L’adopció d’un sistema d’adreçament semàntic que permeti la representació de la noosfera com un cosmos matemàticament explorable permetria resoldre el problema de la gestió dels coneixements al qual hi està ennfrontada la comunitat d’investigadors en ciències humanes.
Amb l’equip de recerca hem elaborat el nucli d’un sistema d’adreçament semàntic universal batejat amb el nom de “Metallenguatge de l’economia de la informació” (IEML en anglès), en coherència amb les idees desenvolupades més amunt. Aquest metallenguatge respon simultàniament a dos problemes. El primer apunta a l’obertura. Les adreces semàntiques expressades en IEML poden traduir totes les llengües naturals, classificacions i teories particulars. El metallenguatge no privilegia ni exclou a cap d’elles. En un moment en què els documents de totes les èpoques i de totes les cultures alimenten la memòria numèrica comuna, el nou sistema d’adreçament dels conceptes únicament podrà complir el seu rol d’observatori de la vida intel·lectual a condició d’integrar i de traduir la diversitat simbòlica de manera inclusiva.
La segona limitació que pesa sobre les adreces semàntiques és de tipus matemàtic. Millor que les expressions en llengües naturals, aquestes adreces es presten a operacions automàtiques de selecció, d’anàlisi, de síntesi, de classificació, d’avaluació, d’indiferència i de transformació, amb la finalitat d’explotar de manera òptima les noves possibilitats de tractament ofertes pel ciberespai. Són operacions que poden combinar-se i complicar-se a voluntat pels seus usuaris. La commensurabilitat dels universos semàntics, l’observació de la noosfera i la reflexivitat de la intel·ligència col·lectiva en el ciberespai esdevenen possibles, al menys teòricament.
Quina és la responsabilitat dels intel·lectuals davant de les noves tecnologies de la comunicació? Segons la definició acceptada, els intel·lectuals formen una categoria de pensadors que intervenen activament en els afers públics i manifesten la crítica conscient de les seves societats. No obstant, l’horitzó històric deixa entreveure una societat mundial del saber, el judici crític del qual serà massivament distribuït, amb el desenvolupament de les activitats d’elevat valor afegit, el creixement de l’educació superior i l’extensió d’una xarxa interactiva universal de comunicació estimulada per la informàtica i per Internet. No seria urgent, en aquesta nova situació, redefinir la funció dels intel·lectuals?
Per PIERRE LÉVY
Director de la càtedra de recerca en intel·ligència col·lectiva a la Universitat d’Ottawa; autor de «L’Intelligence collective», La Découverte, París, 1994, i de «Cyberdémocratie», Odile Jacob, París, 2002.
L’ordinador no té sexe. Aquesta afirmació potser era certa a principis dels 80, quan les noies es matriculaven en massa a les carreres d’informàtica. Però anys més tard ha canviat la percepció; l’ofici s’ha masculinitzat. La típica separació social de sexes que pregona que les dones són de lletres i els homes de ciències, costa de deixar enrere.
Per ISABELLE COLLET
Informàtica i investigadora de les ciències de l’educació a la Universitat París X (Nanterre), Institut Nacional de les Telecomunicacions (Evry). És autora de «L’informatique a-t-elle un sexe? Hackers, mythes et réalités», L’Harmattan, París, 2006.
La noció de societat de la informació ha adquirit un caràcter d’evidència sense que els ciutadans hagin pogut exercir el seu dret a un vertader debat. En donen testimoni les controvèrsies, principalment en el si de les grans instàncies internacionals, sobre la “fractura numèrica”. Fins al punt que la Unesco i la Unió Internacional de Telecomunicacions han convocat una cimera mundial sobre la societat de la informació que tindrà lloc el pròxim desembre a Ginebra.
Per imprimir els articles de les edicions lliures has d'estar registrat, és fàcil, ràpid i gratuït. Si desitges
convertir-te en un altre lector de Le Monde diplomatique en llengua catalana. REGISTRA'T AQUÍ. Problemes amb l'entrada (cookies)
Subscriu-te a la
versió digital de
Le Monde Diplomatique en català.
COPYLEFT: Aquesta publicació és copyleft. El text es pot difondre, citar i copiar literalment, amb qualsevol suport (digital o analògic) i amb qualsevol finalitat, sempre que s'enllaci de forma clara la pàgina on va ser publicat originalment.
De totes maneres, agraim que se'ns avisi de qualsevol ús del material, gracies.
Aquesta obra está amb una llicencia de
Creative Commons.