Tan bon punt arriba el primer fred, les escoles bressol s’omplen, inevitablement, de mocs, estornuts i tos. Es comença cap a l’octubre i ja no s’acaba fins que torna el bon temps. I, que jo sàpiga, no podem fer res per aturar-ho!
El que sí que podem fer, però, és parar atenció a com moquem o deixem que es moquin els infants. A moltes escoles bressol ja tenim instaurat el que anomenem “el racó dels mocs”. Sona una mica estrany, i fins i tot potser escatològic, però té una gran funció, tan higiènica com educativa.
El racó consta d’un dispensador de mocadors de paper, un mirall a l’alçada dels infants i una paperera. Així de senzill. I el fan servir en funció de les seves habilitats i del seu interès.
Al principi, quan les educadores veiem que tenen mocs, els avisem perquè en prenguin consciència, i els proposem que vagin a buscar un paper per mocar-se. Si encara no dominen prou bé el fet de mocar-se en si, ells ens porten el paper i nosaltres els moquem. Quan acabem, els preguntem si el volen llençar a la paperera. I normalment ens responen que sí (segurament si els obliguéssim a fer-ho, no sempre ho voldrien fer…). I si, pel que sigui, no volen, el llencem nosaltres.
Amb el temps, a mesura que perfeccionen els seus moviments i que van despertant l’interès per mocar-se, ho van aprenent a fer ells sols. El mirall els ajuda a veure si s’han netejat bé o si han d’insistir una mica més.
I el que més m’agrada: quan un infant veu que un altre té mocs, li va a buscar un paper i el moca, normalment amb cura i delicadesa, tal com li agrada que l’hi facin a ell…