Tot Parlant Clar amb Agustí Benedito

Per tant, no. Es tracta d’un tema d’idees, un tema de projectes. No es tracta d’un tema de persones.

M. Mora.- Al llibre, afirmes: Continuarem, perquè els somnis no són propietat de ningú i convides la gent que t’acompanyi en la nova aventura com a candidat. La gent ha estat molt important i ho continua essent, no?

A. Benedito.- Té molta lògica perquè concorda absolutament amb el nostre ideal de Barça. No puc entendre el Barça si no és amb la gent. Ja he dit en alguna ocasió que la grandesa del Barça és la grandesa de la seva gent. I jo n’estic convençut.

Hi ha d’altres visions, d’altres maneres, però jo no sé destriar l’autèntic contingut del Barça, l’essència del Barça, de la mateixa gent del Barça. I, evidentment, per portar al Barça allà on volem, ho hem de fer comptant amb la gent en primera persona.

M. Mora.- Al capítol Agustí t’has begut l’enteniment afirmes: la meva relació amb el Barça és una història amb un punt de bogeria. Per consagrar-se al Barça, s’ha d’estar boig?

A. Benedito.- Una mica sí. Un punt de bogeria. És el que més em diu la gent del meu entorn, Estàs boig!, en saber que em torno a presentar a les properes eleccions. Al final, si t’ho diu tanta gent, acabes pensant potser sí que tenen raó. Però en tot cas, és una bogeria molt desitjable. D’aquelles que valen la pena.

Em considero una persona molt afortunada per haver viscut tota aquesta experiència, per haver estat en contacte amb gent amb qui comparteixo el mateix esperit barcelonista i que, segurament, mai no l’hagués pogut conèixer.

És per això que estaré encantat, de manera privada, això sí, d’anar allà on vulguin que vagi.

M. Mora.- El cens es podia aconseguir per 50000 euros, que no els teníem, però encara que els haguéssim tingut, la coherència ens hauria impedit fer-ho. Per què no n’era coherent?

A. Benedito.- El nostre projecte vol dur el Barça cap a posicions diferents. Per tant, té tota la lògica del món que jo no volgués utilitzar per arribar al soci un sistema que no s’adiu amb allò que defensem i que posarem en pràctica si arribem a dirigir el club. S’ha de mantenir un nivell ètic, una manera de fer les coses. No té cap sentit que, per arribar a fer el Barça que nosaltres volem, hagi de saltar-me els meus principis. Jo, de ser-hi, no ho faré mai.

D’altra banda, utilitzar el cens electoral és il•legal. No és immoral, no, és il•legal. Hi ha coses que no les acceptaré mai. Si defenso un Barça diferent, aleshores no té cap sentit que... Això, que ho facin uns altres. Cosa que, per cert, ja van fer, com explico al llibre.

M. Mora.- Parlem de l’Assemblea de Compromissaris. Com a President, com hauries gestionat l’acció social de responsabilitat?

A. Benedito.- Jo ho hagués fet d’una altra manera. Si m’hagués tocat a mi gestionar aquella assemblea, pel que fa a l’acció social de responsabilitat, Rosell, la seva junta i jo tenim un punt de discrepància. Jo li accepto que tinguin un punt de vista diferent i encara accepto més que sigui la decisió de l’assemblea de compromissaris que, al cap i a la fi, és sobirana.

Tots estem d’acord que la transparència davant del soci ha de ser màxima. Així mateix, el nivell d’exigència de responsabilitats, davant d’una hipotètica gestió fraudulenta, ha de ser absolut, sense límit. Crec, però, que Rosell s’ha quedat a mig camí en aquestes dues qüestions.

A l’assemblea va haver-hi una certa confusió induïda. Uns minuts abans que l’assemblea hagués de prendre aquesta decisió, no tocava parlar d’uns temes que són absolutament reprovables i que, per tant, s’han d’eliminar. Però que no tenien res a veure amb l’acció. La gent, de bona fe (de bona fe, vull pensar), va creure que votar sí a aquella acció equivalia a perseguir la gestió fraudulenta, quan no és així.

