Tot i que ha passat un any dels terminis previstos, el nou Catàleg i Pla Especial del Patrimoni de Manresa ja ha complert la seva principal feina i es troba en fase d’al•legacions, per passar després a la seva aprovació en ple municipal i acabar sota el vistiplau o no de la direcció general d’Urbanisme. D’entrada he de dir que s’ha millorat molt respecte del catàleg de 1985 que tenia barbaritats tan grans com el fet de no incloure la fàbrica dels Panyos entre els elements patrimonials protegits. Ara, l’equip redactor del nou catàleg encapçalat per l’arquitecte Antoni Vilanova que entre d’altres ha fet el de Cadaqués i ha restaurat amb molt encert ca l’Aranyó al barri del Poble Nou de Barcelona, amb el seu ajudant i també arquitecte Eugeni Llaneras i la manresana Anna Camps, han fet un bon treball de camp assessorats per l’advocat Ramon Besora i l’arqueòleg Marc Cucurella. Esment a part mereix l’historiador Lluís Virós, que conjuntament amb Vilanova formen part de l’Associació d’Amics del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, tots dos especialistes en patrimoni industrial, i han aconseguit que aquest tipus d’edificis hagin tingut una rellevància especial en la nova catalogació. Alguns edificis que abans només estaven inventariats, com ara els Comtals han passat a protegits i d’altres com l’edifici de la Catalana, i les oficines i una part de la Pirelli s’ha protegit, i també la Lemmerz amb un estil racionalista dels anys 50 pel que fa a les oficines i la façana.
En total, s’han protegit 346 edificis. En 48 casos es podrà negociar entre l’Ajuntament i la propietat, amb possibilitats d’intercanvi i d’indemnització; es protegeixen 34 ambients i 9 fronts d’edificació, façanes de punta a punta de carrer i de cantonada a cantonada; 17 d’expectativa arqueològica on es pensa que hi ha restes, bàsicament al Barri Antic, especialment el carrer Sobrerroca (però què passa amb el de Sant Andreu?). Per primera vegada es protegeixen 12 zones d’expectativa geològica com a elements naturals. Així, per exemple, el conjunt de roques sota el Pont Vell. S’han catalogat diversos edificis entre 1870 i 1960, academicistes, noucentistes i franquistes del Passeig, Jacint Verdaguer, Bruc, Barcelona, Sant Fruitós i Pujolet. D’altres com el Centre Hospitalari, de l’arquitecte Esquius, per l’ús de pedra artificial. També s’han catalogat espais com els refugis antiaeris. En fi, penso que s’ha fet una bona feina, amb una base de dades que servirà de model a Urbanisme per aplicar al conjunt dels municipis de Catalunya. Les noves fitxes introduïdes al web agilitaran la consulta i ens permetran saber al moment si un edifici està catalogat o no.