouvelle donne politique», Solidarité Guatemala, número 176, París, maig-juny de 2007.
Cinquanta candidats i militants guatemalencs van ser assassinats durant la campanya electoral més violenta des de la fi de la guerra civil el 1996. Darrere aquests crims s’hi entreveu l'ombra de les màfies, composades majoritàriament per ex militars que intenten incrementar la seva influència en la classe política. Més enllà d'aquest context sagnant, les eleccions presidencials del 9 de setembre no haurien de donar lloc a massa canvis.
Pel nostre enviat especial RENAUD LAMBERT
Periodista.
La major virtut de l'Uruguai és que històricament ha passat desapercebut. Però el país comença a canviar i fer-se veure. Tot i l’ambigüitat de la seva política econòmica i social, la presidència del socialista Tabaré Vázquez ha permès l’aplicació d'un programa d'urgència semblant al programa «Pobresa zero» del govern brasiler. Montevideo es preocupa, a més, del destí dels aproximadament dos-cents seixanta presoners desapareguts de la dictadura civil i militar (1973-1985).
Què en queda de la Revolució Sandinista? El record de les lluites que van enderrocar Anastasio Somoza el 1979. L’asfíxia dels Estats Units i la seva contra. El gust amarg del fracàs electoral del 1990 en una Nicaragua sotmesa per la guerra i la fam. El desastre de les polítiques neoliberals imposades pels governs successius. La victòria de Daniel Ortega canviarà alguna cosa? Acabarà amb el caos social que representa l’exili de desenes de milers de nicaragüencs?
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.