Pel nostre enviat especial Jean-Michel Dijan*
Article traduït per Rut Jou
El Quebec no sap parlar d’una altra cosa que no sigui la sobirania. “És el seu drama”, declara l’escriptor Gil Courtemanche (1), que afegeix a continuació: “La nostra preocupació principal hauria de ser en primer lloc democratitzar la democràcia. Després es veurà si som capaços de fer del nostre país en un model del gènere, és a dir, una nació sobirana i independent”.
Només feia falta que Jacques Parizeau, exprimer ministre, publiqués el 18 d’agost del 2004 una tribuna en la qual es preguntés sobre “l’oportunitat d’un tercer referèndum sobre la sobirania del Quebec” per tal que immediatament es rellancés el debat (2). Després del fracàs de la primera consulta per referèndum el 1980, posteriorment la del 1995, que va donar una curta victòria al no, el Partit Quebequès (PQ), avui en l’oposició, no acaba de portar “aquest deure històric d’accés a la independència” com una creu al coll, que funda la seva legitimitat. Com va recordar Louise Beaudouin, ministra de Relacions Internacionals al darrer govern del PQ i aleshores professora associada a la Universitat del Quebec a Mont-real (UQAM), “la sobirania formava part de la nostra cultura, hem crescut amb ella, federa els nostres valors de llibertat, el nostre orgull”.
Tot i així, cada vegada són més nombrosos els quebequesos que pensen que el partit creat per René Lévesque el 1968 seria millor que donés una sòlida doctrina política d’esquerra abans que adaptar-se amb tanta facilitat a un ambient econòmic liberal que l’ha portat a perdre la confiança dels seus electors. És cert que, des del “Visca el Quebec lliure!” llançat solemnement, el 24 de juliol del 1967, per Charles de Gaulle des del balcó de l’Ajuntament de Mont-real, ha estat impossible dissociar l’Estat quebequès d’un poble literalment fabricat per veure algun dia la seva independència. Efectivament, una qüestió de llengua, també d’història. Però de quina independència es parla? Amb relació a qui? A la resta del Canadà? Als Estats Units? A les multinacionals que es divideixen les parts de mercat francòfon imposant l’anglès com a força de marca comercial?
Al PQ, com en el partit dels liberals actualment al poder de la província, la qüestió s’ha convertit gairebé en tabú, ja que molts pensen que el nacionalisme quebequès, contràriament al d’altres països, afavoreix el liberalisme. Aquesta és la tesi d’Alain Gagnon (3), professor a l’UQAM, quan explica que “la credibilitat del PQ ha estat i sempre estarà fundada en una política econòmica pragmàtica. Aquesta política és la que ha permès a moltes generacions de quebequesos una prosperitat real, un ascens social. Però el PQ mai no s’ha referit, en aquest camp, a una doctrina econòmica socialista. És autènticament socialdemòcrata, tendència liberal”.
L’actual cap del PQ, Bernard Landry, encarna aquesta tendència. No era pas el ministre de Finances, posteriorment, després de la retirada de Lucien Bouchard, el primer ministre al poder durant els anys nefastos, els de la dècada dels noranta i la primeria de segle? Avui, el Quebec s’ha convertit en el sisè soci comercial dels Estats Units i, gràcies a l’Acord de Lliure Canvi de l’Amèrica del Nord (NAFTA), les seves exportacions quasi s’han doblat. Amb uns 7,5 milions d’habitants i 130 mil milions de dòlars de producte interior brut (PIB), la província ocuparia la dinovena plaça dels països membres de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
En nom de la lluita contra el terrorisme, i sobre el model americà
En matèria de respecte de les llibertats públiques, el Canadà més aviat té bona premsa. No obstant això, des dels anys setanta, la Guàrdia Reial ha dirigit centenars d’operacions il·legals contra els independentistes quebequesos. La lluita contra el terrorisme serveix de pretext als serveis de seguretat del Govern federal per intimidar els periodistes i posar els ciutadans sota vigilància amb una legislació directament inspirada en la del gran veí del sud.
