PER QUÈ ARA ???

Després d'anys i panys de permanència al mig del riu, a Tortosa, el monument a la Batalla de l’Ebre ha trobat un grup d’intel•lectuals dispostos a empènyer (via correu electrònic) la seva retirada. Alguns dels que avui empenyent, han tingut durant anys la possibilitat d’empènyer no via correu, sinó via decret i màquina. No oblidem que el govern local ha estat presidit per l’esquerra. Dos legislatures , dos.

Per què ara??

El govern central ha estat i esta marejant la perdiu en torn a la possible ubicació del cementiri nuclear centralitzat. El Govern de la Generalitat juga a deixar fer i pronunciar-se al Parlament sense acabar de definir la situació. Els líders polítics de dos del tripartit , suport d’investidura, i altres coses, a Madrid , ajuntaments i Diputacions, còmplices necessaris de la política governamental aquí i allí; des de fa poc més d’uns mesos han decidit manifestar-se i fer-ne qüestió d’escarafalls mediatics, el maleït cementiri.

Per què ara?

Després de temps i temps la fiscalia ha decidit demanar determinades actuacions i possibles imputacions , alguns jugats han dictaminat en torn a la llengua. I sense res de nou alguns partits magnifiquen la qüestió.

Per què ara?

No desxifraré el misteri, la gent té suficients elements de judici per trobar la resposta. La mateixa que farà que el cabal ecològic sigui una qüestió inajornable dins de poc, que la protecció del Delta sigui una urgència històrica d’aquí res, que l’estació de mercaderies , l’industrialització etc, etc siguin un greuge històric.

Conec alguns funcionaris militants que ja preparen pancartes, per si......

No sé si guanyarem , si ho farem amb majoria suficient, però sé que cal treballar i que passi el que passi , no són els escarafalls, ni l’electoralisme ni el partidisme la solució a res. El rigor, la cultura de l’esforç, el diàleg , el respecte a l’adversari, la lluita contra la crisi, la prioritzaciò de lo essencial front a lo accessori o fins i tot complementari. Cal fer-ho ara, per què estem en crisi i per què ho estem molt profundament en part per aquestes frivolitats.

Conec alguns funcionaris militants que preparen pancartes......
Per què ara ??
Tots sabeu la resposta. Inclús ells!!!!

COM MAI

Mai un govern català havia tingut tant pressupost. Durant anys el creixement econòmic va ser continuat i a l’alça. Mai ningú ha gastat tants diners. Mai ningú havia gaudit de condicions tan favorables per resoldre problemes estructurals, per preparar-se per quan el cicle canviés. Mai ningú ha desaprofitat tantes oportunitats.

Hem vist com el temporal entrava als arrossars, com les platges del Delta desapareixen. Com la Bassa de les Olles es colmata, fins quedar reduïda a un petit toll. Teníem redactat un Pla Protector del Delta i encara el tenim. Teníem un Parc Natural, i si no m’equivoco ( que pot ser ) encara el tenim. Tenim figures de protecció, plans directors , peins , cartes del paisatge. En tot, el Delta , les seves platges , indrets de un alt valor mediambiental desapareixent. És inacceptable i més ho és veure com a altres indrets se’ls hi fa tant cas quan les seves platges pateixen episodis com els nostres.

Mai un govern havia tingut tant pressupost. Mai ningú havia gastat tants diners. Hem vist com infraestructures com la A7 arribaven a Hospitalet i allí es paravent . L’estació de mercaderies a L’Aldea deixava de ser un objectiu , per no ser, no som ni rodalies , i ningú parla dels regionals.

M’he de felicitar del pont al Delta, però en les múltiples preguntes que he fet al Parlament sobre aquest tema sempre quedava clara la continuïtat amb el projecte de l’Anella viària , que li donava sentit i utilitat, em temo que aquesta continuïtat no està garantida, ni pressupostàriament, ni en projecte.

