Albert Batalla

Kilian Jornet, l’heroi de les alçades

// 2 març, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, esport, internacional, país, personatges, pirineus

Ahir va afegir una altra victòria al seu enorme sarró de trofeus. Les pistes andorranes del Tarter van ser testimoni d’una nova proesa d’aquest jove de 22 anys, escardalenc, de somriure tímid, però de nervi inqüestionable.

Créixer en un refugi de muntanya, com el Cap del Rec a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, de ben segur que et marca bona part de la teva biografia. De fet, ell mateix atribueix els seus èxits esportius a aquesta circumstància, que hi deu tenir  molt a veure, però que no explica tota la seva trajectòria.

Quan es calça unes bambes a l’estiu o unes botes a l’hivern, es concentra fins a l’extrem que la seva mirada només persegueix una cosa: arribar a dalt de tot. Quan s’enfunda uns texans, veus uns ulls tímids que t’expliquen amb la més enorme modèstia del  món que totes aquestes proeses no ténen cap mèrit especial.

Actualment, es forma com a persona i com a esportista a la mateixa Cerdanya, però a l’altra banda de la frontera que va dibuixar el tractat dels Pirineus ja fa unes centúries, concretament a Font Romeu. Estudia i entrena per ser millor esportista i també millor persona i és evident que tant una cosa com l’altra ho aconsegueix. Quan amb tan curta edat obtens victòries a cabassos, quan pulveritzes rècords mundials, quan treus una hora de temps al segon classificat en una de les proves més dures del món… córres el risc d’embogir d’èxit i ell, malgrat pujar molt amunt, continua amb els peus ben afermats a terra.

Un apassionat per l’esport i la natura. Un home exigent i competitiu. Un esportista constant i senzill. Així és com podríem definir a Kilian Jornet, l’heroi de les alçades. Molta sort i molts èxits, Kilian!

L’esforç olímpic del Vicenç i la Laura

// 18 febrer, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, ciutat, comarca, esport, la Seu d'Urgell, personatges, pirineus

Aquesta setmana han debutat als jocs d’hivern de Vancouver els nostres dos olímpics: el Vicenç Vilarrubla i la Laura Orgué, tots dos del CEFUC (Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya). Ells no són els primers que el club i la ciutat envia a unes olimpiades d’hivern ja que en anteriors edicions hi van anar esportistes com el Josep Giró o el Jordi Ribó. També n’hem tingut als Jocs “d’estiu” en la modalitat de piragüísme en aigües braves. De fet, si ho pensem, potser la Seu d’Urgell deu ser un dels municpis catalans amb més olímpics en relació amb la població que tenim. D’acord que l’eslàlom en aigües braves o l’esquí nòrdic són esports minoritaris, però formen part d’allò que ens identifica com a ciutat, com a territori. Des de l’escola hem estat en contacte amb aquests esports i més endavant alguns joves continuen el vincle fins a esdevenir “professionals”. Valoro moltíssim l’esforç que fan aquests esportistes d’èlit que saben que en aquest cas no s’assembla en res a ser un esportista d’èlit en diciplines com el futbol o d’altres molt populars i ben remunerades. Per tant, és l’autenticitat i la passió profunda el que els mou a fer el que fan.

Davant d’això, nosaltres els urgellencs i urgellenques podem seguir els seus resultats i fer-los arribar el nostre escalf,  el nostre suport i la nostra admiració per la feina que han fet i que culmina en aquesta festa major olímpica.  Bona sort i molts èxits!

p.s. Un reconeixement també per als seus entrenadors, algun d’ells també urgellenc com el Joan Erola.

L’aposta Olímpica: els Pirineus al món

// 13 gener, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Barcelona, Catalunya, Europa, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, economia, esport, infraestructures, internacional, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, política, societat

La proposta de Barcelona de presentar per candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern per a l’any 2022 passa necessàriament per comptar amb tot els Pirineus catalans com a escenari de la majoria de proves. Aquesta ha estat la primera reflexió totalment compartida amb l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i amb el cap de l’oposició, Xavier Trias, quan he parlat amb ells per telèfon aquest matí. La iniciativa, si és reixida, serà molt positiva pel país en general i particularment per Barcelona i sense cap mena de dubte per a les comarques de muntanya. Des d’una perspectiva general podem atraure inversions de tot tipus que vagin més enllà de la celebració de les proves olímpiques i que beneficiïn totes les contrades i per altra banda tenim l’oportunitat de siutar els Pirineus al món, com en el seu moment van fer els Alps.

A Hereu i a Trias també els he demanat que la Seu sigui la ciutat de referència als Pirineus per aquesta candidatura per als Jocs d’Hivern 2022. Sumant esforços amb tots els altres muncipis, especialment les capçaleres comarcals. Ho he fet per tres motius: tenim experiència olímpica, som la capital del nòrdic català i en tenim referents olímpics, i finalment som la ciutat més gran dels Pirineus Catalans. A banda d’aquest fet la il·lusió, el rigor i l’esforç que estic convençut que hi abocarem urgellencs i pirinencs serà la millor garantia d’èxit de la candidatura.

