El 97% de la inversió ferroviària a Girona s’ha destinat al TAV

L’arribada del tren d’alta velocitat a Figueres ha provocat l’empitjorament del servei dels combois convencionals i la reducció del nombre d’estacions en ús

La inauguració del servei de Tren d’Alta Velocitat (TAV) que connectarà Figueres amb París el 19 de desembre serà, probablement, una de les notícies més destacades per part dels governs espanyols i francès aquest final d’any. De fet, els darrers dies, Adif ja ha qualificat d’èxit la inauguració de la infraestructura perquè, segons l’empresa, “la majoria de bitllets posats a la venda per les primeres dues setmanes de funcionament del tren han estat venuts dies abans de l’inici del servei”.

La fiscalia demana la condemna d’un mosso per coaccions continuades contra un fotògraf

“Identificacions del tot irregulars”, segons el ministeri fiscal. “Una amenaça continuada contra el lliure exercici de la professió que incorre en un atemptat contra la integritat moral i un delicte de coaccions”, segons l’acusació. Són els termes amb què es van expressar, el 13 de desembre, la fiscalia i l’acusació per demanar la condemna de Jordi S.S., l’agent antidisturbis amb TIP 7.289 i adscrit a la Brigada Mòbil, per les coaccions i amenaces reiterades contra el fotoperiodista Albert Garcia, coordinador gràfic de la Directa, ara fa quatre anys.

Denunciar els maltractaments accelera les deportacions

“Lamentablement, no ho podem provar –avisa abans de començar Salva Lacruz, responsable de centres d’internament de la Comissió Espanyola d’Atenció als Refugiats del País Valencià (CEAR)–, però hem detectat que a les persones migrants amb processos d’expulsió oberts que patixen alguna irregularitat se’ls accelera el procediment d’expulsió”. El cas més greu –i que va fer saltar les alarmes– va ser el de la jove marroquina Noura Benrabah, detinguda el mes de juliol. Benrabah va denunciar abusos sexuals per part d’un agent de la policia espanyola durant el seu pas per la comissaria d’Oriola. Mentre durava la seva estada al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors, a València, la denúncia va prosperar, però es va arxivar quan Benrabah –contra l’opinió de la fiscalia– va ser deportada.

Primera protesta conjunta de les entitats vallesanes anticapitalistes

Un grup d’activistes anticapitalistes de la Coordinadora 19 de desembre del Vallès Oriental va ocupar una de les oficines de treball de la Generalitat (OTG) que hi ha a Granollers amb una acció sorpresa el 10 de desembre. Amb aquesta acció, van voler fer palesa la crisi econòmica i social en un dels llocs on es gestiona el treball i, al mateix temps, van cridar a la mobilització popular que es farà visible el 19 de desembre amb la manifestació unitària que recorrerà Granollers sota el lema Pel repartiment del treball i la riquesa.

‘Operació Macedònia’: mossos, guàrdies civils i periodistes

(estirant del fil)

La setmana passada, la Directa va destapar una extensa xarxa de narcotràfic que funcionava gràcies a la cobertura d’agents dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil, segons es desprèn de les investigacions judicials. En aquesta edició, donem detalls dels vincles indirectes amb periodistes. També hi trobareu una extensa infografia que intenta resumir les connexions explicades als 13.000 fulls del sumari.

Amuntegament a les presons xilenes

(roda el món)

El cos de bombers de la zona metropolitana de Santiago de Xile va rebre una trucada de la presó de San Miguel el 8 de desembre a les 6 de la matinada (hora xilena). L’avís no el donava un funcionari de presons, sinó un intern que alertava sobre un incendi al quart pis de la torre 5 de l’edifici. La trucada no es va fer fins gairebé dues hores més tard que s’originés el foc; aquella matinada, van morir 81 persones.

Quinze anys de Circ d’Hivern a Nou Barris

(expressions)

Cada vegada més, els mesos d’hivern esdevenen l’època idònia per prendre el pols al sector del circ a la ciutat de Barcelona. Una de les cites indiscutibles és el Circ d’Hivern engendrat a l’Ateneu Popular 9 Barris, que enguany celebra la seva quinzena edició.

Quaderns d'Illacrua 42

Fosses comunes,recuperant la memòria soterrada

a fons

Des de la primera exhumació d’una fossa comuna de la guerra civil i el franquisme amb metodologia arqueològica, l’any 2000, el moviment per la recuperació de la memòria històrica s’ha convertit en una de les iniciatives de la societat civil de la qual s’ha parlat més en el debat públic. La poca implicació de les institucions i la legislació que s’ha aprovat en la matèria, però, dificulten aquesta tasca, alhora que li resten el caràcter reivindicatiu que defensen les seves impulsores. Tres persones implicades en les exhumacions i el moviment per la recuperació de la memòria històrica ens expliquen les problemàtiques associades a l’excavació de fosses comunes i fan balanç de les experiències a Catalunya i a l’Estat espanyol.

Nina Pakari

“La diversitat és un principi universal”

miralls | entrevista

El reconeixement constitucional de la justícia indígena a alguns països de l’Amèrica Llatina, com ara Bolívia o l’Equador, ha obert un debat sobre les possibles violacions dels drets humans que s’hi poden cometre. Aquest debat confronta visions diferents sobre quines han de ser les sancions dels delictes. Allò que, des d’una visió occidental, pot ser considerat tortura, des de la mirada indígena, és vist com a purificació. Aquesta dicotomia confirma l’axioma segons el qual veiem les coses com som i no com són. Per parlar-ne, entrevistem Nina Pakari, advocada indígena i la primera dona que forma part de la Cort Constitucional de l’Equador. Com a membre Pachakutik, partit polític de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE), ha estat elegida parlamentària diverses vegades. A més, va formar part del govern de Lucio Gutiérrez, el 2003, com a ministra d’Assumptes Exteriors. Des dels seus rols d’indígena i dona de dret, ens aporta una mica de llum al voltant d’aquest tema.

(indirecta)

Jose Luís Burgos persona afectada per la hipoteca

“El govern i la justícia ens han traït”

Entre 2007 i 2010, a Catalunya, s’han produït més de 40.000 execucions hipotecàries, és a dir, 40.000 famílies han perdut casa seva pel fet de no poder pagar el préstec bancari. José Luís Burgos és una d’aquestes persones afectades. Des del 30 de novembre, protagonitza una vaga de fam davant la seu principal del Banco Santander a Barcelona (passeig de Gràcia número 5) perquè el dimecres 15 de desembre subhasten la seva casa per impagament d’hipoteca. Alhora, però, el cas del José Luís és excepcional. El Banco Santander li ha denegat la cobertura de la pòlissa asseguradora que va signar quan va contractar la hipoteca, tot i que compta amb una baixa total per invalidesa arran d’una escoliosi degenerativa.