Vota
Resultat:
6 vots
Quico Sallés | Actualitzat el 17/12/2010 a les 23:59h

666

La mitologia catòlica marca amb aquest símbol el número de la Bèstia. Un codi de barres de la figura humana en la que s'ha metabolitzat el cantó obscur de la divinitat. A Artur Mas li falten 6 escons per arribar a la majoria absoluta i haurà de jugar aquest número triangulant. O el PP, o el PSC o ERC. Tres sisos que poden ser una autèntica bèstia per la federació nacionalista.

Quim Nadal, -etern portaveu de tot i rei del circumloqui fins i tot al twitter-, advertia aquesta setmana: "el nostre grup tindrà oportunitat de recordar a tothom, especialment a Artur Mas, que li falten sis diputats per tenir majoria absoluta”. Alícia Sánchez Camacho ja ha fet de les seves per aparèixer al TN rere el Sr.Mas a cada ple. I ERC, malgrat que de moment prou feina té a casa, quan la tempesta calabresa amaini, pot fer valer a preu d'or qualsevol suport per formalitzar l'agenda nacional.

Sis diputats que obliguen a passar per caixa. El sudoku parlamentari i el claqué que haurà de ballar el portaveu Oriol Pujol el veurem aviat. No caldrà esperar a passades les municipals. El primer round no serà un simple escalfament: vénen els pressupostos, clau de volta del primer any de legislatura. Uns números que enguany no es poden prorrogar perquè de ben segur la crisi obligarà a reduir-los. I si hi ha reducció pressupostària, res de perllongar-los. I els números del "govern dels millors" no tindran més remei que basar-los en l'estalvi i la reducció de despesa, perquè d'ingressos, ni pintats a l'oli. Per tant, falç i faixa i a bregar-se que la processó és molt llarga i el ciri és molt curt.

CiU haurà d'aplicar l'aritmètica. I per aplicar-la ha esdevingut un exemple precoç de preadaptació biològica. La federació havia evolucionat per adaptar-se a un entorn determinat, i ara, fins i tot per una casualitat, resulta que serà capaç per adaptar-se a un de ben diferent. Mas ja avisa: "no volem parella de ball fixa". Asseveració que implica que de ball n'hi haurà. Si és de bastons, sardana, jota o agarrao, dependrà de com estigui la bèstia, les tres.

Navega per les etiquetes

eleccions al parlament

COMENTARIS

+0
-0
Bon esforç
Anònima, 19/12/2010 a les 03:04
Quico, tu has fet el que has pogut i espero que CIU t'ho agraeixi com et mereixes.
+0
-0
En Quico fa trampa
Anònim, 19/12/2010 a les 02:48
Fas trampa Quico. Esquerra no vol cap pacte amb CiU, perquè ells són d' "esquerres" i els altres no. No facis trampa.
+0
-0
Si es volen continuar suïcidant és el seu problema
Salva, 18/12/2010 a les 12:03
Suposo que des de l'època de Pujol i Reventós els independentistes han après alguna cosa. Possiblement peco d'optimisme i de ingenuïtat però l'esperança és l'última cosa que es perd.

