"El Barça em va servir d'element integrador"

--Coneixies en Sandro abans d’entrar a la Junta?
--No, no el coneixia. Durant un esdeveniment europeu de tecnologia, un amic alemany, al qual li vaig dir en broma un dia seré President del Barça, em respongué: et presentaré el que un dia potser serà president del Barça. Així el vaig conèixer i, de seguida, vàrem connectar. Va haver empatia... Donava la casualitat que hi havia un buit relacionat amb les noves tecnologies. Inicialment, em va proposar si volia col•laborar en la campanya en temes tecnològics. Estava... com dir-ho...? encantat!

--La teva entrada a la Junta, com es va produir?
--Arran de començar a col•laborar amb la candidatura, se’m va acostar un dia i em preguntà: et faria il•lusió formar part de la Junta? Recordo que les meves primeres paraules van ser: home, tu diràs si em faria il•lusió! Quasi em desmaio. Honestament, no esperava que fos tan aviat.

--Quant a les noves tecnologies, en quina situació es troba el club? Tens moltes coses a fer?
--Quan es tracta de noves tecnologies, sempre hi ha coses a actualitzar. La veritat és que he trobat coses molt bones. El Barça, abans de la meva arribada, ocupava el núm. 1 tant al Facebook com al Twiter. No seria el mateix haver de partir de zero. D’altra banda, m’he trobat gent amb molt bona actitud i que està fent bé les coses.

Estem immersos en l’impacte de les xarxes socials. Temps enrere, no es donaven les mateixes circumstàncies. En aquests moments, hi ha un directiu 2.0 i, a més a més, coincideix amb l’eclosió de les xarxes socials. La meva intenció és que en puguem treure molt de profit.
Espero que la meva arribada suposi un recolzament per al grup humà que hi treballa.

--Depèn de la teva àrea que un dia les persones en cadira puguem comprar entrades per Internet?
--Sí, totalment. L’àrea de tecnologia és transversal. Per tant, sí, sí... depèn de mi que millorem el programa informàtic perquè pugueu comprar-les, així com la qüestió de les llistes separades per ser abonats.

Honestament, desconeixia la vostra situació. A mesura que t’escoltava, pensava potser no són coses massa fàcils però crec que, és més una qüestió de voluntat i de sensibilitat, que no pas d’altres coses. Per tant, en finalitzar la reunió, vaig trucar el responsable informàtic i li vaig dir que s’havien d’elaborar dues llistes, ja que una no té a veure res amb l’altra. No opteu als mateixos seients. Sincerament, quan m’ho vas comentar, vaig pensar, ostres, té molt de sentit!

--Esteu treballant cercant solucions ja per resoldre el tema?
--Com t’he dit vaig trucar al responsable i li vaig comentar el tema. I farem una mica de seguiment... La voluntat hi és i la sensibilitat també.

Personalment, m’agrada parlar amb fets. Prometre... desconec si això és un tema d’un dia o de quatre anys. A vegades, existeix alguna dificultat que no sempre és evident. Per exemple, pel que fa a les llistes, hi ha un tema legal al darrere, la Llei de Protecció de Dades (LPD).

--El club pot demanar la documentació que certifiqui la meva discapacitat física, com fa l’ajuntament, no? Si jo lliurement la vull entregar, on és el problema, Dídac?
--És clar, per això. Hi ha moltes coses de les quals primer vull entendre la problemàtica. Saber si tardarem 1 any o 2 o 3. O, simplement, 3 mesos. Hi ha coses que encara no tinc la certesa al 100%.

Primer coneguem l’estat de la qüestió abans de parlar de temps concret. Insisteixo, no m’agrada prometre res sense saber com s’ha de resoldre un tema. I, en cas que no tingui solució, també explicarem tots els motius que ho impedeixen.

Sensibilitat i predisposició tenim. Per tant, es farà el més ràpidament possible. Això, segur...!

--Quan podrem gaudir de wifi el socis?
--És un dels temes que tinc en ment. Seria molt complicat dir una data a dia d’avui. Es tracta d’un tema complex en què intervenen diferents factors. Ara com ara, ens estem reunint amb l’ajuntament. Estic intentant que ens col•loquin uns quants accessos wifi a la zona del Camp Nou.

De tota manera, l’assumpte s’hauria d’abordar entre diversos agents: el club, el consistori i, fins i tot, alguna operadora de telefonia...

--I una xarxa social del Barça 2.0?
--Has tret les meves dues grans idees. Una de les coses que tinc en ment, mentre vaig coneixent el club, és intentar millorar els ingressos del club a través d’Internet. En aquests moments, estem fent proves d’un joc a través de facebook amb una empresa americana.

D’un altre cantó, m’agradaria dur a terme una assemblea 2.0 permanent. Tenir un canal obert on el soci pugui opinar i fer sentir la seva veu. Però hem de treballar amb molta prudència per assegurar-nos que tot funciona correctament. A més a més, s’ha d’estudiar la representativitat, ja que no tothom té accés a les noves tecnologies.

--No t’agradaria deixar com llegat el vot electrònic? Per a quan?
--Per a l’últim dia de mandat. Espero que sí que ho puguem fer. A mi m’agradaria, però no només perquè la gent triï un nou president sinó... simplement, per captar les idees i les propostes del soci. Això sí, ha de passar una bona avaluació abans i estar plenament segurs que funcionarà correctament.




Aquesta tarda, absent la veu coral dels aficionats, el Camp Nou convida al recolliment i a la meditació. Sembla una heretgia trencar el silenci del temple blaugrana. Potser per això, inconscientment, adoptàrem una entonació quasi confessional. Mentrestant, els raigs de sol, aliens a la nostra presència, es dedicaven a driblar les ombres que intentaven raptar tots els colors del verd de la cuidada gespa del terreny de joc.

Mai no trobarem un marc tan excepcional per mantenir una conversa.

Text: Manel Mora.
Fotos: Josep Piqué.