|
Tres vaixells asseguren la unió entre el port francès de Sète i el de Tànger: el Biladi (1200 places) i que pertany a la companyia Comarit, una societat privada marroquina, i els dos ferris de la Comanav, empresa pública marroquina: el Marrakech (670 places) i el Marrakech Express (850 places). Només aquestes tres naus transporten 200.000 passatgers cada any, "el 90% dels quals són immigrants marroquins", precisa Philippe Sala, patró d'Euromer, agència de viatges de Montpeller per la qual hi transiten dos terços dels bitllets. "Aquest trànsit està a punt d’explotar! Abans les famílies aguantaven els 1.500 quilòmetres de carretera des d’Espanya, des d’Algesires. Però els pares es van fent vells, alhora que s'aburgesen i prefereixen anar fins a Sète i gaudir del luxe d'un petit creuer". Sala es frega les mans: el govern marroquí acaba de vendre la Comanav a la CMA CGM, la molt poderosa companyia de ferris marítima (tercer grup mundial) del franco-libanès Jacques Saadé, la seu de la qual és a Marsella. El proper 1 de gener la CMA CGM podria dotar la línia Sète-Tanger de nous vaixells. "Acabarem amb els vells i petits vaixells que ja tenen trenta anys i no superen els 18 nusos!”, exclama el patró d'Euromer. “Amb els nous vaixells podrem arribar fins als 28 nusos i oferir als clients travessies en 24 hores". El preu serà el mateix? "Sí, és clar".
|
Comentaris
|
|
|
Segons un estudi de 2003 encomanat conjuntament per la Fundació Hassan II per als marroquins residents a l'estranger i l'Observatori Internacional de les Migracions, els marroquins residents a l'estranger (MRE) arribarien fins als dos milions (2,7 milions segons el setmanari marroquí Tel Quel) repartits entre França (728.000 el 1999, dels quals 206.000 ja han nascut a França i 222.000 han obtingut la nacionalitat francesa sense perdre la marroquina); Espanya (260.000 el 2001, xifra que passa als 505.000 el 2006 segons l'agència de premsa LatinReporters.com); Bèlgica (122.000 el 2000, als quals s’hi podrien afegir 82.000 marroquins naturalitzats belgues, és a dir 204.000 –una xifra que ascendeix fins als 265.000 el 2006 segons el sociòleg Jan Hertogen); Països Baixos (252.000 el 1999 –xifra que comprèn totes les persones nascudes al Marroc, naturalitzades o no); Itàlia (194.000 el 2000 i 240.000 el 2007, segons l'agència de premsa marroquina MAP). (Llegiu l'estudi complet sobre aquests casos www.alwatan.ma/html/ observatoire/index.html). Finalment, segons el setmanari marroquí Tel Quel del dia 30 de juny de 2007, "en els deu últims anys, les transferències de diners dels MRE han abastit el 60% del dèficit comercial" del país.
|
Comentaris
|
|
|
Els dispositius establerts a les fronteres d'Europa per poder combatre la immigració clandestina transforma molts països limítrofes en vastes zones de retenció d'immigrants. És el panorama del Marroc, on gairebé deu mil immigrants i refugiats polítics africans hi resten bloquejats en la seu camí cap a l'Estat espanyol. Estan obligats a romandre en les grans ciutats, víctimes d'una violència cada cop més dura, i són els hostatges del mercadeig entre Rabat i la Unió Europea.
Per SOPHIE BOUKHARI
Periodista. Casablanca.
|
|
|
|
Molts joves francomagrebins viuen com els primers condemnats de la terra. Tan dur com la seva sort, no és anàleg al calvari viscut per molts estrangers que van anar a viure a França en els segles xix i xx. Fins al punt que, subratlla l’historiador Gérard Noiriel, la majoria prefereix guanyar “contrades més acollidores —és a dir, votant amb els peus (1)”.
|
|
|
El fons de la crisi social i d’identitat
Mentre que, a França, la Comissió Stasi iniciada pel president Jacques Chirac va entaular els seus treballs sobre el laïcisme, un estudi sobre la regió de Bordeaux confirmava l’abast de les segregacions ètniques en el si de l’escola. S’afegeixen a les discriminacions socials i els barris guetos on romanen una part de les poblacions nascudes de la immigració recent, sobretot magrebina i africana, guetos que representen un autèntic desafiament a la República laica.
Un reportatge de Karim Bourtel *
|
|
|
LA REPÚBLICA I ELS SEUS ESTRANGERS
Entre el 2 i el 24 de setembre, el ministre d’Interior Nicolas Sarkozy va assistir a la reunió de les forces de l’ordre en el marc d’un “Tour de França de la Seguretat”. Hi va trobar molts funcionaris d’origen estranger? Segur que no. Tot i que les institucions de la República, en primer lloc les de la policia, haurien de ser un reflex de la societat i tendir a la diversitat, a penes practiquen la integració.
Una investigació de Maurice T. Maschino *
|
|
|