MOHAMMED CHAIB -Diputat Parlament de Catalunya PSC-CPC

domingo, enero 03, 2010

REFLEXIONES POST AMINATU HAIDAR

Este es un gran artículo que viene a confirmar lo que yo explicaba en mis anteriores reflexiones post Aminatu Haidar, SI NO SE RESUELVE EL CONFLICTO DEL SÁHARA , EUROPA TENDRÁ UN SERIO PROBLEMA DE TERRORISMO DE ALQAEDA EN ESTA ZONA.
Por eso digo siempre que el Sáhara hoy no se puede tratar de la misma manera que hace treinta años.


http://www.elpais.com/
El terrorismo islamista
Al Qaeda levanta un bastión en el Sáhara
La organización terrorista pierde fuelle en Argelia, y no logra implantarse en Marruecos y Túnez, pero golpea desde los endebles países de la región del Sahel
IGNACIO CEMBRERO - Madrid - 03/01/2010

Eran de más de media docena de nacionalidades diferentes, desde marroquíes hasta algún libio y tunecino y también un par de saharauis nacidos en la ex colonia española. Los jefes eran, no obstante, siempre argelinos. Los intérpretes, nigerianos, porque hablaban mejor el inglés. Wolfgang Ebner, el rehén austriaco que estuvo secuestrado con su esposa durante casi nueve meses de 2008 en el norte de Malí, vio a más de 70 terroristas de Al Qaeda en el Magreb Islámico (AQMI.
El grupo fundado por Bin Laden atrae a jóvenes del Magreb y África Occidental
Malí, Níger y Chad son Estados casi fallidos y sin pleno control territorial
Doce occidentales fueron secuestrados en 2009, de los que seis siguen cautivos
Los rescates pagados el año pasado rondan los 10 millones
Tres años después de que los salafistas argelinos se convirtieran, con el beneplácito de Osama Bin Laden, en la rama magrebí de Al Qaeda ése es, probablemente, su principal éxito: han logrado internacionalizarse. El prestigio del que goza la organización fundada por Bin Laden atrae a jóvenes del Magreb y de buena parte de África Occidental.
Umar Farouk Abdul Mutallab, el nigeriano que intentó volar en Navidad un avión de la compañía estadounidense Delta, había nacido en Lagos hace 23 años, pero su familia es originaria del Estado septentrional de Katsina. Un puñado de jóvenes de ese norte musulmán de Nigeria, colindante con Níger, se han incorporado a Al Qaeda.
"Las condiciones sociales del norte de Nigeria hace que la región sea proclive a la penetración del yihadismo islamista de Al Qaeda", escribía recientemente John Campbell, ex embajador de EE UU en Abuja y miembro del Council of Foreign Relations. Pese a todo, los nigerianos no son numerosos en el grupo terrorista. Los jóvenes más radicales del país más poblado de África se afilian más bien a sectas fundamentalistas como Boko Haram, la más activa.
AQMI actúa básicamente en dos escenarios. En el norte de Argelia donde sus tropas son mayoritariamente argelinas, pero cuentan en sus filas a algunos muyahidin de países vecinos. En el sur de Argelia y en los tres países fronterizos (Mauritania, Malí y Níger) donde sus fuerzas son más cosmopolitas aunque su principal responsable, Abdelhamid Abu Zeid, y sus mandos intermedios son argelinos.
En el norte asestó su mayor golpe en Argel el 11 de abril de 2007 con la voladura de dos edificios, uno de ellos albergaba a instituciones de la ONU, con un saldo de 30 muertos, según el balance oficial; de 72, según el diario El Watan. Desde entonces no ha vuelto a golpear en la capital.
Al Qaeda está en declive en los suburbios de Argel o en la región de la Cabilia (noreste). El Ejército mató en 2009, según el diario Liberté -no hay cifras oficiales-, a unos 200 terroristas incluidos siete emires o jefes de bandas. Éstos lograron, no obstante, asesinar a unos 120 militares, gendarmes y policías. La cifra parece elevada, pero cada año disminuye.
El terrorismo islamista pierde fuelle en el norte de Argelia y, aunque ha dado algún que otro zarpazo en Marruecos y, sobre todo, Túnez, no logra implantarse en los grandes países del Magreb. Ése era, sin embargo, el principal objetivo de los salafistas argelinos cuando cambiaron de nombre para autobautizarse bajo las siglas de AQMI. Pero no todo son fracasos en la corta historia de Al Qaeda en el Magreb. De diciembre de 2008 al mes pasado la cosecha de rehenes occidentales -12 fueron capturados de los cuales cinco fueron liberados, uno asesinado y seis permanecen aún cautivos- ha ido creciendo.
