“Podem arribar al milió de vots”. Algunes veus d’ERC, el 2003, van formular així el projecte i les perspectives del partit en per als propers anys. Era la teoria de les duplicacions successives. El 1999, Esquerra va obtenir uns 250.000, el 2003 van ser 544.000 i es deia que als següents comicis ERC tornaria a duplicar i arribaria a 1.000.000 de vots, desplaçant així de la centralitat el PSC i CiU.

El 2003 i primers del 2004 eren moments d’eufòria i molta gent va creure aquesta versió del conte de la lletera. Tot l’entorn semblava bufar a favor d’Esquerra. Però el problema dels republicans no és a l’entorn, sinó un ADN que el tenen ben posat a dins. Es pot resumir d’una manera molt senzilla: ERC i l’independentisme en general es mantenen en una cultura de la marginalitat i el resistencialisme. En el moment que Carod i Puigcercós van entendre que podien arribar a ser majoritaris els va entrar el vertigen i la van espifiar. El mateix (en menor mesura) pot aplicar-se a Joan Laporta i Joan Carretero i explica que no pactessin abans del 28-N.

Una de les grans rèmores que explica el fracàs de l’independentisme polític és aquest ADN de minories. Perquè el projecte independentista només té sentit amb una vocació majoritària: Catalunya no assolirà la plena sobirania fins que no ho consensuï el 51% de la seva població, i aconseguir aquesta xifra màgica requereix un tarannà obert, dialogant, integrador, flexible i pactista. Característiques que són a les antípodes del que fins ara ha estat l’independentisme. La paradoxa és prou patent, com pretenen Carod, Puigcercós, Carretero o Laporta seduir el 51% dels catalans, quan no són capaços ni tan sols de seduir els que pensen igual que ells?

La renúncia a esdevenir majoritaris ha estat patent els darrers mesos. ERC aspirava a ser tercera força (!?) per davant del PP i ha quedat per darrere d’ICV, el partit dels professionals de la marginalitat. I Solidaritat ha celebrat com un gran èxit tenir quatre diputats. Quatre sobre 135. Ja fa bastants anys que em vaig deixar de creure les proclames dels independentistes, dels uns, dels altres i dels de més enllà. Tornaré a escoltar-les el dia que, amb la seva actuació, transmetin el missatge que han deixat de caçar bruixes i clavar-se punyalades, i es comencen a preocupar per sumar, sumar i sumar. Fins a 1.000.000 de vots. Fins al 51%.