De manera que, el resultat final que tindrem, fa que hi hagi en aquests moments exdirectius del Barça que han sigut directius durant 2 anys, als quals els reclamem de manera solidària 48 milions d’euros. Aquest resultat és un còmput en el que s’inclou el primer exercici en què sí que hi eren altres directius. Per contra, se’ls hi reclama a aquells que no hi eren. Una cosa no té res a veure amb l’altra i jo crec que aquí la junta de Rosell va voler portar... amb ressentiment... una certa confusió.

Voldria afegir una cosa més. No és en el meu ànim fer oposició ni parlar de Rosell, però crec que hi ha molts barcelonistes que van trobar a faltar una mica de lideratge, tenint present que ell mateix qualifica l’acció com un fet tan important. En Rosell hauria d’haver estat, potser no més valent, però sí més coherent.

Li respecto, però, absolutament. Estem parlant del president més votat de la història i, per tant, està legitimat per prendre la decisió que sigui, però no és la meva.

M Mora.- Alguns consideren que ets un oportunista publicant en aquests moments el llibre. Res a dir?

A. Benedito.- La primera cosa que vull dir és que respecto moltíssim l’opinió que pugui tenir qualsevol persona. Sobretot, si és barcelonista. Ja ho van dir també el 7 d’octubre, quan vàrem anunciar la candidatura, que érem uns oportunistes. La gent deu pensar que busques no sé quin tipus d’interès. Des que van acabar les eleccions, ja fa 5 mesos, que no he dit res. Jo entenc que hi ha gent que digui que busco notorietat però, si fos així, crec que s’entendrà, quan dic que no haurà estat per manca de sol•licituds i de propostes per sortir als mitjans.

Jo anuncio al llibre que vull ser president del Barça i, un cop finalitzi la presentació, no faré cap més intervenció pública. Realitzaré una única avaluació a final de temporada i, per tant, entenc que hi hagi gent que em vulgui considerar oportunista. Però qui pensi d’aquesta manera, ha de respectar que, després d’haver-me presentat a les eleccions 2010, el llibre pot tenir interès per a totes aquelles persones que van seguir la campanya.

M. Mora.- He llegit en algun lloc que el fet que no vulguis fer balanç de la gestió de la Junta, equival a donar per suposat que els actuals directius ho estan fent molt bé. No tens por que el teu silenci no agradi als socis i es giri en contra teva?

A. Benedito.- Sí, sí... Em consta que hi ha gent del meu entorn immediat que li agradaria que intervingués més i que, fent ús del paper que el barcelonisme m’ha atribuït, donés la meva opinió. Però crec que no faig cap favor al barcelonisme comentant, constantment, les decisions preses per la Junta. Ara bé, el fet de no fer-ho, no ha de significar que estigui d’acord amb les decisions de la Junta de S. Rosell. Hi ha algunes coses que m’han agradat i n’hi ha d’altres (abans me n’has fet referència a alguna) que no.

Un no per sistema no té sentit. Segons com evolucionin els esdeveniments, en algunes coses coincidirem i en d’altres no. Això, segur. Però, com ja he comentat en diverses ocasions, no faré cap valoració fins a final de temporada.

M. Mora.- Ser president del Barça és sobretot una gran, una enorme i meravellosa responsabilitat, com afirmes en un dels capítols?

A. Benedito.- I tant, i tant. Per a un barcelonista, sobretot. Quan una persona arriba a la presidència del Barça, agafa un relleu de 111 anys d’història, relacionats en moltes ocasions amb la mateixa història del país.

La vinculació emocional resulta d’una intensitat increïble. La mateixa intensa emoció que tenen milers i milers de persones amb el Barça i ets conscient que tu tens una altíssima responsabilitat.

El Barça, amb la seva capacitat d’influir en tantes persones, ha de tenir un objectiu i un sentit. La finalitat de l’objectiu no és influir per influir, sinó que ens ha de portar a ser capaços de reflectir la societat catalana i, en menor mesura, l’espanyola i global. Ser conscient de recollir tanta història, tants milers i milers de persones i, alhora, tenir aquesta capacitat de poder contribuir a la transformació de la societat a través d’aquesta altíssima responsabilitat. Sí, sí... un enorme honor i un meravellós orgull.