Llibertat il·lusòria, mercat immens
A la darreria de l’any 2004, s’havien venut més de 600 milions de telèfons mòbils al món. Els abonats americans han passat més de 15 mil milions d’hores al telèfon mòbil; els europeus han enviat 113 mil milions de SMS (Short Message Services), i la Xina, amb 220 mil milions de missatges de text, es classifica al capdavant d’aquesta categoria. Gràcies al sense fil, hem tallat el cordó, i així hem atordit la llibertat. Telefonar s’ha convertit en una nova dimensió de l’individualisme modern, un atribut de la llibertat personal en la seva versió del segle xxi. I també és així, paradoxalment, un nou esclavatge?
Per Dan Schiller*
Article traduït per Rut Jou
En l’origen, la comunicació mòbil és, com altres abans, una necessitat creada pels industrials que fabriquen els telèfons mòbils. Tot es decideix a la banda de l’oferta. Motorola, Intel, Nokia, Sony Ericsson, Samsung, Vodafone, Microsoft, Orange, SFR, Bouygues i molts altres comercialitzen a escala planetària objectes i serveis sense fil. Prodigiosos esforços de desenvolupament transformen tots els sectors del mercat: material, xarxa, sistemes d’explotació, programes, etc. Les telefonies sense fil es beneficien d’inversions massives, a l’altura de les apostes: el nombre de telèfons mòbils ja ha superat el dels telèfons fixos. I tot indica que la veritable explosió del sense fil encara no ha advingut. Perquè la multiplicació dels aparells i serveis, i el màrqueting que ha acompanyat, han suposat una transformació social de gran dimensió. Amb una miríada de telèfons nòmades, dotats de funcions múltiples (calculadora, rellotge, jocs, aparell de fotos, càmera de vídeo, ràdio, televisió, Internet, etc.), ens volem comunicar amb el món sencer tot desplaçant-nos. Aspirem al que els especialistes anomenen: el “contacte permanent (1)”.
El món meravellós de la mobilitat sedueix i fascina. També corre el risc d’engendrar el caos, ja que, desenvolupant estàndards incompatibles, les firmes rivals prenen en ostatge els abonats i trossegen el mercat, fent difícil a vegades, sinó impossible, la utilització d’un sol aparell per passar trucades, telecarregar les dades, consultar Internet, recórrer a un videòfon...
|