Llenguatge militar

Allunyats com estem del món militar, amb aquest excès que tenim de forces armades, tan sol els qui pentinem canes podem parlar d'històries relacionades amb el temps de milícia que, llavors, era d'obligat compliment.

De sobte, amb motiu del 'sarao' que han muntat eels controladors, allò militar ha entrat a formar part de la quotidianitat i m'han tornat records de moments viscuts en els temps que vaig servir a la pàtria.

No s'espanti el lector, que no aprofitaré l'ocasió per narrar les bones i males estones passades durant el servei, que de tot hi va haver, però permetin-me que li vegi a l'assumpte algun avantatge.

De moment, observo que, tal vegada com a conseqüència de la intervenció dels armats en la vida civil, ha sortit guanyant el llenguatge; en totes les intervencions públiques que del President a l'últim mico s'han produït tothom s'ha referit al conflicte dels "controladors", sense cometre el desaforament gramatical de parlar dels "controladors i les controladores" que, encara que a la plantilla d'aquests guàrdies del trànsit aeri també hi ha dames, el masculí plural ja inclou tots dos gèneres per molt que li pesi a Bibiana Aido i fins que la RAE digui el contrari.

I si Cela visqués, estaria encantat de veure com, portada sens dubte de l'esperit de la meva època, la Ministra de Sanitat ha tret els seus "collons", que era argument molt emprat entre els sergents de la meva cinquena. Que donin gràcies els que van preguntar a la senyora Pajín pels seus nomenaments digitals i no es van endur una bofetada com les que repartia un sotstinent al comandament del qual vaig estar i que acompanyava d'aquesta frase que suggereixo per a ulteriors compareixences: "No et pego perquè t'odiï, és que t'haig d'ensenyar".