|
Alguns mesos després que la Sra. Laurence Parisot, ex-PDG de l’IFOP, hagués estat nomenada vicepresidenta del patronat francès pel Sr. Ernest-Antoine Seillière, sens dubte per recompensar el triomf dels sondejadors durant l’elecció presidencial, un altre institut acaba de mostrar que sabia, també, fer enquestes a la societat. D’aquesta manera, mentre preparaven una emissió de France 2 durant la qual el ministre François Fillon havia de desenvolupar un pla governamental relatiu a les jubilacions, Ipsos France plantejava, amb Le Figaro, la qüestió següent: “Entre les mesures següents destinades a solucionar el problema del finançament de les jubilacions, quina li sembla menys acceptable?”. Aquest enunciat condescendent pel poder (que volia “posar remei” a un “problema”) anava seguit dels quatre suggeriments següents: “La prolongació de la durada de la cotització necessària per cobrar una jubilació completa; la disminució de la xifra total de les jubilacions; un augment important de la xifra de les cotitzacions; no es pronuncien (1)”.
|
|
|
EMINÈNCIA GRIS DEL GOVERN FRANCÈS
Les “reformes”, des de fa vint anys, se centren cada vegada menys a millorar enlloc de limitar o qüestionar els drets socials. En general, van acompanyades d’un esforç de “pedagogia”, de propaganda. La “reforma” de les jubilacions, no se n’escapa. El Govern francès fa una crida al concurs d’experts, presentats com a savis i neutrals, i encarregats de rellevar la bona paraula del poder en els mitjans. Alguns ho fan voluntaris, ja que no els costa gaire. I també...
Per Gilles Balbastre*
|
|
|
Per Michel Husson *
El debat sobre les jubilacions ha de resoldre una qüestió prèvia: les podem pagar? Enormes esforços de comunicació volen convèncer que caldria escollir entre la manera més equitativa i la menys dolorosa de repartir un descens ineluctable. No hi ha res més fals.
|
|
|
|
Entre les pistes que s’han d’esbrossar per trobar recursos nous hi ha el canvi de base de les cotitzacions socials. Actualment, es basen únicament en els salaris bruts: els treballadors ingressen de mitjana un 21% (13,6% de cotització més la contribució social generalitzada – CSG – i la contribució a la reducció del deute social – CRDS – que van al pressupost de l’estat) i l’empresari un 37,4%. Aquestes cotitzacions, que serveixen per finançar el conjunt de la protecció social (seguretat social, jubilació...) constitueixen el que s’anomena “un salari indirecte”.. I en total, les despeses salarials (salaris més càrrecs) a França se situen en la mitjana europea, encara que el nivell de deducció sigui relativament elevat.
|
|
|
ESCÀNDOLS FINANCERS, CAIGUDA DE LES BORSES
El programa del govern francès en contra dels funcionaris és dur: allargament de la durada de cotització, de 37 anys i mig a 40 per tenir dret a una jubilació completa, descens del nivell de pensions a causa d’un canvi de càlcul i d’indexació, amputació d’un 3% per any que falti, augment de les cotitzacions sota el pretext d’incloure una petita part d’algunes primes. La jubilació als 60 anys només serà un record i la pèrdua de beneficis de les jubilacions podria arribar al 20%. Els treballadors del sector privat han patit la mateixa purga a partir de 1993. Una prolongació suplementària del temps de cotització per tots, a partir del 2008, hauria de ser planificat. I Jean-Pierre Raffarin vol rellançar els plans d’estalvi de jubilació, en un moment en què s’enfonsen els fons de pensió anglosaxons.
Per Martine Bulard
|
|
|