Puc confessar que aquesta setmana el Barça m’ha desbordat. Si, vaig arribar a Barcelona, i ho vaig poder veure amb els amics. I malgrat confessar que com tot bon culé sóc patidor, no hagués imaginat una final tan clara. Els millors missatges els dels amics del Madrid, rendits davant del joc. Millor impossible. Una temporada per emmarcar.
Més enllà d’aquesta alegria compartida, aquesta setmana no em podia estar de fer algun comentari sobre l’actualitat política. En primer lloc sobre cotxes. Em sorprèn que encara hi ha que parli que ICV es dedica a marcar perfil. Algú pot pensar que una força membre del partit verd europeu pot callar quan som un dels recons d’Europa que no posa límits a l’hora de subvencionar vehicles cars i clarament contaminants? Em torno a reafirmar amb el que vaig dir dimarts. La mesura no és equitativa, ni progressista ni sostenible. I si, per Governar és cert, s’ha de consensuar. I el problema no és la postura d’Iniciativa, és de qui ho tira endavant i de com ho tira endavant.
En tercer lloc, volia destacar la setmana del Congrés. Perquè encara que no se’n parli, ha estat una setmana intensa. Entre les diferents iniciatives que vam defensar dimarts hi havia una sobre paradisos fiscal. Una iniciativa nostre i una altre del PSOE. En la tarda de dimarts vaig recordar una part de l’espot electoral socialista “los de los paraísos fiscales, los de las stock options, los de las trajes a medidas, los que nos metieron en la crisi no van ahora a sacarnos de ella. Reparto justo versus codicia”. I vaig explicar que més enllà dels compromisos genèrics en la lluita contra el frau fiscal, la nostra Proposició demanava que es modifiqués el projecte de Real Decret que permet que a partir d’ara aquells que compren deute de l’Estat provenint de paradisos fiscals no hagin de declarar la seva identitat. Una mesura que dificultarà la lluita contra el frau fiscal, no permetrà donar la informació a altres autoritats fiscals, i obrirà la porta al blanqueig de diners, com ha denunciat l’Associació d’Inspectors d’Hisenda. I el que nosaltres és que no siguin els dels paradisos fiscals els que ens treguin de la crisi. Però aquests són els límits del PSOE: passar del discurs a la realitat. I al final ens van votar en contra. I la seva Proposició genèrica i inconcreta es va votar amb els vots de CiU. Poca gent es va assabentar. Però si ho explico és perquè crec que il·lustre molt bé el que passa en aquest país. Un relat fort contra els paradisos fiscals, i una pràctica que està a la cua d’Europa. I es que cada setmana et trobes amb renuncies. La setmana anterior un Real Decret energètic que regalava a les elèctriques 1000 milions d’euros en drets gratuïts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i blindava per les grans companyies el negoci de les renovables, tot sota el paraigües del bonus social. Confesso que són aquestes coses les que em continuen indignant. Les que em fan continuar fent política. “Repartiment just versus cobdícia”
Per acabar, un lament. Per una justícia que no vol rescabalar a les víctimes del franquisme. Després d’haver arxivat la causa oberta pel jutge Garzón, amb un paper lamentable de la fiscalia, ara acusen al jutge de prevaricació. Per fes-s’ho mirar.
Veto als Pressupostos Generals de l’Estat
-
Intervenció al ple sobre els pressupostos Generals de l’Estat 2011. Gràcies,
president. Señora Salgado, señorías, presento en nombre de Iniciativa per
Cata...
Fa 1 dia