La Constitució espanyola determina un sistema de representació proporcional per a l'elecció dels parlaments de les comunitats autònomes constituïdes d'acord amb l'article 151 de la Constitució. Aquesta previsió constitucional es reflecteix a l'article 56 de l'Estatut de 2006, sens perjudici que aquest es remet a una llei electoral que ha d'aprovar el Parlament mateix; mentre aquesta llei electoral manqui, la disposició transitòria segona de l'Estatut de 2006 manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'Estatut del 1979, la qual estableix els elements indispensables per a dur a terme les eleccions i, en tot allò que no està establert, remet a les normes per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats. De fet, doncs, l'Estatut no condiciona gaire més enllà del que estableix la Constitució el sistema electoral del Parlament de Catalunya, sinó que remet a una futura llei electoral, la qual encara no ha estat aprovada.

La manca de llei electoral ha implicat que, amb l'excepció del nombre de diputats i de la determinació de les circumscripcions electorals, s'apliqui a les eleccions al Parlament de Catalunya les normes que regulen les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats contingudes a la Llei orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim electoral general (LOREG).

Cal remarcar, però, que la LOREG conté un conjunt de prescripcions que tenen la condició de normes d'aplicació general, és a dir, que s'han d'aplicar a tots els procediments electorals (estatals, autonòmics o locals), i que foren establerts per l'Estat d'acord amb les competències que li reserva la Constitució. Aquestes normes, enumerades al paràgraf 2 de la disposició addicional primera de la LOREG, fan referència especialment a la definició del dret de sufragi, a l'administració electoral, al cens electoral, als requisits generals de la convocatòria d'eleccions, al procediment de presentació de candidatures, a la campanya i la propaganda electorals, al recurs contenciós electoral, a les despeses i les subvencions electorals i als delictes i les infraccions electorals.

Pel que fa al nombre de diputats i a la determinació de les circumscripcions electorals, s'aplica la regulació prevista inicialment per a les primeres eleccions al Parlament. D'acord amb l'apartat 2 d'aquesta disposició, el Parlament està integrat per 135 diputats. L'Estatut també incorpora la circumscripció provincial com a criteri provisional, iintrodueix un correctiu pel que fa al nombre de diputats que correspon a cada circumscripció. Així, d'acord amb la dita disposició transitòria quarta, a les circumscripcions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona els són atribuïts 85, 17, 15 i 18 diputats, respectivament.

Sens perjudici que un aprofundiment en el procediment electoral requereix la consulta directa dels textos legislatius, hem optat per plantejar-ne la descripció a partir de les preguntes més freqüents que, amb relació al procés, es formulen davant unes eleccions. Al mateix temps, també oferim els quadres amb la informació dels resultats electorals que s'han produït en les sis eleccions al Parlament de Catalunya tingudes fins ara.