Buenas tardes, and Good Lock. En los EEUU se tiene un conocimiento bastante impreciso de la realidad española, menos aún de la catalana, a la que asimilan con el vocablo inglés catalepsy,lo que tal vez induzca a error. Recuerdo que en una fiesta de recepción en la embajada polaca en Whasington, USA, , mi aprecidado colega Mr.Spocker de la cadena publica de noticias News From Alaska Today,acreditado politologo en temas de Mediterraneo Sur, Graduado en Prince Town, etc. etc. no supo ubicar correctamente la ciudad de Barcelona, error muy típico y hasta bien considerado en ciertos ambientes intelectuales norteamericanos.Situó Barcelona, que para la mayoria de los norteamericanos es como hablar de Ulan Bator, en lo que debió ser Betanzos, Galicia. Le hice notar el error no sin cierto tono de disculpa: " Don´t worry. colleguee, Betanzos too beging by B of Burro, heheheh". Afortunadamente my aprecidado colega no habla ni una palabra de castellano, así que me dijo: "You´re a Big Guy, Jesus". En fin, una pequeña anécdota para amenizar el foro. Jesus Hermida, New York

Totalment d'acord amb "No ho capten",tots basen les davallades en l'eix esquerra-dreta i aquest a hores d'ara és erroni.El nou eix de la política catalana,encara que els resultats de Ciu puguin indicar el contrari,és independentisme-unionisme.
Creuen que canviant uns quants personatges tot seguirà igual i el que han de canviar és el discurs.

Totalment d'acord amb "No ho capten",tots basen les davallades en l'eix esquerra-dreta i aquest a hores d'ara és erroni.El nou eix de la política catalana,encara que els resultats de Ciu puguin indicar el contrari,és independentisme-unionisme.
Creuen que canviant uns quants personatges tot seguirà igual i el que han de canviar és el discurs.

En son de qué, nuestros representantes políticos en Catalunya, interpretaron que esto de gobernar las instituciones públicas iba de colocar cargos públicos de confianza (designación digital) en grado sumo. Por obra y gracia del Tripartito, en torno a medio millar de afines han comido la tira de tiempo de olla grande y ahora toca apearles el tratamiento porque quien presidirá la Generalitat en modo alguno aceptará esa bola. En una de esas, el más que posible sucesor a la Presidencia ya ha manifestado su intención de reducir en un burlesco porcentaje aquellos que los sustituirán. No es necesario masturbarse la mente para llegar a la conclusión de que resulta enormemente tentador para sus incondicionales políticos cubrirse el riñón, durante unos años, por medio de una mera y arbitraria designación oficial. En contraposición, solo pasa por gran estadista quien demuestra la talla de su liderazgo al moderar principalmente a sus propios partidarios. Con semejante declaración de intenciones, sólo nos resta, a los contribuyentes, hacer de tripas corazón o encomendarnos a san pies para evitar quedarnos en la espina de Santa Lucia. Es obvio que en todas partes cuecen habas, pero en la Comunidad Autónoma donde nací a calderadas y peor aún si, en dos palotadas, cualquier lugareño nos señala un ayuntamiento de minúsculo villorrio de nuestro territorio en el que hallaríamos una o varias de estas figuras de las que tanto goza rodearse quien ostenta el Poder. Es más viejo que mear en pared que mezclando lo malo con lo peor, en esta cuestión no iba a ser una excepción, dejamos el castaño oscuro para caer de bruces en la oscura boca de lobo. En sustancia, como la falta de liquidez de la tesorería pública es concluyente y ni a la de tres vamos a vedar el irreductible apego que demuestran nuestros gobernantes a obsequiarse con cargos de confianza, parece sensato exhortarlos a que se den el gusto cuando el número sea razonable; cuando no, que el mal hábito lo sufraguen de su bolsillo y todos henchidos de satisfacción… pasando de cuatro, cada uno fuma de su tabaco.

LO 100% DELS GUANHADORS AL LOTO COMPRAN BITLLETS DE LOTERIA.

MOOOOOOLT ÚTIL & INTERESSANT DE SABER.
ESPERO QUE FRIKILIKS NOS DIGA QUE VEI CLAR QUE NOS AUTO DETERMINAREM!

Si el PSC, a més d'anar a la manifestació, s'hagués posat amb ganes darrera la pancarta, hauria mantingut o millorat fins i tot els resultats electorals. Amb el seu voldre-i-doldre el 10J i el seu arrauliment voluntari al racó de l'escanyolisme el 28N, ha aconseguit els resultats més catastròfics de la seva història.

En canvi, tot i que CiU no s'ha presentat com a netament independentista, recollint el clam del 10J, sinó només com a no beligerant en aquest tema i com a antídot contra la crisi, ha aconseguit uns resultats més que bons.

Aparentment els partits que han perdut les eleccions (PSC i ERC, sobretot, però també ICV i CC) mostren disposició autocrítica, però és totalment superficial i enfocada, erròniament, a la renovació de quadres dirigents. Ni PSC reconeix les seves incoherències ni ERC els seus errors estratègics com a causa fonamental del seu fracàs. Els canvis de dirigents n'han de ser una de les conseqüències, però els lideratges no han estat el problema en sí, sino les incoherències de discurs i decissions que han frustrat i fins i tot irritat el seu electorat natural. Però clar, centrar-ho en les cares és el més fàcil...

Ens cal tenir als USA del nostre costat, per aixó i per mil coses més a la Nació catalana li cal CiU.

Ciu ha deixat clar, que es una força de centre, històricament ha fet acords tant amb la dreta com amb l\\\'esquera espanyola, no s\\\'ha casat mai amb els mateixos, depent de cap on bufa el vent i pels interesos de Catalunya ha fet. Aquest diferencial respecte le tripartit es moltissim, el tripartit no ha sabut portar gaira be res de bo a Catalunya, tot i que al Govern Espanyol es suposava que eren amics.

Certament, CiU ha sabut connectar amb la voluntat de l'espai central de l'electorat. Però ho tindrà francament difícil: haurà d'afrontar la degradació de les condicions socials del país, el col·lapse financer de la Generalitat i l'incompliment de les promeeses en l'àmbit nacional. Se'n sortirà? Vegeu el bloc
http://perabonspatrciis.blogspot.com