La petició de dimissió a Coello engrandeix l'escletxa entre universitat i empresa

La votació de la comunitat universitària, que ha estat secreta, ha manifestat el seu rebuig a Coello amb 63 vots a favor, mentre que 13 persones han recolzat la seva gestió, i altres 14 han votat en blanc.

Coello, a banda del representant empresarial al consell, passa per ser l'home de l'encara conseller en funcions de la Generalitat, Antoni Castells, en la UB. Castells, enfrontat amb el rector actual, Dídac Ramírez, podria tornar al món universitari si finalment deixa la primera línia política, i Coello és considerat pels crítics com la 'llançadora' en la seva volta a les aules.

Els empresaris defensen a Coello

La passada setmana, el Consell de l'Alumnat va presentar una proposta de resolució per demanar al Govern el cessament pel seu criteri "empresarial" en la gestió universitària i nomenar a un nou president, davant el que les agrupacions d'empreses Foment del Treball i Pimec van manifestar el seu suport a la gestió de Coello, defensant la seva "rigorosa, correcta i procedent" tasca en el Consell Social en relació a la reducció del dèficit en els últims tres anys.

Amb aquesta votació la comunitat universitària demana a Coello, qui no ha assistit al Claustre, que deixi el càrrec i insta al nou Govern de la Generalitat que cessament al president del Consell Social i nom a una altra persona amb un tarannà "que permeti establir llaços" de confiança cap a la comunitat universitària.

El rector, Dídac Ramírez -que ha intentat avançar la votació d'assumpte de Coello en l'ordre del dia sense èxit-, ha estat acusat per part de personal de la universitat, d'haver "manipulat" als estudiants perquè presentessin aquesta proposta, alguna cosa que aquest ha rebutjat advertint: "No accepto que ningú digui que he manipulat als estudiants. Des del rectorat no hi ha hagut cap intent de manipular a ningú. No ho accepto".

Pressió per canviar la gobernança universitària

En la defensa de la proposta davant el Claustre, diversos estudiants han argumentat que una de les motivacions per les que demanen la dimissió és la pressió exercida, juntament amb la resta de presidents de Consells Socials, per canviar el model de gobernança i posar-se per sobre dels rectors, segons un document presentat aquest dimarts als rectors.

Els presidents de consell social haurien ideat una estructura liderada per un Consell Superior format per un petit cercle de representants de la societat, que se situaria per sobre del rector, i el president del qual seria nomenat pel Parlament.