A Terrassa les coses importants es pacten, es consensuen. Aquest és un gran actiu de la nostra ciutat que ens ha d’enorgullir. Això passa en l’àmbit social però també en la vida política ciutadana. Vam ser el primer municipi de Catalunya a tenir un Pacte local de ciutadania. Vam ser dels primers, també, a articular un Pacte contra la crisi. Convergència i Unió se’n sent legítimament corresponsable. Els ciutadans ens exigeixen que en situacions difícils i davant de reptes importants tanquem files. El debat dels pressupostos i ordenances hauria d’haver estat el reflex fidel d’allò que es va acordar en l’esmentat Pacte de Terrassa per la cohesió davant la crisi. I aquest ha estat el criteri que ha determinat el sentit final de vot de la nostra federació nacionalista. Bàsicament perquè porta implícita una pregunta clau: són els pressupostos elaborats per Tripartit un bon instrument per ajudar a combatre la crisi econòmica en què estem immersos? La resposta, malauradament, un altre any torna a ser negativa.
Anem a pams. Quines eren les columnes vertebrals de l’actuació consensuada a Terrassa per aquest context de recessió? Moderació fiscal, pla d’austeritat a l’Ajuntament, impuls a l’economia productiva, reforçament de les polítiques socials, potenciació de les inversions amb un major nivell de retorn econòmic i social.
Moderació fiscal. L’equip de govern ha complert parcialment. S’han congelat els impostos, per això hem donat suport parcialment a aquestes ordenances, però s’han apujat per sobre de l’IPC les taxes que tenen un major impacte social: escoles bressol o atenció domiciliària, la qual cosa expressa la poca empatia del PSC en una situació molt dura per a massa famílies.
Pla d’austeritat. Aquí s’ha fet camí, cal reconèixer-ho. Això demostra que durant massa anys s’ha estirat més el braç que la màniga, que els successius governs socialistes s’han caracteritzat per inflar de manera desmesurada les estructures públiques, amb despeses supèrflues i un organigrama amb massa comandaments i massa poca base. Amb la proximitat de les eleccions veurem com es tornarà a la despesa merament propagandística.
Impuls a l’economia productiva. Terrassa no és una ciutat amiga de l’emprenedoria. A l’hora d’obrir un negoci (que vol dir crear llocs de treball) l’Administració local sovint és un obstacle en lloc d’un incentiu. Queden pendents elements cabdals com la finestra única o les anomenades llicències exprés.
Política social. Des de CiU apostem per transferir més recursos a les entitats del tercer sector, que poden afrontar de manera més intensa situacions severes d’exclusió social, atès que queden exemptes del llast de l’estructura de personal de l’Ajuntament. Aquesta és una discrepància de fons amb el món socialista sobre com hem de consolidar l’Estat del Benestar, des de la corresponsabilitat social.
Inversions amb un bon nivell de retorn. Els pressupostos aprovats per al 2010 redueixen de manera dràstica la inversió pública. Menys inversió en sectors que activin l’economia però manteniment de l’exercici de prodigalitat pública més notable de l’actual etapa democràtica, el Parc Audiovisual de Catalunya, un autèntic pou sense fons que ja porta dilapidats a l’entorn de 40 milions d’euros.
El PSC aprova, doncs, els seus darrers pressupostos, després de 32 anys ininterromputs de govern, ancorat en una manera antiga d’entendre la ciutat, però, sobretot, uns comptes incapaços de ser un revulsiu per afrontar la crisi econòmica.
