Aquest dilluns a la tarda hi ha hagut el debat en Comissió de la reforma de la Llei d’Estrangeria promoguda pel Govern. Aquest dijous, es debatrà al Ple, posteriorment al Senat i, finalment, novament, al Ple del Congrés.

El més preocupant: que els passos enrere de la llei es mantenen. I tot i que crec que hem aconseguit alguns avenços amb les negociacions amb el PSOE, els arguments principals que ens van dur a presentar una esmena a la totalitat al projecte de llei continuen presents al text i ens impedeixen votar-hi a favor.

Les negociacions amb el PSOE han estat marcades pel fet que vàrem presentar una esmena a la totalitat. Una esmena a la totalitat que va tenir el suport de la major part, per no dir totes, les ONG socials, que treballen amb immigrants, de sindicats, d’organitzacions de drets humans, de cooperació internacional, etc. Però sembla que el PSOE, i especialment el Govern, a partir d’aquesta esmena ha decidit no negociar, o millor dit, només negociar amb aquells que no li exigien canvis substancials en la llei: CiU i Coalición Canaria.

Em fa l’efecte que el Govern, amb aquesta reforma legal, pateix una síndrome d’una cursa per veure qui fa el discurs més dur. Dos exemples il•lustren perfectament aquesta síndrome: l’ampliació de la detenció a un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE’s) fins a 60 dies i la limitació del reagrupament familiar als major de 65 anys. En tots dos casos ens trobem davant d’un exercici hipòcrita. En el cas dels CIE’s els cossos policials denuncien que si no es produeixen més expulsions no és per manca de temps sinó per manca de recursos. I en el cas del reagrupament ens trobem davant d’una circumstància que l’any passat va suposar uns centenars de persones reagrupades. Però el que prima és el discurs dur, encara que suposi un enduriment de les condicions de vida per milers de persones. I així es continua multant la solidaritat, amb penes que arriben als 10.000 euros. Però encara és pitjor si analitzem la reforma de la Llei d’Estrangeria des del punt de vista dels drets: és cert que es garanteix als estrangers l’accés a l’ensenyament obligatori per se n’exclou l’ensenyament no obligatori. I es fa tot i que el Tribunal Constitucional va dictar una sentència l’any 2007 en contra d’aquesta possibilitat. Quan convé, les sentències del Constitucional són molt tingudes en consideració i, quan convé, es deixen de banda. Es restringeix l’accés a les polítiques d’habitatge. O es manté la Disposició Adicional 4 de la llei aprovada pels Governs del PP, la de la “no admissió a tràmit”. Mentre la resta de ciutadans l’administració competent ha de respondre negativa o positivament d’acord amb la llei de procediment administratiu.

I això fa que no només ICV, sinó molta gent compromesa haguem de dir no a aquesta mala llei.