Abdennur Prado, President de la Junta Islàmica Catalana
'Si no hi ha una campanya decidida contra la 'islamofobia', anem cap a una situació de tensió social'
30/11/2010
14:57
P. Alegre.- Abdennur Prado és català i musulmà. Amb motiu de la festa del Be, ens va concedir una entrevista en la qual denuncia que des de la Junta Islàmica Catalana que presideix estan constatant una creixent "islamofobia" a Europa davant la qual demana a les autoritats una taxativa actuació, mitjançant campanyes de conscienciació.
--En què consisteix la festa del Be o del Sacrifici?
La Festa del be, o la festa del sacrifici, té diversos noms i és la festivitat que se celebra com a recordatori de l'intent de sacrifici d'Abraham d'allò que més volia, el seu fill, i Déu li va obligar a substituir al seu fill per un be. Se celebra coincidint amb el final dels ritus de peregrinació.
--Aquí, a Catalunya, se celebra d'alguna manera especial la festa del Be?
--Si, hi ha diversos llocs on se celebra. Com a Barcelona, a la mesquita del camí de la Pau i en més llocs. La tradició és celebrar-ho en grup, en comunitat, sobretot el que és l'oració. Es fa una oració al matí i la tradició és celebrar-ho en comunitat i quanta més gent millor.
--Poca gent coneix les arrels comunes de les religions. Per què creus que passa això?
--Evidentment, la referència d'Abraham, és compartida pel judaisme, el cristianisme i l'Islam i, realment, els que pensen que són religions oposades desconeixen que tots els profetes de l'Antic Testament, els de el Tora, i Jesús també, estan a l'Alcorà i són reconeguts com a profetes pels musulmans, i el llibre sagrat de l'Islam ens diu que no hi ha diferències entre els missatgers de Déu i que no hem de diferenciar entre el profeta Mahoma i la resta de profetes i també ens diu que hem de seguir els continguts del que es va revelar a cristians i jueus, encara que interessos polítics i d'un altre tipus intentin fer barreres ideològiques entre les diferents religions, però si anem al fons veiem que hi ha moltes coses compartides.
--Com veieu aquest joc polític?
--Nosaltres portem denunciant-ho des de fa molts anys com a Comunitat islàmica catalana, al costat d'altres entitats islàmiques de Catalunya, i ho veiem amb absoluta preocupació. Ja no són associacions d'extrema dreta, com a Plataforma per Catalunya, sinó que aquests discursos que utilitzen la islamofobia i la por a l'Islam per guanyar vots estan entrant en partits importants. En els últims anys, malgrat tots els informes que s'han fet i de com s'ha alertat sobre aquest fenomen, no ha deixat d'augmentar; i és una llàstima que hi hagi gent i mitjans de comunicació que estan ressaltant només notícies negatives sobre els musulmans i estan contribuint a aquesta deriva cap a l'extrema dreta en tota Europa.
--Com es pot ajudar a detenir aquests discursos?
--La situació actual és molt curiosa, perquè en el moment en el qual les comunitats musulmanes estan reclamant i utilitzant un discurs de drets humans, de drets civils, reivindicant la Constitució, la igualtat jurídica dels musulmans, ens trobem davant de discursos que apel·len a la identitat nacional, discursos trivialistas, trivialistas que no, nosaltres som, nosaltres som, us heu d'adaptar. ¿Què vol dir això? ¿Que no hi ha llibertat d'expressió? ¿Que no hi ha llibertat de consciència?
En aquest moment fan falta campanyes institucionals contra la islamofobia, com s'han fet contra el racisme contra els negres o els gitanos, o contra els jueus. Hi ha tota una política de sensibilització sobre el mal que representa l'antisemitisme i les institucions estan bolcades contra això, els llibres de text parlen d'això, però no sobre l'Islam, a l'inrevés. Ara hem acabat unes jornades sobre el tema de l'Islam a les universitats i hi ha molta islamofobia a les universitats i això és impensable. Imagina't que et digués que hi ha molt antisemitisme, no pot ser, ¿no? Doncs la islamofobia és el mateix, una forma d'odi que d'alguna manera és una versió contemporània del racisme contra els jueus, ara contra els musulmans. Si no hi ha una campanya decidida, anem cap a una situació de tensió social per la discriminació de les comunitats musulmanes.
--Si els immigrants poguessin votar ¿creus que alguns partits canviarien el seu discurs sobre el tema, com per exemple el PP?
--Doncs no ho crec, necessàriament. I ho dic perquè en països com França, Holanda, Regne Unit, Alemanya no tant, però en aquests països hi ha una població musulmana que pot votar i les postures d'extrema dreta avancen. És part de la solució, però no és la solució del tot.
Ens estem adonant a principis de segle XXI que Europa és més antisemita que abans, que mai, i això és realment esborronador. És per parar-se a pensar en el fracàs o en el poc que han calat en alguns sectors de la societat el discurs de l'estat de dret, de la llibertat de consciència i de la diversitat.
--És Espanya un país acollidor per als nouvinguts?
--Espanya és un país amb molt poc costum de rebre immigració. Espanya és un país que no ha fet realment una política de diversitat cultural. És diferent si parlem de l'Islam i la religió. Estem en un context de llibertat religiosa. El tema de la immigració i de l'adaptació té més a veure amb qüestions culturals i les dificultats d'adaptació tenen a veure amb determinades costums d'alguns països de població musulmana i s'ha de tenir en compte que les comunitats immigrants, no només aquí, sinó en general, de totes les comunitats religioses del món, tenen una tendència en la primera generació, a tancar-se, a voler preservar la seva identitat cultural, la qual cosa és molt humana i molt comprensible. El que és necessari i en el que treballa la Junta Islàmica Catalana és a crear un discurs que faciliti, islàmic però contextualitzat en la nostra realitat social, dels ciutadans europeus o catalans del segle XXI, que faciliti aquesta adaptació.
Nosaltres defensem que són aquests discursos i aquest model els que s'han de potenciar des de les institucions, perquè és l'única solució. Potser nosaltres, com a entitat formada majoritàriament per catalans conversos a l'Islam, doncs estem en la posició d'oferir aquest model integrador, perquè som culturalment europeus i catalans, però espiritualment musulmans, i no hi ha cap incompatibilitat.
