Alguns es deixen estimar. Els posen un micròfon davant i es deixen portar. Els mitjans de comunicació que suposadament defensen la llibertat d'expressió estan encantats amb les seves veus dissonants. El seu objectiu és aconseguir que el PSC esclati en trossos després del desastrós resultat electoral. No els interessa per a res la postura de l'actual direcció que ajorna el debat per concentrar-se en els propers comicis. Aquesta posició no beneficia el seu objectiu final, sobretot, abans de les municipals, sobretot, abans de la batalla de Barcelona.

Per això, des de la llibertat i la pluralitat agiten un debat que pot ajudar a ennuvolar les expectatives dels socialistes. El debat s'ha de produir, indubtablement, però ells volen que sigui ara. Els adversaris polítics també. I alguns, per ego, o pel que sigui, es deixen utilitzar. Són els que tornen a reviure els vells fantasmes. Això que s'ha anomenat el "ànima catalanista". Són els mateixos, que en les bases del partit tenen escàs suport i que tenen la seva representació en els màxims òrgans de poder, perquè la majoria així el que ha volgut. És a dir, no perquè l'hagin guanyat, sinó perquè l'hi han donat. Són els mateixos, als quals li pesa més el nacionalisme que el socialisme. Els mateixos que volen convertir el Congrés en una cambra de representació territorial, quan és ideològica; els mateixos que critiquen a la direcció, com si ells no haguessin estat mai.

Semblen viure una realitat paral·lela i entren a jugar en un camp viciat per aquests mitjans de comunicació que exalten la seva valentia. Una valentia que es concreta en separar-se o desvincular d'un projecte socialista d'Espanya, com si això és negatiu en si mateix. De passada, aquests mitjans veurien com els socialistes perden el poder a Espanya i cau en mans del PP. Així la dreta tornaria a tenir tot el poder. És l'estat ideal. La dreta ho governa tot. Però per aconseguir-ho cal que l'esquerra s’endinsi més en la seva crisi, per aconseguir-ho cal tenir una Cinquena Columna. Alguns es presten a això. Són els quintacolumnistes. Són els que anteposen l'interès personal, al col·lectiu. I, com diu aquell, n’hi ha i estan disposats a deixar-se estimar.