El 97% de la inversió ferroviària a Girona
s’ha destinat al TAV
L’arribada del tren d’alta velocitat a
Figueres ha provocat l’empitjorament del servei dels combois convencionals i la
reducció del nombre d’estacions en ús
La inauguració del servei de Tren d’Alta
Velocitat (TAV) que connectarà Figueres amb París el 19 de desembre serà,
probablement, una de les notícies més destacades per part dels governs
espanyols i francès aquest final d’any. De fet, els darrers dies, Adif ja ha
qualificat d’èxit la inauguració de la infraestructura perquè, segons
l’empresa, “la majoria de bitllets posats a la venda per les primeres dues
setmanes de funcionament del tren han estat venuts dies abans de l’inici del
servei”.
La fiscalia demana la condemna d’un mosso per
coaccions continuades contra un fotògraf
“Identificacions del tot irregulars”, segons
el ministeri fiscal. “Una amenaça continuada contra el lliure exercici de la
professió que incorre en un atemptat contra la integritat moral i un delicte de
coaccions”, segons l’acusació. Són els termes amb què es van expressar, el 13
de desembre, la fiscalia i l’acusació per demanar la condemna de Jordi S.S.,
l’agent antidisturbis amb TIP 7.289 i adscrit a la Brigada Mòbil, per les
coaccions i amenaces reiterades contra el fotoperiodista Albert Garcia,
coordinador gràfic de la Directa, ara fa quatre anys.
Denunciar els maltractaments accelera les deportacions
“Lamentablement, no ho podem provar –avisa
abans de començar Salva Lacruz, responsable de centres d’internament de la
Comissió Espanyola d’Atenció als Refugiats del País Valencià (CEAR)–, però hem
detectat que a les persones migrants amb processos d’expulsió oberts que
patixen alguna irregularitat se’ls accelera el procediment d’expulsió”. El cas
més greu –i que va fer saltar les alarmes– va ser el de la jove marroquina
Noura Benrabah, detinguda el mes de juliol. Benrabah va denunciar abusos sexuals
per part d’un agent de la policia espanyola durant el seu pas per la comissaria
d’Oriola. Mentre durava la seva estada al Centre d’Internament d’Estrangers
(CIE) de Sapadors, a València, la denúncia va prosperar, però es va arxivar
quan Benrabah –contra l’opinió de la fiscalia– va ser deportada.
Primera protesta conjunta de les entitats
vallesanes anticapitalistes
Un grup d’activistes anticapitalistes de la
Coordinadora 19 de desembre del Vallès Oriental va ocupar una de les oficines
de treball de la Generalitat (OTG) que hi ha a Granollers amb una acció
sorpresa el 10 de desembre. Amb aquesta acció, van voler fer palesa la crisi
econòmica i social en un dels llocs on es gestiona el treball i, al mateix
temps, van cridar a la mobilització popular que es farà visible el 19 de
desembre amb la manifestació unitària que recorrerà Granollers sota el lema Pel
repartiment del treball i la riquesa.
‘Operació Macedònia’: mossos, guàrdies civils
i periodistes
(estirant del fil)
La setmana passada, la Directa va destapar una
extensa xarxa de narcotràfic que funcionava gràcies a la cobertura d’agents
dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil, segons es desprèn
de les investigacions judicials. En aquesta edició, donem detalls dels vincles
indirectes amb periodistes. També hi trobareu una extensa infografia que
intenta resumir les connexions explicades als 13.000 fulls del sumari.
Amuntegament a les presons xilenes
(roda el món)
El cos de bombers de la zona metropolitana de
Santiago de Xile va rebre una trucada de la presó de San Miguel el 8 de
desembre a les 6 de la matinada (hora xilena). L’avís no el donava un
funcionari de presons, sinó un intern que alertava sobre un incendi al quart
pis de la torre 5 de l’edifici. La trucada no es va fer fins gairebé dues hores
més tard que s’originés el foc; aquella matinada, van morir 81 persones.
Quinze anys de Circ d’Hivern a Nou Barris
(expressions)
Cada vegada més, els mesos d’hivern esdevenen
l’època idònia per prendre el pols al sector del circ a la ciutat de Barcelona.
Una de les cites indiscutibles és el Circ d’Hivern engendrat a l’Ateneu Popular
9 Barris, que enguany celebra la seva quinzena edició.
Quaderns d'Illacrua 42
Fosses comunes,recuperant la memòria soterrada
a fons
Des de la primera exhumació d’una fossa comuna
de la guerra civil i el franquisme amb metodologia arqueològica, l’any 2000, el
moviment per la recuperació de la memòria històrica s’ha convertit en una de
les iniciatives de la societat civil de la qual s’ha parlat més en el debat
públic. La poca implicació de les institucions i la legislació que s’ha aprovat
en la matèria, però, dificulten aquesta tasca, alhora que li resten el caràcter
reivindicatiu que defensen les seves impulsores. Tres persones implicades en
les exhumacions i el moviment per la recuperació de la memòria històrica ens
expliquen les problemàtiques associades a l’excavació de fosses comunes i fan
balanç de les experiències a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Nina Pakari
“La diversitat és un principi universal”
miralls | entrevista
El reconeixement constitucional de la justícia
indígena a alguns països de l’Amèrica Llatina, com ara Bolívia o l’Equador, ha
obert un debat sobre les possibles violacions dels drets humans que s’hi poden
cometre. Aquest debat confronta visions diferents sobre quines han de ser les
sancions dels delictes. Allò que, des d’una visió occidental, pot ser
considerat tortura, des de la mirada indígena, és vist com a purificació.
Aquesta dicotomia confirma l’axioma segons el qual veiem les coses com som i no
com són. Per parlar-ne, entrevistem Nina Pakari, advocada indígena i la primera
dona que forma part de la Cort Constitucional de l’Equador. Com a membre
Pachakutik, partit polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de
l’Equador (CONAIE), ha estat elegida parlamentària diverses vegades. A més, va
formar part del govern de Lucio Gutiérrez, el 2003, com a ministra d’Assumptes
Exteriors. Des dels seus rols d’indígena i dona de dret, ens aporta una mica de
llum al voltant d’aquest tema.
(indirecta)
Jose Luís Burgos persona afectada per la
hipoteca
“El govern i la justícia ens han traït”
Entre 2007 i 2010, a Catalunya, s’han produït
més de 40.000 execucions hipotecàries, és a dir, 40.000 famílies han perdut
casa seva pel fet de no poder pagar el préstec bancari. José Luís Burgos és una
d’aquestes persones afectades. Des del 30 de novembre, protagonitza una vaga de
fam davant la seu principal del Banco Santander a Barcelona (passeig de Gràcia
número 5) perquè el dimecres 15 de desembre subhasten la seva casa per
impagament d’hipoteca. Alhora, però, el cas del José Luís és excepcional. El
Banco Santander li ha denegat la cobertura de la pòlissa asseguradora que va signar
quan va contractar la hipoteca, tot i que compta amb una baixa total per
invalidesa arran d’una escoliosi degenerativa.
|