La Constitució i la crisi dels 50 anys

desembre 6, 2010

Els homes i dones que avui, 6 de desembre, compleixen 50 anys van ser els votants més joves del referèndum de la Constitució espanyola; van estrenar nova majoria d’edat fixada als 18 anys i van ser cridats a votar per primer cop. Fa trenta-dos anys eren uns joves de 18 anys, segurament il·lusionats i amb una gran fe en el futur personal i col·lctiu. No sé quants devien ser, ni si hi ha estudis demoscòpics que indiquin quin grau d’abstenció i quines preferències es van donar en aquesta primera franja de votants. En canvi, és fàcil comprovar com a la ciutat de Girona, la població que va poder participar en el referèndum constitucional (persones de 50 anys o més) s’apropa al 30%. Ja fa un cert temps que no hi ha una majoria social que pertanyi a la mateixa majoria que va prendre les decisions del nostre futur.

Jo encara no tinc aquesta edat, però m’hi vaig apropant. Crec que em puc posar en la pell d’un d’aquells joves votants de fa 32 anys i contemplar el recorregut amb el mateix sentiment que deuen experimentar ells. En alguns aspectes, el balanç és indiscutiblement –i inevitablement!– satisfactori: només cal veure el contingut de l’únic diari de la província de Girona d’aquells temps per adonar-se de l’enorme progrés col·lectiu, gràcies a la democràcia [Portada Los Sitios del dia 6 de desembre de 1978]. No en tinc dubte. En d’altres, no pas menors, la frustració és absoluta. Parlem de Catalunya i parlem d’una Espanya que mai no ha existit però que, mirada amb ulls d’un jove d’aleshores, semblava un projecte que mereixia una oportunitat i un esforç col·lectiu.

Avui dubto que aquella Constitució superés la prova del referèndum. I dubto que se li dediqués a la nostra ciutat un espai tan destacat, amb estàtua inclosa. L’oportunitat ha estat fallida, i els esforços han estat massa grans i costosos per un retorn tan decebedor com el que tenim al balanç.

Quin és el camí que hem de recórrer a partir d’ara? M’interessaria conèixer l’opinió dels qui avui fan 18 anys, perquè quan en tinguin 50 i hagin de passar per la (sembla) inevitable crisi biològica tinguin a les mans un balanç equilibrat, viable. Haurem de treballar el futur tenint en compte més que mai la seva opinió i les opinions dels qui els vénen al darrera.

Publicat a: General