Alarmat

Ni més ni menys que la resta dels paisans, em trobo absolutament alarmat; vigilo la meva porta per si, de sobte, un comando l'enderroca per obligar-me a fer alguna cosa que no em vingui de gust. Uns altres, els que no tenen ocupació, esperen amb ansietat l'arribada de la tropa que, segons expliquen, obligarà a treballar de grau o per força.

El cas és que, de sobte, ens ha envaït l'alarma i mentre espero, sense fumar perquè la pujada del tabac m'obliga a racionar els cigarrets, em pregunto qui pagarà els milers de milions del deute d'AENA que, per vendre's, necessitarà un sanejament dels seus comptes.

Igualment, m'alarma la quantitat de temps que als mitjans s'està dedicant a l'australià aquest de Wikileaks, que entreté molt però ens importa bastant poc als alarmats que no arribem a final de mes.

Com sempre, acabo fent enquesta, sense valor científic algun, al bar amic amb els parroquians que comparteixen cafè amb llet, i cap sent el menor interès pels secrets del Pentàgon ni els seus limítrofs; estan alarmats per qüestions més properes.

Quines coses!