Vagi per davant que el blog que escric amb la meva amiga Susana Koska,
Cicatrices Transgenicas, està enllaçant un dels múltiples miralls de Wikileaks i que estic totalment d'acord amb la funció que compleix Wikileaks perquè sóc una fervent defensora de recuperar la funció social del periodisme.
També deploro que tots els mitjans estiguin vivint dels papers i "cablegates", com s'ha donat a anomenar a les xarxes de microblogging com Twitter i Picotea, però cap d'ells, excepte el diari Liberation, que fa dos dies va anunciar que com milers de blogs al món anava a allotjar la pàgina de Wikileaks al seu web, hagi fet cap gest per protegir a la font.
I, per descomptat, m'indigna que es puguin tancar tan ràpid uns comptes i unes pàgines d'una persona, Assange, i d'una organització, que estan reivindicant i complint una de les més importants i oblidades funcions del periodisme: la funció social. Aquesta funció la podríem sintetitzar remarcant que, en essència, consisteix a posar a disposició de la ciutadania tota aquella informació que els poders, siguin aquests econòmics o polítics, li furten i que és comprovada i veraç i té moltíssim a veure amb l'esdevenir de la seva vida quotidiana. És a dir, amb el seu present i amb el seu futur. Així que m'indigna que es puguin tancar tan ràpidament aquests comptes i estiguem veient com personatges que tenen condemnes per tràfic de dones segueixen obrint prostíbuls i encara ningú hagi tancat els comptes i fonts de finançament de tant traficant d'armes, dones i droga que tothom coneix. Per cert, ¿per quan tancar els comptes de la gran quantitat de taurons financers, capdavanters de l'especulació immobiliària i popes d'assessories vàries que ens han portat a la crisi que estem patint perquè el capitalisme es refunda ¡com no! a costelles de la gent que treballem?
Dit tot això, crec que la que li han muntat a Assange fa olor de complot de les millors agències d'espionatge creient que parant-lo i desacreditant-lo a ell podran parar una cosa que ja és imparable. I aquest muntatge solament pot fer-se quan a algú se li coneixen molt bé les seves debilitats. I Assange les ha de tenir. És lògic. Analitzem-ho breument amb una mica d'ironia i un molt de psicologia i de visió de gènere. Que hagi passat a Suècia no és casualitat, doncs en aquest país hi ha una llei que, amb la intenció de protegir als quals no poden negociar les seves relacions sexuals posat que l'imaginari sexista diu que les dones quan diuen no volen dir sí, penalitza les relacions sexuals sense preservatiu. Preservatiu que serveix per poder evitar contagis de VIH i altres malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats. Assange és una persona acostumada des de molt jove a estar al centre de la voràgine. Té entre mans una organització que el converteix en algú que sedueix àmpliament i les persones que tenen aquesta capacitat ho saben i la utilitzen, si són homes més. És a punt de remoure els fonaments de la societat de la informació i arriba convidat a un seminari. Segur que no és la primera vegada que a les seves relacions sexuals té trobades casuals a causa d'aquesta utilització del seu halo seductor. Segur que tampoc és la primera que, fent cas omís dels desitjos de l'altra persona, decideix per ella sobre la base que està íntimament convençut que totes elles estan desitjant que ell les faci objecte dels seus propis desitjos sexuals. Ara bé, a partir d'aquí ¡oh casualitat! Les dues noies s'han donat el telèfon per poder cridar-se l'endemà. Les dues noies decideixen, sense conèixer-se prèviament més que de veure's en el susdit seminari, cridar-se per explicar-se les seves experiències sexuals amb ell ¿no tenien res més que fer aquest matí? I ja per fi el més interessant. ¿Van tirar a sorts qui d'elles utilitzaria preservatiu marca vaticà que ja vénen "punxats" de fàbrica perquè no pequis i qui no tindria el preservatiu a mà?
El que s'ha dit, Assange és un molt bon periodista però encara ha d'aprendre que el penis també té la seva funció social i no és precisament la d'usar-ho sense atendre a les raons de l'altra persona.