Això d’avui és el primeríssim primer pas d’un llarg camí. Un pas ferm i conjunt per situar els Pirineus al mapa del món.  Som-hi!

Reflexions urgellenques del 9 al 10

// 1 gener, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, CiU, General, ciutat, comarca, cultura, economia, esport, infraestructures, la Seu d'Urgell, pirineus, política

L’any que acaba ha estat intens a la nostra ciutat.

El 2009 ha estat un any de grans obres i transformacions a la Seu d’Urgell: reforma del carrer Major, del pavelló poliesportiu, la nova llar d’infants, obres a l’hospital amb un nou TAC i noves urgències, l’urbanització de l’Horta del Valira, l’ascensor del Parc del Segre o bé el camí del cap del Poble de Castellciutat… entre d’altres. En total més de 9 milions d’euros d’inversió en obra pública muncipal a la nostra ciutat. Una quantitat que hem procurat que molt majoritàriament es quedés a la Seu a través de la contractació d’empreses urgellenques per a fer les obres com una manera de contribuir al moviment econòmic local i a la lluita contra l’atur.

El 2009 ha estat un any d’importants projectes i edeveniments a la Seu d’Urgell: el programa d’ajuts anticrisi (pioner a Catalunya i que molts ajuntaments ens han demanat per aplicar-lo), el Campionat del Món d’Eslàlom (amb medalles urgellenques incloses), la consolidació de l’Oficina Jove, la celebració dels 75 anys de l’Institut Joan Brudieu, la creació del Consorci d’Atenció a les Persones (que el 2010 prendrà tota la seva dimensió a la nova ubicació del Centre Cívic), la feina al voltant dels fronterers, una Fira de Sant Ermengol més gran que mai, la reixida Trobada Empresarial al Pirineu, un molt bon Festival Brudieu, el nou servei de pediatria a l’Alt Urgell pioner a Catalunya o la posada en marxa de l’innovador Banc del Temps fa pocs dies… per posar alguns exemples.

Inversió pública i servei a les persones i les famílies. Aquestes han estat i són les prioritats de l’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

El meu desig per al 2010 és que la ciutat continui el seu procès de transformació constant i ho faci amb la participació activa de tots. Reptes com la culminació del Pla de Millora Urbana del Centre Històric, l’inici d’obres de la nova escola La Valira, de la piscina coberta, de la residència geriàtrica, del nou CAP o la finalització de l’Auditori de la Immaculada, l’Arxiu Històric Comarcal i  de l’Espai Ermengol en el milenari del Bisbe són objectius principals. Continuar donant suport a les famílies i empreses urgellenques és per a mi la prioritat número 1.

Com a alcalde vull agrair la implicació de tots els urgellencs i urgellenques en la construcció d’una ciutat amable, activa, convivencial, líder i amb qualitat de vida com és la Seu.

Junts hem de continuar treballant per la Seu d’Urgell i per un bon 2010. En nom propi i en el de la Corporació Municipal us ho desitjo de tot cor.

Discurs de cloenda del Campionat del Món d’Eslàlom a la Seu d’Urgell

// 14 setembre, 2009 // 2 Comentaris » // Alt Urgell, Catalunya, General, ciutat, comarca, esport, la Seu d'Urgell, país, pirineus, segre

El palista i medallista urgellenc, Carles Joanmartí

Amigues i amics

La Seu d’Urgell és avui una ciutat feliç. Feliç per haver superat amb nota el repte d’organitzar l’edició més concorreguda del Campionat del Món d’Eslàlom. Feliç per l’altíssim nivell competitiu i esportiu. Feliç per la gran assistència d’aficionats durant els 4 dies de competició. Feliç, permeteu-me que ho digui, pel fet que palistes de la nostra ciutat han obtingut medalles i ho han fet a casa seva, al costat de la seva gent. I és que si prèviament haguéssim hagut d’escriure un guió de com ens hauria agradat que sortís aquest Mundial, de ben segur que no hauria estat gaire diferent de la realitat que hem viscut tots plegats durant aquests darrers dies.

Però aquesta realitat no és fruit de la casualitat. Aquesta realitat s’escriu amb centenars de noms i cognoms. Començant pels veritables protagonistes: els atletes (també els entrenadors, acompanyants i familiars). Continuant pels membres del Comitè Organitzador, la federació internacional i les federacions de tots els països que han competit, le sinstitucions públiques (lleidatanes, catalanes i estatals), les empreses, els centenars de voluntaris de la Seu i de fora que han fet que tot fós perfecte, el públic exemplar… A tots ells, a tots vosaltres moltes i moltes gràcies.

Com a alcalde és un autèntic orgull poder constatar que la felicitat d’una ciutat és la suma, no només de petits moments viscuts particularment, sinó de l’esforç de tanta i tant gent persenguint l’objectiu de fer les coses ben fetes.

Família del piragüísme, la Seu sempre serà casa vostra. Fins aviat, fins a sempre.

Vídeo resum del Campionat del Món d’Eslàlom a la Seu. KTO Produccions.