Mai un govern havia tingut tants diners, mai havíem gastat tant, mai s’havien gastat, tan sectàriament. Mai havien tingut tantes figures de protecció, ni tanta gent gestionant-les. Mai havíem estat tants desprotegits. Fins el punt de veure com s’han gastat els diners en centres d’interpretació de la pesca del vot , en camins ( biondes incloses) de color ideològic local . En sous a la quarta M ( no de metges , ni mestres ni mossos) la M de militants i alts càrrecs. Mentre desapareixia el Delta , la competitivitat de les empreses, no es feien les inversions bàsiques i no es guardava per quan fes falta. .

Si tenir un parc natural significa que no pots actuar si desapareixent les platges, si tenir pressupost significa que no arribarà la A 7 , l’estació de mercaderies, o l’anella viària. Si tenir figures de protecció significa dificultar totes les inversions. Si hem tingut el govern amb més pressuposts de la Història i som menys competitius que mai. Llavors que em borrin del Parc Natural, que m’alliberin de les figures de protecció, que em guardin de tan buròcrata, que m’apliquen el pressupost d’un altra manera , que canvien el govern.

No és tracta de gastar més, es tracta de gastar millor , escoltar més a la massa que calla i treballa . Cal afavorir a aquells que treballen i creen riquesa. Els no, no i no, les protestes que ens porten els ni i ni ens costen massa diners ( molts costos i pocs ingressos) i oportunitats ( molts projectes i poques realitats).

Mai un govern havia tingut tant de poder i diners, mai havíem tingut tantes dificultats. Cal un gran canvi, com mai.

MONTILLA: NO ET CREC!!!

El PSC, Montilla i fins i tot el PSOE s’esforcen per transmetre l’idea que el tripartit és cosa passada . Han allargat la legislatura de manera indigna , han fet durar una forma de govern caducada i desprestigiada en plena crisi. Ho han fet per raons de pervivència , d' interès purament electoral. No han pensat ni en el país ni en la gent. Ara, però reneguen d’un govern que encara presideixen i al que han allargat la vida amb totes les seves forces. Ho tornen a fer , no per convicció sinó per càlcul electoral. Totes les enquestes diuen que el tripartit està desprestigiat . Ara bé , si els resultats desmenteixen les enquestes i sumen el càlcul electoral es tornarà del revés. Tardaran dos minuts en dir : La gent ho ha volgut, les urnes han dictaminat!!!
Hi ha una prova del coto que cal exigir. Si creuen realment que el pacte no és aquest, que la formula esta caducada, que diguin clarament que no acceptaran presidir la Generalitat si no són els més votats . Que Montilla digui , com va dir l’Artur Mas: No serè president, si no sóc el més votat.
Ni ho diu, ni ho dirà; ni el crec, ni el puc creure. Els únics que poden evitar el tripartit, o el que és el mateix, els únics que poden garantir que el president serà el més votat són els electors; evitant que sumin.
En les nostres mans està.

SÓN UNOS MANIRROTOS!!!

He buscat paraules en català, n'hi ha; però el qualificatiu “manirroto” els hi va com anell al dit. Per actitud política, vital, per l’idioma, el que ells trien pels debats i per les desqualificacions.

Hem vist com en 7 anys han gastat el que tenien i el que no teníem. Han multiplicat els costos per mil. En nom d’una suposada millora dels serveis, en nom d’un concepte social més mediàtic que real. Tots tenim exemples, han dictat normes que han encarit el serveis. Les escoles bressol als petits municipis en són un exemple. Molts municipis donaven el servei, van dictar normes, ràtios, nombre de mestres etc. etc. el servei s’ha encarit i no ha millorat. S’han promès i fet CAP’s. Hospitals sense un pla funcional, per acontentar alcaldes i regidors , s’han creat places per col•locar amics i coneguts. Aquests dies tiren de butlletí oficial sense verguonya!! S’ha gastat sense seny ni ordre. S’han distribuït ajudes i s’han fet despeses que després s’han demostrar ineficients i malbaratadores. Pla ZP, 400 euros, xecs i prebendes. Ara escoltem Montilla prometre, 600 euros.. 600 pera els que ni estudien ni treballen. Prometen, prometen, prometen preocupats com estan per l’estabilitat laboral.. La seva!!

Els veiem als debats , contents de la seva tasca de govern. Ho han fet bé, diuen. Han gastat més que ningú. Cert, han gastat i molt. Catalunya no és més competitiva??. Han gastat més que ningú, però la gent no està millor??. A quin món viuen?? Ara emeten un bo finalista per tal de finançar el deute. Cost? Més del 7% . El 4’5 garantit més el 3’5 per les entitats bancàries.

Quan des de CiU i altres es discuteix l’oportunitat de la mesura se'ns tracta de poc patriotes i irresponsables. A quin món viuen?

L’agència Moddy’s rebaixa avui, la qualificació del deute de la Generalitat als problemes de finançament A2. L’agencia de riscos en un comunicat emés avui diu que “la rebaixa reflecteix la vulnerabilitat de la regió al finançament del seu deute”. La firma alerta que “la Generalitat s’enfronta a un gran dèficit”. “El finançament del deute , paga un cupó car i té un venciment d’un any”. Ho diu Moddy’s , no CiU.

I mentre els responsables què ens diuen?? Artur Mas de lo mismo!!! A quin món viuen?? És evident que “ el mas de lo mismo, són ells”. Quan es posa en majúscules canvia. Diguem-ho en “castellano” para que nos entiendan: Artur : Mas de lo mismo??
MAS AHORRO , MAS RIGOR, MAS INICIATIVA , MAS OPTIMISMO. MENOS MONTILLA . MAS ,MAS , MÉS GOVERN; MENYS DEMAGÒGIA.

Si ho canviem s’entén tot millor..

Com poden fer brometa després de 7 anys d'incontinència? Com poden frivolitzar amb un panorama com el que ens deixen. De què fan broma?? A quin món viuen??: Són uns frívols. Són uns “manirrotos”, sense solució. Ho diu MODDY,s. Ho certifiquen ells.

Necessitem aquest canvi, un canvi en català i en majúscules!!!

QUÈ CELEBREN ELS DEL GOVERN???!!!!

Es multipliquen els debats. Dimecres a Barna. Abans d’ahir a Girona. Ahir a Món Sant Benet. Avui Tortosa. Ambient pre? Electoral. El format és variable. Quasi tots són més o menys equilibrats, on Govern i oposició és reparteixen el temps de forma més o menys equitativa. Solen ser debats, però, on acabes sol contra el món. L’esquema és va repetint, tres contra un i tots el altres contra CiU. Ja se sap, no es pot anar davant a les enquestes.

Sorprèn, per repetitiu, el cofoisme dels representants del govern. En plena vaga general i ells feliços com un gínjol!!! Són el millor dels governs, en el millors dels mons!! Llavors per què es manifesten ses senyories??? Sortia del local de CIU a Girona, després d’una intensa jornada i el primer símptoma de vaga va ser veure a la distància, Joan Boada manifestar-se.

El debat a casa em resulta un xic diferent. El Govern té 40 minuts reals d’exposició; “Power point” i taula per tres. L’oposició 5-6 minuts reals i fila 0. Espectacular!! Una ventejà que no és pot, no puc deixar d’aprofitar. Qui poc parla poc erra. Contra CIU es debatia millor!! Perquè debats se’n feien... i quins debats!! L’esperit i no sols l’esperit, la praxis democràtica sempre és un plus a favor del futur.

Mentre espero l’inici del debat, recordo la reacció del públic a Món Sant Benet, front el triomfalisme de la representant del Govern. Què celebra sa senyoria!! A quin món viu vostè?? Què no sap com vivim els metges, infermeres, gent de a peu??. De quines inversions ens parla?? De quines millores gaudim?? Mentre la gent viu preocupada per una crisi que els afecta, el govern lloa les meravelles del moment. Espectacular!!!.

Penso, poc pots parlar. Poc cal que parlis. No està el fet en les paraules. Està en les actituds. Con Sandro Rosell.

Ja, el format del debat és una actitud que et regala la venteja dels silencis i les poques paraules.

No es poden estar: Com a Girona, Barna, Sant Fruitós canten les excel·lències del govern. De l'acció de govern. Se m'acut, comento, si tan bo ha estat el govern tripartit, per què no el volen repetir?? Per què tots reneguen?? Els invito a repetir-lo i que la gent jutgi. No hi ha resposta. De fet sé, sabem que si poden, si sumen el repetiran. Tardarien dos minuts en afirmar la gent ho vol, la gent ho ha volgut!!! Però ara per ara es neguen uns als altres, neguen al govern. Són feliços, molt feliços, escolto el Delegat i... aquí hi ha platja!!! Ni un problema, tot està perfecte. El govern?? Molt Bé, gràcies.

Contrasta l’exposició, amb l’ambient del carrer. Què no els preocupa l’atur? Què no se n'adonen ses senyories que la gent està cabrejada?? Què no veuen que cada vegada som menys competitius?? Què no veuen que la crisi és per tot el món, però aquí tenim més atur i menys confiança??. Ni discutir si han invertit o no. Comparant amb els voltants més bé.... no, que no. Donem per bo que han invertit . Pitjor , han invertit malament , aquí tenim més atur i menys industria. Han gastat sense sentit. Què celebren ses senyories??

Un debat, preparat i tot lligat. Pregunta un representant de CCOO, sobre CiU i una comissió de seguiment; i sobre el treball de CIU al Parlament. Comentem amb l’alcalde de Tortosa que a la comissió no hem estat ni invitats!! Al Parlament he fet més de 6000 iniciatives jo solet. Mentre responc penso... no ho diguis però...en plena crisi, al demà d’una Vaga General; el representant d’un sindicat d'esquerres pregunta a l’oposició per les iniciatives- preguntes què ha fet al Parlament?? Espectacular !! Tot un símptoma de per què les coses van com van.

Un govern que són tres partits , algun sindicat que fa feina de polític afí al govern. Ningú assumeix la responsabilitat que els toca, ningú d’ells fa la feina que correspon. Lo important es dir-se (que no ser) d’esquerres. Estan feliços i contents d’haver-se conegut a les cadires.

Mentre els treballadors, els petits empresaris, les mitjanes empreses, els inversors coincideixen amb una més que evident preocupació. Tributs, impostos, peatges... per bastir una enorme burocràcia. Si vol muntar una empresa, pujar un edifici, invertir a un port, fer una indústria.. tardaràs anys i panys, mil informes 10 figures de proteccio. 7 PEINS dos plans costaners unes gotes de Pla territorial, un xic de carta del paisatge, molt de Pla director, el color de la façana ho decideix la direcció general del paisatge o de costes. I si no estan contens l’ACA (Medi Ambient) els acabarà d’arreglar. Paguin les taxes senyors, si no poden no es preocupin tanquen vostès que els hi tramitem l’ajuda social que per això som un govern d’esquerres.

En ple debat els veig tan, tan, tan feliços!!. Que no els vull interrompre. No cal parlar més, com la gent, premem les dents i callem. Em puc equivocar, però penso i dic: El canvi ja no és una qüestió de voluntat és una necessitat objectiva.

Tots feliços i contents celebren les inversions, el debat i la companya de gent d’esquerra. Me’n vaig, no vull trencar la camaraderia. Penso, què celebren ses senyories?? Què celebra l’esquerra de Terres de l’Ebre?

Sobren les paraules, són rics els silencis. És evident, contra CIU és debatia millor. Tot, tot és qüestió de qualitat democràtica. De vegades també els silencis són significatius .

Un vell somni, un nou pont

Avui s’ha inaugurat el pont entre Deltebre i Sant Jaume, o entre Sant Jaume i Deltebre, com vulgueu. Culminant d’aquesta manera tot el procés de realització d’un vell somni compartit per tota la gent del Delta. És hora de celebracions i de felicitacions. No ens han de doldre alabances per a tots aquells que se les mereixen, per a tots els que han participat, espentejat i treballat per a veure l’obra realitzada i acabada. Felicitat doncs als dos ajuntaments, a tot el consistori de Deltebre i de Sant Jaume. Felicitats a la gent dels dos pobles. Felicitats als consellers de PTOP i a tot el govern de la Generalitat, per haver acabat allò que algú en el seu dia es va atrevir a somniar i projectar. Dit queda, però em quedaria curt si no fes extensiva aquesta felicitació a tota aquella gent que en el seu dia va començar el procés, el projecte concret.

Una de les velles reivindicacions i prioritats de la primera Delegació del Govern de Terres de l’ebre va ser l’anella viària del Delta, anella que havia d’unir l’Ampolla en Deltebre, Deltebre en Sant Jaume, Sant Jaume en la Ràpita, tancant a través d’Amposta, l’Aldea i Camarles una anella que unís les 7 poblacions del Delta de l’Ebre. Els projectes tenen noms i cognoms, gent que ha apostat, se’ls ha cregut i els ha impulsat. Se’m dirà que quan es va ficar aquesta prioritat, l’anella viària, damunt de la taula de l’últim govern de la Generalitat presidit per Jordi Pujol es va prioritzar a rebuf del moviment social i del moment polític. Segur que en part és veritat, però també és veritat que des d’aquí, de Terres de l’Ebre hi havia molta gent que ens ho creiem, que creiem molt fermament en aquest projecte, sabent que probablement el començaríem, el projectaríem, per a què uns altres l’acabessin. Un nom: Imma Juan, Alcaldessa de Deltebre, impulsora del projecte, somniadora d’un vell somni a realitzar més enllà del seu mandat; Jordi Follia, Director de carreteres llavors i ara; Sr. La Cruz, Director territorial de carreteres de Terres de l’Ebre llavors, i quasi fins ara; Pere Torres, Secretari de planificació de PTOP; Felip Puig, Conseller de PTOP; Artur Mas, Conseller en Cap; Jordi Pujol, President de la Generalitat. Ells van creure en el projecte, ells van iniciar el projecte, a tots ells els hi correspon la seva part de felicitació i les gràcies corresponents.

Certament, ho he dit i ho torno a dir, felicitacions gràcies a tots aquells que van continuar i han acabat un projecte que no només uneix dos pobles, sinó que és l’inici d’una anella que ha d’unir els 7 pobles del Delta. Un projecte que quan el vam iniciar sabíem que no era d’una força política, sinó de tot un territori. Que és tan important que no solament travessi un riu, que no només uneix pobles, sinó que també travessa i transcendeix èpoques polítiques i sigles de partit, per acabar unint en una sola voluntat a les diverses forces polítiques, a les diferents sensibilitats socials de tota Catalunya i de tot el Delta. Aquest és un projecte de país, aquest és un projecte de la gent. Gent del Delta, felicitats i gràcies, vostre és el mèrit, vostre és el projecte, vostre és el pont. Deixeu-me que us digue que una mica meu era el vell somni, i ara de tots és el nou pont.

L’Estat paternal , el sindicat fraternal.

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.) ... agafada de twitter.


Ja fa anys . Fa uns pocs anys , comentava amb el meu amic Antoni Vives, llavors Secretari del Govern , de l’últim govern de Jordi Pujol que el període convuls que vivíem no era “només” el fi d'un període de govern a Catalunya, era el fi d’una època. No era una successió de tormentes, ni tan sol la “tormenta perfecta” , com a més d’un li agradava dir. Era molt més, era “una Mar de Fons” , que duraria dies , anys i panys. Governs i institucions. Estàvem i estem en ple canvi de paradigma.

Recordo tots els no i no i no. La gent no estava disposta a supeditar ni el més petit dels seus desitjos, ni la més petit dels seus privilegis a un hipotètic interès general. Qualsevol discurs en nom del “Pare Estat” trobava al front , un “sí però a mi no”, a casa meva no. Semblava que tot era possible , sense cap sacrifici, sense la renúncia de ningú. Els vells defensors del “Pare Estat” corrector d'injustícies, equilibrador de poders, barrera front “el salvatge individualisme”, “la vella esquerra europea” canviava el seu discurs i s’apuntava a un “benestar” basat en privilegis individuals i territorials, sense contrapartida. Els sindicats , les classes populars i mitjanes s’hi apuntaven amb ganes. Recordava el vell carlisme , on les classes populars, amb poderoses raons, combatien al “progressisme lliberal”. El poble , amb els cacics.

Tot era possible, individualment possible , 15 anys de creiexement ininterromput, donaven ales a les aspiracions individuals. Els poders, els veritables poders no eren; ja no són locals, són globals. El benestar individual és local. El pare Estat ja no era la resposta...ni en temps de bonança. Dinàmica global. Manca de resposta, regulació en mans (globals, excessives, descoordinades) errònia. Crisi, crisi, crisi. L’estat no és la resposta , la resposta “amic meu tan sols la té el vent”, o el twitter. Els “temps estant canviant”.

Al seu lloc, en lloc del vell Estat : Poders supranacionals, globals front reivindicacions individuals. La por de la gent, la pujança dels territoris. Front, els poders globals, adolescents,descoordinats.

Els vells sindicats de classe, han de conviure amb sindicats sectorials, professionals amb visió més individual i corporativa, han de coordinar-se en moviments veïnals , plataformes laborals o reivindicatives. Ja no representen “l’interès general de les classes treballadores”. El concepte classes treballadores , s’ha diversificat. Els interessos també. Com amb el moment carlí es poden trobar,es troben, que amples capes populars s’alien amb poders aliens, caciquils (globals?), professionals, sectorials. Mentre, les velles respostes polítiques fan aigua. Les velles aliances ja no són efectives. Els partits progressistes (o no) estan desprestigiats, la política també. Els sindicats de classe, participen del desprestigi i en alguns moments , impulsen el seu propi nivell d’incompetència.

Desorientats com estem , ens convoquen una Vaga General. Tard i malament. Durant molt de temps han participat de una determinada política, valedors de ZP , ara , contra qui convoquen la vaga?? “La resposta amic meu tan sols la té el vent”.

“ Ara serà l’acomiadament de 12 dies per any treballat, després serà l’allargament de l’edat de jubilació.....En definitiva treballar més per cobrar menys. I anant així acabarem negociant les condicions de treball entre amo i treballador. O sigui entre l’amo i el llogat tal com feien els nostres pares no fa tants anys.” M’ho escriu un honrat sindicalista a qui aprecio ,respecto i comparteixo la seva inquietud. Peró el concete d’amo i terballador han canviat i qui està negociant , són els líders , progressistes o no , sindicalistes o no amb els fa quatre dies anomenavent com especuladors. Sense remei, al dictat d'Europa i els poders finacers. Alguns dels interessos dels treballadors coincideixen amb els de “petits” i “no tan petits amos”. Treballadors , classes mitjanes, petit i mitja empresariat que veuen als sindicats com part del funcionariat sense resposta.

Els temps estan canviant, estem en plena "Mar de Fons" i els sindicats, els sindicalistes als que necessitem, també han de canviar, canviar els seus mètodes. La resposta amic meu no és la vaga . Això amic ho sap el vent , escolta la resposta dins el vent . Un vent que ve de lluny. El 55 abans de Crist, Marco Tulio Cicero deia:

"El presupuesto debe equilibrarse, el Tesoro debe ser reaprovisionado, la deuda pública debe ser disminuida, la arrogancia de los funcionarios públicos debe ser moderada y controlada, y la ayuda a otros países debe eliminarse para que Roma no vaya a la bancarrota. La gente debe aprender nuevamente a trabajar, en lugar de vivir a costa del Estado." Marco Tulio Cicerón (55 a.C.)

Jo no diré res més , perquè res més tinc a dir.