Vota
Resultat:
15 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 10/12/2010 a les 23:59h

Mas canta Pink Martini

La parella d'or de la política catalana, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida, van escenificar ahir una escena d'amor. Aquell amor tant català que, com definia Ramon Llull, és negoci de la salvació. "Tots dos hem arribat a un acord raonable i serè". És a dir, "tu a Madrid i jo a Catalunya però no t'encantis que tenim feina", sembla que hagi advertit Mas.

Una escena encomiable si ho comparem amb altres escenes d'escorxament públic d'altres parelles de la metapolítica catalana. Cas dels Zipi-Zape republicans, Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira, que farien bé de traslladar la seu d'ERC a Albacete, bressol d'una prolífica indústria de navalles i ganivets.

Mas va trobar un "àngel" que atorgaria el pes polític a un govern que pinta tècnic. Un "almogàver de Déu" que posés ordre i seny polític a Palau amb l'espasa de ser el polític més ben valorat a les temudes enquestes. L'àngel, però, no volia o no podia volar, però un petit truc d'orfebreria fina, basat en un temps amarg d'oposició, ha fet possible que l'àngel voli sense bellugar les ales. Presidir la comissió mixta de traspassos és una bona torre de guaita.

Finalment, Duran es queda a la capital estatal per divisar el futur polític espanyol, per informar com a comandant a plaça quins són els punts febles de l'enemic, i per decidir quina artilleria es pot disparar des de la romàntica plaça Sant Jaume. Si surt bé, les plomes de les ales es poden quedar a Madrid, i si l'estratègia falla, les plomes les escombraran a la plaça Sant Jaume.

De moment, Mas entona "Una nit a Nàpols", (imprescindible versió kitsch de Pink Martini), aquella tonada que explica que  algú troba un àngel que no pot volar; però una nit sense estels, l'àngel el porta al cel. Màgia? No, supervivència. Ai Nàpols... no podríem agafar exemples polítics una mica més nòrdics? 



Navega per les etiquetes

ciueleccions al parlamentfelip puig

COMENTARIS

+0
-0
Per a Guillem
Nando J., 11/12/2010 a les 20:28
Vols profunditats, Guillem? Pren nota que la força majoritaria no han anat a votar: Abstenció 2 milions. Del seu vot rés sabem, dels altres sí: cal sumar els vots de CiU+PSC(PSOE)+PP per superar per poc a l'abstenció, o sigui cal un tripartit o bé acceptar que governi una minoria (CiU). A que no ho havies mirat aixi.
La teva frase final m'ha sorprés per publicitària o burleta.
+2
-2
Burro de San Vicente, que lleva la carga y no la siente
Eduardo González Palomar (Manlleu), 11/12/2010 a les 17:47
Aquello que ocurre en Catalunya en lo referente a la “magnificación” de una corriente ideológica (independentismo) no se trata de una inocentada, tampoco de una pueril diversión, sino de la necesidad de supervivencia de un selecto poder político-social endogámico. Las más de las veces, ni siquiera circunscrito en torno a formaciones políticas declaradas inequívocamente independentistas. Por consiguiente, desde el orbe transversal nacionalista (CiU-PSC) se han activando todos los resortes a su alcance, el mediático y el nutrido entramado de sociedades civiles que subsisten al socaire de la subvención pública, con la intención de amplificar el mensaje, porque hasta la fecha les ha proporcionado pingües beneficios. Distraídas las masas en el territorio catalán en debates estériles, el dinero público, vía Generalitat, ha continuado fluyendo, incluso en tiempo de precariedad económica y financiera, hacía las élites de forma innegable. Asimismo, cierran este perverso círculo vicioso quienes ostentan la dirección en instancias superiores del conjunto del estado al continuar afanados en contrarrestar la supuesta avalancha independentista, tan contraria a sus intereses, con una burrada de traspasos competenciales. De momento, el conjunto del todo (España) no se ha transferido a la parte (Catalunya); no obstante, de seguir los acontecimientos por estos disparatados andurriales, haría bien en no descartarlo… no es mal amigo quien bien previene. Bromas aparte, cuantitativamente, el movimiento independentista en Catalunya, pasados unos nuevos comicios autonómicos, ha vuelto a menguar significativamente. En suma, si nos atenemos a lo sucedido en las muchas ocasiones en que esto ha ocurrido, a nadie extrañe que suban insoportablemente los decibelios de su cansina y machacona melodía soberanista; entiéndalos… burros serían si obrando del mismo modo esperasen resultados distintos a los que siempre han obtenido.
+2
-2
Més units i més forts que mai.
Guillem M., 11/12/2010 a les 14:39
Em sobrem tants comentaris burletes, irònics i estúpids. Trobo a faltar comentaris més profunds, que pensin més en el país i no tant en els partits. Ja han passat les eleccions...
I jo crec que aquestes eleccions han estat molt importants. Mentre les darreres, com reconeixia el mateix Mas, van permetre que un immigrat esdevingués president de la Generalitat, aquestes han demostrat que moltíssima població fruit de la migració dels anys seixanta votés CiU, un partit nacionalista català i que no té cap lligam amb els partits espanyols. Deixant de banda les picabaralles partidistes, molt estèrils, crec que aquest fet és molt important per al futur del nostre país.
Ara, la responsabilitat del nou president és molt gran. Malgrat tot, sap que darrere seu té un poble català més unit i més fort que mai!
+0
-1
CyU, esguerra... 4 ans de vida
Anònim, 11/12/2010 a les 13:59
Dias comptats per l'enganh de l'autonomisme. Et dias comptat per nostre país, si lo PPSOE pacta mentre som ases de non voler esser auto determinats.

Compte en arrier: 8 ans maximum abans del colonialisme total.
+1
-2
VEAM AQUEST CONCERTO ECONOMIC...
Anònim, 11/12/2010 a les 13:56
QUALQU'UN ME POT DIR PER QUAND ES LO CONCERTO ECONOMIC... ES PER HOC MARCAR A L'AGENDA.
+1
-0
ciu
Anònim, 11/12/2010 a les 12:53
Veurem CiU per anys
+2
-1
Millor entretenir-se amb Pink Martini
Nando J., 11/12/2010 a les 00:19
És un goix sentir parlar de Pink Martini, i la seva versió d'una nit a Napols. Els nostres politics no poden ser nòrdics més que d'il.lusions. Son gent del sud vulguin no vulguin. Tú a Madrid, Jo a Casa, recorda les maeneres de fer de l'hereu català.
Quant als altres, el pitjor no son les navalles, és que fan mal sense necessitat, dons tots dos estàn més morts que vius.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: