Iniciativa Calalunya Verds

Autor/a: Jaume Bosch

Càrrec de l'autor dins d'ICV: President del grup parlamentari d'ICV-EUiA i número 4 a les llistes

Mitjans on s'ha publicat l'article: Diari de Girona

El  candidat socialista José Montilla va anunciar el 24 d’octubre la seva decisió de no reeditar el pacte de govern del PSC amb ERC i Iniciativa. El mateix dia Joan Saura encapçalava a Gandesa un homenatge institucional a les víctimes de la batalla de l’Ebre, en el marc d’una política pública de la memòria ben diferent a la indiferència dels Governs de CiU. El mateix dia Joan Herrera i Francesc Baltasar celebraven a Collserola la declaració d’aquesta zona com a Parc Natural, una opció que CiU va descartar durant vint-i-tres anys.

La coincidència en el calendari permet citar aquests dos exemples, però també podríem esmentar-ne  d’altres,derivats de l’acció de Departaments encapçalats per consellers del PSC o ERC: l’aplicació de la Llei de Barris, l’Hospital Moises Broggi al Baix Llobregat, l’increment de les aportacions econòmiques al municipis o la creació del Consell de la Cultura i les Arts. Politiques diferents a les impulsades pels governs convergents, basades en prioritats diferents i adreçades a sectors socials històricament desatesos per la dreta.

Es ben curiós: defensar la tasca del Govern d’Entesa és posar en pràctica allò que el President Montilla ens va demanar en l’acte de signatura de la convocatòria de les eleccions. Però avui, unes setmanes desprès, la defensa del Govern d’Entesa esdevé un acte de crítica al candidat Montilla.

Perquè, més enllà de les raons dels estrategs electorals socialistes, la renuncia del PSC a intentar formar una nova majoria d’esquerres és també la constatació de la seva renuncia a governar. El resultat que obtindrà el PSC  farà del tot impossible que pugui governar tot sol; no ho ha aconseguit mai, ni tan sols al 2003 o al 2006. Per això va haver de pactar amb ERC i ICV. Ara  doncs, es rendeix, es resigna a passar a l’oposició, i la única possibilitat de continuar governant seria un pacte amb CiU donant suport a Mas com a President. La imatge que se’n deriva de subordinació als interessos del PSOE és brutal. Bono està eufòric. I Marcelino Iglesias,  secretari d’organització del PSOE, que governa l’Aragó gracies a un pacte amb un partit de dretes com el PAR, se sent “relaxat”.

Es cert que la valoració del Govern no és prou bona, no tant per les politiques aplicades sinó per la imatge de soroll o discrepàncies que s’ha generat, i que alguns s’han encarregat d’exagerar. Però s’equivoca el PSC si creu que tan sols un nou per cent dels electors catalans (el percentatge de vots d’ICV-EUIA) continua desitjant un govern d’esquerres. Som molts mes.

La rendició del PSC obliga a Iniciativa a intentar mobilitzar els sectors progressistes i catalanistes que  desitgen un govern plural d’esquerres, i es neguen a contemplar impassibles com la dreta torna a entrar al Palau (sigui el de la Generalitat o el de la Música).