Los rescates pagados por los Gobiernos en 2009 para obtener la puesta en libertad de sus ciudadanos rondan los 10 millones de euros, según estimaciones coincidentes. Equivalen a los ingresos que genera al año el turismo en el norte de Malí, incluida la mítica ciudad de Tombuctú. A esa cantidad habrá que añadir la que paguen España, Italia y, acaso, Francia a cambio de la libertad de sus seis ciudadanos actualmente apresados por AQMI.
"Estos últimos tiempos hemos constatado que el dinero de los rescates va a parar a la financiación de las redes terroristas", se lamentaba el ministro adjunto de Exteriores argelino, Abdelkader Messahel, en el diario L'Expression de Argel. ¿Significa eso que el terrorismo en el norte de Argelia resurgirá gracias al dinero recaudado en el Sahel?
A la velada acusación de Messahel de facilitar el pago de los rescates, Amadou Toumani Touré, el presidente de Malí, ha contestado en varias ocasiones. "Lo que es seguro es que los salafistas
no son malienses", declaraba al diario argelino El Watan. "Vienen de algún lado. ¿No?", se preguntaba aludiendo a Argelia. "¿Por qué países que poseen más medios que Malí no pueden impedirles que atraviesen la frontera?".
Los secuestros no son la única fuente de financiación. Antonio Maria Costa, que dirige el organismo de la ONU de lucha contra el narcotráfico, declaraba en diciembre ante el Consejo de Seguridad: "Disponemos de pruebas de que los flujos de drogas ilícitas -la heroína en el este de África y la cocaína en el oeste- se juntan en el Sáhara y siguen nuevos itinerarios a través de Chad, Níger y Malí". Además del crimen organizado, "los terroristas y las fuerzas antigubernamentales se nutren de los recursos de ese tráfico".
Más allá de la caza y captura de occidentales, 2009 fue también fértil en atentados y enfrentamientos armados: asesinato de un estadounidense e intento de voladura de la Embajada de Francia en Mauritania; matanza de 28 soldados y asesinato de un par de oficiales de la inteligencia militar en Malí; asesinato, hace una semana, de cuatro turistas saudíes en el oeste de Níger, etcétera.
Cuando, en agosto de 2008, el general mauritano Mohamed Ould Abdelaziz derrocó al presidente elegido democráticamente, Francia y España, los principales socios europeos de Mauritania, fueron benevolentes. El Gobierno español era reacio a sancionar al dictador porque, según argumentaba, estaba vigente con Nuakchot un acuerdo de pesca y porque se contaba con él para luchar eficazmente contra la emigración clandestina y el terrorismo.
En este ámbito las cosas han ido a peor. La gendarmería mauritana ni siquiera siguió las huellas del todoterreno en el que Al Qaeda transportaba a sus rehenes españoles el 29 de noviembre. El general Abdelaziz tuvo que destituir al jefe de ese cuerpo, el general Ahmed Ould Bekrine. Ahora Asuntos Exteriores desaconseja en su web a los españoles viajar a cualquier lugar del país magrebí.
Pese a estos fallos, Mauritania es el menos endeble de los países del Sahel. Malí, Níger y Chad son Estados paupérrimos y semifallidos, cuyos Gobiernos no controlan parte de sus inmensos territorios. En Malí la rebelión tuareg en el norte del país está, por ahora, apaciguada, pero en sus dos vecinos orientales hay regiones en permanente insurrección.
Los recelos y la falta de medios hacen que los Estados del Sahel no cooperen mucho entre ellos para erradicar terrorismo y crimen organizado. Sus vecinos del norte, sobre todo, Argelia y Marruecos, tampoco se coordinan. Las rivalidades políticas y el conflicto del Sáhara Occidental se lo impiden. Las malas relaciones entre los países del Magreb repercuten negativamente sobre la seguridad de la Europa del sur.

martes, diciembre 29, 2009

TV3, CONSULTES I MESQUITES













Durant la campanya que va dur a terme la Plataforma promotora de les consultes sobiranistes pel 13-D passat, aquesta va comentar en la roda de premsa que les consultes és farien en algunes mesquites com Manlleu inicialment i després a Arenys de Mar. Aquest tema va causar una gran sorpresa dins de la comunitat musulmana d´aquestes poblacions com de tota Catalunya, donat que mai la mesquita pot ser utilitzada per fer unes consultes sobiranistes que no tenen res a veure amb l´activitat religiosa que és realitza dins de les mateixes. Posteriorment sembla que la plataforma es va tirar enrere i va anunciar que les mesquites no serien utilitzades el 13D, ja era massa tard perquè els enemics per ser musulmà i català ja ho havien utilitzat per tota Espanya per dir " mireu aquest son els musulmans als que demanem integració, també estan contra Espanya".El diari El Mundo va entrevistar el President de la mesquita de Manlleu amb el AlCorà a la mà i el va presentar com el musulmà català que dona suport a la independència de Catalunya, el periodista sabia perfectament que aquest senyor no tenia res a veure amb l´ndependentisme ni sabia de lo que li estava parlant. Aquest senyor el veure el sarau que s´havia muntat amb la seva entrevista em va trucar molt preocupat, i li vaig que intentaríem muntar una roda de premsa perquè pugués donar el seu punt de vista i aclarir-ho. Lo mateix va passar amb la mesquita d´Arenys de Mar a on Àngel Colom, secretari d´immigració de CDC, va enviar un comunicat a la premsa per dir que els musulmans d´aquesta població a través de la seva mesquita s´havien sumat a les consultes, també el president de la mesquita va anunciar que aquest senyor, àngel Colom, s´ho havia inventat tot perquè mai havia parlat ni amb el Imam ni amb el President, de fet no sabien qui era Àngel Colom.
Des de el meu punt de vista aquests fets son molt greus perquè no generen confiança entre els catalans no musulmans i els catalans musulmans, no s´els pot tractar com si fossin "borregos", gent que no pensa per si mateixa i que poden ser manipulats en qualsevol moment per el més llest que ho intenti i s´apropi a ells. Els musulmans lliurament poden o no participar en les consultes sobiranistes com tots els ciutadans/es i no necessiten de ningú que ni que els engany com el diari El Mundo, ni que els manipulin i els tractin com un ramat tal i com fa el Sr Àngel Colom, que ja ens té acostumats a que cada vegada que fa una visita a una comunitat musulmana la penja en la web de CDC dient que li donen suport. Certament vergonyosa aquesta manipulació. És per aquest motiu que les dues mesquites mencionades anteriorment i un conjunt de 10 mesquites més de Catalunya van fer una roda de premsa per explicar- se i donar democràticament el seu punt de vista, negant en tot moment que haguessin donat el vist i plau per fer les consultes en les mesquites. En aquesta roda de premsa hi eren molts mitjans que van recollir al dia següent la noticia, també hi va assistir TV3 la qual em va sorprendre amb les preguntes que feien als musulmans presents, les dues persones que cobrien la noticia, com per exemple ¿Qui us ha pressionat per fer aquesta reunió i dir que no esteu d´acord en cedir les mesquites per les consultes del 13D? Jo no donava crèdit a lo que estava escoltant, em semblava totalment fora de lloc i molt lamentable.
És evident que TV3 no va retransmetre res d´aquesta trobada, vaig tenir la ocasió de trobar-me al Parlament amb la Directora de la mateixa, Mònica Terribas, i li vaig comentar, em va dir que ho investigaria però mai m´ha dit res al respecte.
Em vaig sentir molt dolgut per diversos motius: Que TV3 quedava clar que no actuava amb la in dependència i neutralitat que esperem tots els ciutadans/es de "LA NOSTRA"televisió nacional, resulta que donava tot el suport a les consultes sobiranistes oblidant-se de que es una televisió no per una part de la societat catalana sinó per el seu conjunt. De fet de poc li ha servit perquè un dels promotors de les consultes els criticava al diari AVUI contundenment, dient que no servien per potenciar les consultes sobiranistes.
- Que les persones que va enviar TV3 consideraven als catalans musulmans com persones que era impossible que pensessin per si mateixos i que necesariament havia algú que els havia animat a donar el seu punt de vista sobre les consultes a les mesquites. Per tant crec que és una manca de respecte inacceptable en democràcia i en temps de llibertat.
M´agradaria fer una reflexió a TV3, així és impossible que sigui la nostra, perquè lo primer que em van dir els catalans musulmans al acabar l´acte és que TV3 en aquest cas havia actuat com independentista i no com una televisió neutre, em vaig comprometre a explicar-ho i és lo que estic fent. Per mi lo més preocupant no és que la gent que treballa a TV3 sigui independentista o nacionalista, faltaría més sinó que TV3 no sigui neutre en reconeixement de la realitat de la societat catalana avui que és molt diversa en molts aspectes, també en el seu pensament. Vull deixar ben clar que estimo i sempre estaré amb TV3 perquè la necessitem a Catalunya. L´ús social del català per part dels nous ciutadans que provenen de la immigració vindrà donat per les polítiques que estem fent de potenciació del català en tots els àmbits, per suposat TV3 té un paper fonamental, però que els nous ciutadans acabin parlant amb normalitat el català té a veure també, molt amb el reconeixement que fa Catalunya a la seva persona com a ciutadans amb drets i deures i en igualtat d´oportunitats. TV3 no pot perdre aquesta gran oportunitat que se li brinda amb els nous ciutadans, donat que no es tracta simplement de parlar de la seva gastronomia, que és important, o de com preguen que també és important, sinó que també pensen, opinen, participen i tenen visions diferents entre els mateixos sobre les qüestions importants de país.
Espero que TV3 no cometi l´error que crec que va cometre, per lo que veig i simplement és una constatació, fa molts anys amb la immigració arribada a Catalunya d´altres llocs de l´Estat, no és normal que hagi vist molt poques vegades , des de els meus 42 anys que porto a Catalunya, que una Federació o Associació d´Andalusos, o Extremenys sorti per TV3, si no és per explicar el cost de la Feria d´Abril que és fa a Barcelona. Pot ser ells tenen també alguna cosa a veure però TV3 l´hauria de promoure amb normalitat.
Jo no vull de cap manera que això passi amb els nous ciutadans, sinó que se sentin compromesos amb la seva TV perquè els considera en igualtat que la resta de ciutadans.