Per Michel Gourd*
Article traduït per Rut Jou
Proveïts amb ordres de perquisició, els agents de la Guàrdia Reial del Canadà (GRC) es van presentar, el 21 de gener del 2004, ben de matí a casa de la periodista Juliet O’Neill, del diari Ottawa Citizen. Cinc hores més tard, en van sortir amb una caixa de documents. Va tenir lloc un altre registre al despatx de la repòrter, a l’Ajuntament d’Ottawa. Juliet O’Neill va tenir la desgràcia de mencionar al seu diari, el 8 de novembre del 2003, un informe de la GRC que relacionava el canadenc d’origen siríac Maher Arar i Al-Qaida. La GRC va anar a indagar per intentar conèixer la identitat de la seva font. Els funcionaris van copiar el disc dur del seu ordinador i van marxar amb els seus dossiers, les llibretes de notes i les llibretes d’adreces.
Segons el redactor en cap del Citizen, les indagacions s’han dirigit en virtut de la llei sobre protecció de la informació, que prohibeix la possessió no autoritzada de documents confidencials del Govern. Aquesta llei federal, que es basa clarament en l’antiga Llei sobre els secrets oficials de 1970, es va adoptar després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units. Gordon Fisher, vicepresident de CanWest Global, propietari del Citizen, que difícilment es pot qualificar de simpatitzant d’esquerres, considera que un comís d’aquest tipus és “digne de l’antiga Unió Soviètica, no d’una democràcia”.
A la primeria del 2004, la ministra de Seguretat Pública, Anne McLellan, havia revelat que la GRC intentava identificar les fonts policíaques i governamentals que havien divulgat informació confidencial sobre l’assumpte Arar a alguns mitjans. En aquest cas precís, el Govern no tenia la legitimitat del suport popular. Un sondeig recent mostra que la majoria dels canadencs s’oposa que la policia registri el domicili dels periodistes, a la recerca de documents relatius a la seguretat que hagin estat objecte de fugues (1).
Com en tota democràcia, al Canadà hi ha un equilibri fràgil entre els drets dels individus i els del grup. Els problemes que afecten actualment les llibertats dels canadencs vénen de lluny. En el passat, els serveis d’informació canadencs van dirigir grans investigacions sobre les activitats dels autòctons, dels sindicats, de les agrupacions pacifistes, dels immigrants, dels diplomàtics i dels visitants estrangers (2). La lluita contra els independentistes quebequesos ha tingut ocupat el Govern federal des de fa moltes desenes d’anys, la crisi de l’octubre del 1970 es podia considerar com el punt de partida d’una sèrie d’accions que violen tant les lleis canadenques com els drets i les llibertats dels seus ciutadans.
buy adobe acrobat 9 pro extended Manage and modify projects using source control systems and collaborate on files more easily. An XML-based nonbinary implementation of the FLA format allows projects and associated assets to function as items in a directory or folder.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection Reduce the ActionScript 3.0 learning curve and enable greater creativity by injecting prebuilt code into projects. Quickly include functional code for things like timeline navigation, actions, animation, audio and video, and event handlers.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Use object-based animation and visually achieve granular control over motion attributes with the Motion Editor. Develop interactive content more efficiently with the Motion Preset panel that offers prebuilt motion effects and lets you create, save, and share your own. Adobe Creative Suite 5 Master Collection Author expressive interactive content with easy-to-use tools. Draw stylized shapes and transform them into complex patterns and effects, and animate 2D objects through 3D space with 3D transformation tools. Take complete control over your text with print-quality typography via the new Text Layout Framework. Work with columns and bidirectional text, and maintain layout and formatting with greater fidelity when importing from other Adobe products.
Adobe Creative Suite 5 Master Collection
Deliver interactive content consistently for more runtimes across personal computers, mobile devices including the iPhone*, and screens of virtually any size and resolution, and leverage integration with Adobe Device Central for enhanced testing and debugging.
buy cheap Adobe Photoshop CS5
Adobe® Flash® Professional CS5 software is the industry standard for interactivebuy windows 7 ultimate 64 bit authoring and delivery of immersive experiences that present consistently across personal computers, mobile devices, and screens of virtually any size and resolution. buy Adobe Photoshop CS5 mac oem
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.