Araki, l'afirmació què "CiU ja s'encarregarà de que això segueixi sent així" o sigui que PP, ERC, ICV votin junts la trobo bastant inconsistent. Com ho farà CiU? Els posarà una pistola al pit? Són ells els que voten allò que volen. Si els que s'anomenen independentistes continuen votant amb el PP i amb encaixades estil Colom - Vidal Quadras acabaran de perdre el poc prestigi que els queda. Després de l'experiència dels últims anys no crec que ningú es deixi enganyar una altra vegada.
+2
-7
Dios sabe la verdad
Eduardo González Palomar (Manlleu), 18/12/2010 a les 10:59
Ahora, tras el escrutinio de los sufragios depositados en las urnas repartidas por toda Catalunya, estamos en disposición de prescindir de conjeturas, más o menos acertadas, sobre cuál es la realidad política actual. Ante la explícita correlación de partidos políticos surgida de la cita electoral, procede felicitar a la fuerza política más reforzada y que, pese a no haber obtenido la mayoría absoluta, se me antoja inimaginable que en los próximos días no halle la posibilidad de acceder al Palau de la Generalitat. Por consiguiente, no sería ocioso analizar el elevado grado de relación entre el rédito electoral cosechado por CiU y el despiadado castigo infligido al Tripartit por su manifiesta incapacidad para defender al conjunto de la sociedad de los feroces zarpazos que asesta la crisis económica. En mi opinión, la patética imagen de falta de liderazgo que ha trasmitido a la opinión pública, quien ha presidido el Govern en los postreros cuatro larguísimos años, empeorada permanentemente por la tragicómica relación interna de los diversos actores políticos que lo han formado, ha sido determinante para que hayamos asistido a un abrupto cambio de las fuerzas dominantes en la escena política de Catalunya sin precedentes en la etapa democrática. Vaya, a los salientes… que Dios les dé tanta paz, como descanso dejan. Refuerza el sentido de que el ganador lo ha sido más por demérito de su principal adversario que por mérito propio, los contrapuestos argumentos que la federación moralmente victoriosa ha ido diseminando en el tramo final de la última legislatura con el claro propósito de encaramarse al Poder: una contundente respuesta al Tribunal Constitucional, un espectacular aumento del independentismo y una concluyente derrota del PP en Catalunya. Pues bien, los partidos políticos que, indirecta o directamente, recurrieron el actual Estatut de Autonomía (Ciutadans y PP) han aumentado fehacientemente el número de catalanes que les apoyan; el cómputo total de diputados que alcanzan los partidos políticos que se declaran inequívocamente independentistas cae en número estrepitosamente y qué decir del espectacular aumento de escaños logrados por el PP. En adelante, quienes nos gobiernen en la novena legislatura están en su legítimo derecho de continuar doblegando la realidad catalana a voluntad o seguir hablando de la mar si lo creen oportuno; sin embargo, a muchos de nuestros conciudadanos, la dramática y precaria situación que hace mella en el seno de sus familias no les van a permitir expresarse con serenidad y diplomacia antes sus principales representantes políticos. Vaya, a los entrantes… que Dios los coja confesados de errar en fijar el orden de prioridades por más que busquen cabezas de turco.
+1
-3
Siguem responsables
postfederalista, 18/12/2010 a les 10:50
Sguem responsables ens diu el Mas , partits, periodistes, ciutadans, siguem responsables. Amen.
+3
-1
Doncs jo si que m'ho imagino
Anònim, 18/12/2010 a les 07:34
Salva, no t'enredordes que com van pactar Psoe-psc+PP+IC+ERC contra en Pujol per a posar de president del Parlament a en Reventós? Feia vergona veure la foto entre els que hi havien Vidal Quadras encaixant la mà al representant d'ERC Àngel Colom.
+6
-2
Poca imaginació tens
Araki, 18/12/2010 a les 04:30
Si no et pots imaginar el PP, ERC i ICV votant junts, poca imagina tens, company.

És el problema que té aquest país, que no es llegeix els diaris de sessions del Parlament i vota i opina basant-se en el pur prejudici.

Fes-me cas i mira't les votacions no només dels darrers set anys, sinó dels anteriors governs de CiU. Veuràs que la majoria de votacions són pràcticament unànimes. Perquè la gran majoria de votacions no tenen res a veure amb llengua i país: CiU ja s'encarregarà de que això segueixi sent així per poder anar fent la viu-viu i gestionant la morralla autonòmica espanyola de gust.
+1
-1
Aritmètica elemental
Salva, 18/12/2010 a les 01:33
CIU no necessita ningú.
Les votacions al Parlament es decideixen per majoria simple del assistents.
Si hi assisteixen tots els diputats de CIU tenen 62 vots.
Per votar contra CIU calen 63 vots, màxim 10 (135-62-63) es poden abstenir. Hi ha d'haver per força el PP, sense ell l'oposició només arriba a 55 (135-62-18).
D'on sortirien els 45 (63-18) vots que falten?. No n'hi hauria prou amb el PSC i els C's (31 vots). 14 vots més haurien de sortir entre ICV, ERC i CI. I repeteixo, anirien junt amb els del PP. Algú s'ho imagina?.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

El debat d'investidura, al minut


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: