ICV > articles > Esquerra o dreta

Article

Fletxa_component
09/11/2010
Esquerra o dreta

Joan Herrera Torres

secretari general d'ICV

El Periódico (06/11/2010)

En les properes eleccions el que ens juguem és qui liderarà els reptes que té plantejats avui Catalunya, si ho liderarà l’esquerra, o si per contra ho liderarà la dreta, ja sigui CIU en solitari o pactant amb PP, ERC o PSC. O en altres termes, decidim si ens afegim a les retallades o si apostem per polítiques més socials, que garanteixin l’esforç de tots (no només treballadors i pensionistes). Decidim si fem una política ambiental o d’infraestructures pròpia del segle passat, o si encarem la crisi energètica i ecològica per construir un país més sostenible per als nostres fills.

 

Som conscients de que la situació és molt difícil. La crisi econòmica és greu, a Catalunya hi ha més de 600.000 persones sense feina. Qui més qui menys coneix algú que està en atur. La sentència del TC ataca al nostre autogovern, que finalment són recursos i competències per afrontar el futur. I els casos de corrupció i la complicitat dels interesos econòmics amb alguns polítics generen decepció i desconfiança.

 

Davant d’això ICV-EUiA és una coalició que té les coses clares. Sap molt bé què vol: polítiques d’esquerres i ecologistes; sap també què no vol: que governi la dreta, la pèrdua de drets socials i laborals, que es malmeti el medi ambient i s’exploti el territori; sap què s’ha de fer: redistribuir la riquesa, fer més política social, ampliar i millorar els serveis públics, impulsar una economia ecològica, que no contamina i que s’especialitza en la protecció del medi ambient (en renovables, en reciclatge…). I finalment sap com fer-ho possible: som els únics que garantim que barrarem el pas a la dreta, que no pactarem amb PP i amb CiU, i que ens oferim per fer polítiques d’esquerres aquí i a Madrid.

 

No podem oblidar que CIU va estar 23 anys al govern, el govern d’esquerres en porta només 7. Si CIU torna a governar serà un retorn, no un canvi. Serà un retorn a les polítiques socials i econòmiques de dretes, com ja ho està anunciant: als joves els hi proposa un contracte de treball però sense cobrar, anuncia retallades als serveis públics (de metges? de mestres?), vol eliminar els impostos per les rendes més altes i que permeten sostenir l’estat del benestar, ignora totalment el medi ambient i vol continuar amb la recepta de sempre: més totxo, més carreteres, més petroli… i vol tornar a l’intercanvi de cromos amb l’Estat, enlloc d’apostar per salts qualitatius en l’autogovern. En definitiva, CIU representa la involució, el retorn al passat.

 

Crec sincerament que aquests anys des de Catalunya les polítiques han estat diferents del que teníem. És cert que, a vegades, no ha confrontat amb prou claredat les seves polítiques amb els model de la dreta, però el balanç d’acció ha estat clarament positiu. Un govern que ha millorat els serveis públics bàsics, amb més mestres, més mossos i més metges; que ha ampliat prestacions per fer front a la crisi. Un govern que per primera vegada té política de medi ambient, d’habitatge públic, de barris. Un govern que ha garantit que no patirem més sequeres, que prioritza el transport públic, que ha impulsat el compliment de l'Estatut i aconseguit un acord de finançament just i el traspàs de Rodalies.

 

Per això quan Montilla afirma que no vol reeditar el govern d’esquerres deixa també molt clar que, a partir d’ara, aquestes polítiques no són la seva prioritat.

 

I tanmateix ara és més urgent i important que mai. La crisi només es guanya des de l’esquerra. Cal una major inversió pública que estimuli la recuperació, que generi ocupació, i que, alhora, millori els serveis públics i el nostre benestar. No podem demorar més la modernització ecològica de l’economia, ens hi juguem el benestar futur dels nostres fills, però també la competitivitat de les nostres empreses. Ecologia és progrés. I cal canviar les regles de joc amb l’Estat, exigint recuperar tot l’Estatut i una reforma constitucional en un sentit federal sense lloc a dubtes.

 

En definitiva, en les properes eleccions la gent d’esquerres ens hi juguem molt. Tenim molt a perdre amb un retorn de CIU. Però el que és molt més important, tenim molt a guanyar si, per contra, guanyen les polítiques d’esquerres. Davant una dreta amenaçadora i radicalitzada, i un PSC que gira l’esquena a l’esquerra,  ICV-EUiA es converteix en el referent per a la gent d’esquerres i ecologista.

 

El futur no està escrit i no el decideixen les enquestes, el decideix la gent amb el seu vot. I la gent d’esquerres som majoria a Catalunya. Si la dreta guanya serà per la desmobilització de l’electorat d’esquerres, no perquè representi els valors i les preferències de la majoria de la gent. La gent d’esquerres no ha tingut com a aliats, ni els ha volgut, a grans grups de poder econòmic, ni grans mitjans de comunicació, ni lobbies. Tenim només una arma molt senzilla, però molt poderosa: el dret a vot.

 

Un reforçament d’ICV-EUiA és un missatge clar i contundent sobre quines polítiques volem. En aquestes eleccions abstenir-se és permetre el triomf de CIU. En canvi, recolzar ICV-EUiA és una doble aposta: perquè mai recolzarem un govern de dretes, i perquè representa un posicionament molt clar de què volem, un major progrés social i ecològic.

 

 

 

article_Esquerra_o_dreta.doc

DS 11/12/2010 | 06:52
Fons_fixed_articles