El Codi de Consum de Catalunya amplia, actualitza i millora els drets de les persones consumidores al nostre país i el dota, en l’àmbit de consum, d’un marc jurídic complet que vol esdevenir model de referència en molts sectors de l’activitat econòmica.

 El 23 de juliol de 2010 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya i ha entrat en vigor el 23 de juliol de 2010.
 
Amb la Nova Llei del Codi s’aconsegueix:

• Unificar en un únic text legal tota la normativa fins ara dispersa en matèria de consum.
• Millorar el nivell de protecció de les persones consumidores i incorporar el nostre ordenament jurídic les noves normatives comunitàries que incideixen en l’àmbit de consum.
• Adequar la normativa bàsica i general de protecció de les persones consumidores  a la realitat social i econòmica actual.

Es defineix el  concepte de consum responsable que esdevé, al mateix temps, un principi informador del dret del consum.

• Tota la ciutadania te garantit un accés més fàcil i proper als serveis públics de consum, atès que n’hi ha d’haver com a mínim un a cada comarca.
• Les empreses prestadores de serveis bàsics han d’oferir a les persones consumidores una adreça física a Catalunya en la qual puguin formular les seves queixes i reclamacions.
• Els telèfons d’atenció d’incidències i reclamacions en els serveis bàsics han de ser gratuïts.
• Tots els serveis que prestin un empresari o empresària han de tenir una garantia mínima de sis mesos.
• Les empreses han d’adoptar els mecanismes adients per garantir el retorn de les quantitats que rebin per avançat de les persones consumidores en l’adquisició d’un bé o en la contractació d’un servei.
• Les empreses públiques han d’estar adherides a l’arbitratge i aquest fet s’ha de tenir en compte en l’atorgament d’ajuts a les empreses.

 
Preguntes freqüents:
 
 1) A partir de quin dia les persones consumidores poden exigir als empresaris les noves previsions que recull el Codi de Consum?
 
D’acord amb la normativa establerta les noves obligacions seran exigibles a totes les empreses  a partir del 23 de juliol de 2011.
 
2) És necessari que les empreses disposin d’una línia d’atenció a les persones consumidores per atendre avaries o incidències en el servei?
 
El Codi estableix que si l’empresari desitja oferir a les persones consumidores un telèfon d’atenció a la clientela, pot utilitzar tots els sistemes de numeració existents, llevat els de tarificació addicional, es a dir, els que utilitzen els codis 803, 806,807, 905 i 907.
 
Tot i així,  les empreses que presten serveis bàsics han d’oferir a la seva clientela un servei telefònic gratuït, per exemple, línies 900 o un altre mitjà anàleg, al qual es puguin adreçar per posar en coneixement l’empresa les eventuals incidències, esdeveniments i circumstàncies que afectin el funcionament normal de les relacions de consum i formular reclamacions sobre els serveis rebuts.
 
3) Què s’entén per empresa prestadora de serveis bàsics?
 
Els serveis bàsics són aquells serveis de caràcter essencial i necessaris per a la vida quotidiana o que tenen un ús generalitzat entre les persones consumidores. S’hi inclouen subministraments, transports, mitjans audiovisuals, comunicacions, assistencials i sanitaris i els financers i d’assegurances.
 
4) La persona consumidora té dret a ser atesa en català?
 
Si, té dret a ser atesa en llengua catalana. L’expressió “ser atès” significa l’obligació d’entendre almenys qualsevol persona consumidora que s’expressi en les dues llengües, sense que això comporti l’obligació de parlar en una llengua o una altra.
 
 
5) Quin termini tenen les empreses per respondre les queixes i reclamacions dels seus clients o clientes?
 
Les empreses disposen d’un termini  màxim d’un mes.
 
6) Quan s’ha de garantir la devolució de les quantitats avançades per la persona consumidora? Com s’han de garantir aquestes quantitats?
 
L’obligació de garantir la devolució de les bestretes efectuades pels consumidors esdevé aplicable en les relacions de consum en les quals les quantitats avançades  superin el 25% de l’import de la transacció, sempre que siguin superiors a 100€. Aquests dos requisits s’han de donar alhora. Si no es donen aquests requisits, l’empresa no està obligada a garantir la devolució de les quantitats avançades.
 
Pel que fa a la manera de garantir aquestes quantitats , el Codi de Consum ho deixa a la lliure elecció de l’empresari, i per tant podrà establir aquesta garantia  per mitjà de fiances, avals o qualsevol altre instrument.
 
7)  És possible limitar la quantia de pagament amb targeta bancària? I limitar l’ús d’aquest mitjà de pagament en determinats períodes o condicions?
 
Si. Es lícit limitar la quantitat i posar-ne una de mínima o màxima, sempre que aquestes condicions no tinguin el caràcter d’abusives, es a dir, que les quanties màximes o mínimes han d’estar incloses en unes franges adequades a la realitat social i econòmica d’acord amb el tipus d’establiment o el sector d’activitat que es tracti.
 
Per més informació
www.consum.cat
www.ccosona.cat