|
Afegint-se al malestar pels pressumptes fraus en l'elecció presidencial del 2 de juliol, un greu conflicte oposa 40.000 professors en vaga, i la quasi totalitat de les organitzacions socials, amb el governador de l'estat d'Oaxaca. Mentre que el Ministre d'interior amenaçava amb una intervenció armada, l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca (APPO) ha cridat, per a l'1 de desembre, a «una insurrecció pacífica a tot el país».
Per ANNE VIGNA
|
|
|
Deu anys de rebel·lió zapatista a Chiapas
El 12 de desembre, la Cambra dels Diputats de Mèxic va rebutjar el pla de reforma fiscal del president Vicente Fox, que, en augmentar les taxes sobre els medicaments i els aliments, afectava els més desfavorits. Cristal·litzant les esperances de canvi, l’alcalde de Mèxic, el Sr. Andrés Manuel López Obrador, manifesta una voluntat de millora social, mentre que, a Chiapas, després de deu anys de lluita, l’exèrcit zapatista instaura una estructura política i administrativa autònoma.
Per Bernard Duterme *
“Lluitem per al treball, la terra, un teulat, l’alimentació, la salut, l’educació, la independència, la llibertat, la democràcia, la justícia i la pau. No deixarem de batre’ns abans d’haver obtingut la satisfacció i format un govern lliure i democràtic per al nostre país (1)”. Els termes de la primera declaració del bosc Lacandona, feta pública l’1 de gener del 1994 al sud-est mexicà no tenen equívoc. La resolució i l’evidència del propòsit porten al perfil de l’organització que l’ha signat, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberació Nacional (EZLN). Un exèrcit d’uns milers d’indis maies, proveïts o no de fusells reals, amb la cara sovint oculta sota un mocador o un passamuntanyes, i que es refugien en quatre localitats importants de l’Estat de Chiapas, el dia de l’entrada en vigor de l’Acord de Lliure Canvi de l’Amèrica del Nord (NAFTA) entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà!
|
|
|
Pel nostre enviat especial Ixchel Delaporte *
La Calle del Nogal, situada a Santa María la Rivera, barri popular de Mèxic, prop del centre històric, té aires de festa. Globus de tots colors pengen a les cases. Des de fa gairebé cinquanta anys, el veïnatge esperava la millora del carreró. Sota un cel gris, una gentada entusiasta assisteix a la inauguració de la via, abans impracticable, que l’alcalde de la ciutat de Mèxic, el Sr. Andrés Manuel López obrador, ha vingut a batejar. “Les cases avancen cada vegada més —narra Francisco, un habitant— i regna la inseguretat, mentre que el nostre barri està en calma”.
|
|
|
|
|
|
|
EN NOM DEL LLIURE CANVI
Desenes de milers de pagesos es van manifestar a Mèxic, l’1 de febrer del 2003, per exigir la renegociació de la part agrícola de l’Acord de Lliure Canvi Nord-americà (ALENA), que la posava en competència amb la dels Estats Units, assolant l’agricultura mexicana. Si, d’una banda, el president Vicente Fox va passar, l’1 d’abril, un acord amb algunes organitzacions camperoles i va signar, el 19 de maig, un decret que creava una “comissió” per a les relacions amb les comunitats indígenes, no obstant això, prosseguia amb la mateixa política econòmica, especialment a través de la posada en marxa del Plan Puebla Panamá. La militarització de les terres indígenes de Chiapas, però també les dels estats d’Oaxaca i de Guerrero, constitueix l’única resposta aportada per la resistència que oposen les poblacions a aquest projecte, que afectarà també els països centreamericans, accentuant-hi un fenomen migratori de conseqüències dramàtiques.
Pel nostre enviat especial Cédric Gouverneur *
|
|
|