L’enquesta del diari ARA sobre les eleccions municipals a Girona

desembre 10, 2010

L’enquesta que ha publicat el diari Ara sobre les properes eleccions municipals del dia 22 de maig a les quatre capitals de demarcació de Catalunya ha estat tot avui una notícia molt comentada. I és lògic que sigui així. És la primera vegada que una enquesta independent indica que CiU pot esdevenir la força més votada a la ciutat de Girona, des de les primeres eleccions locals democràtiques (de l’any 1979). Tècnicament ens movem en un empat tècnic decantat, segons l’enquesta, en favor de CiU per un marge de dos punts. Sobresurt també una dada interessant: també per primer cop el candidat de CiU –un servidor– és el preferit per a ocupar l’alcaldia de Girona en la comparació amb l’actual alcaldessa (PSC).

L’alegria per l’enquesta és comprensible, i jo mateix l’he expressada a totes les persones que avui han tingut l’amabilitat de parlar-me’n. Després de gairebé 32 anys a l’oposició i de veure-les de tots colors (recordo que la primera campanya en la qual vaig col·laborar va ser la de l’any 1983 amb en Joan Vidal i Gayolà de candidat), ningú no ens pot negar el dret a sentir-nos legítimament contents. Col·lectivament hem portat les coses en el punt on les volíem tenir a aquestes alçades del calendari, perquè l’única possibilitat d’aspirar a la victòria de debò –no pas la de les enquestes– és que partíssim d’una certa igualtat amb el partit que ha governat i governa encara Girona des de l’any 1979. Així les coses, el desafiament és major: ens hem de marcar el deure de guanyar les eleccions.

Dit això, convé recordar l’efimeritat de les enquestes. Són fotografies d’un moment molt singular, que potser es repeteixi o no. Si ens quedem amb la imatge ens aboquem a la melangia. El valor de l’enquesta, més enllà de la seva qualitat tècnica, és el significat que li volem donar. Per a mi en cap cas és un oracle. S’assemblaria més a un mapa de la previsió del temps per a la setmana que ve, sempre carregat de condicionals i advertiments circumstancials, que no pas una endevinació. Com a previsió de meteorologia demoscòpica les enquestes són instruments de gran utilitat, jo diria que imprescindibles en tot projecte polític. Com a eina per a les cases d’apostes, una operació d’alt risc, inassumible.

És per això que superada la lícita i lògica alegria, les ordres són les de redoblar els esforços, encara més. Lluny de complaences i satisfaccions, ara és més important que mai que multipliquem el treball que ens ha dut fins aquí. Si pensem que ja gairebé ho tenim al sac, si ho fiéssim tot a un comprensible canvi d’era en el qual ens deixem arrossegar dolçament, ens equivocaríem de manera greu. Hem arribat fins aquí amb enormes dificultats i grans febleses, i seria d’una frivolitat irresponsable i impròpia que, ara que falten menys de sis mesos per a les eleccions, ens dediquéssim a dilapidar els rèdits d’aquests esforços i sacrificis pensant que ja som al cap del carrer. Si calien esforços per arribar fins aquí en faltaran molts més per aconseguir allò que l’enquesta de l’Ara anuncia: ser la llista més votada.

M’hi veig amb cor.

Publicat a: General