|
Mentre la temporada dels premis literaris s’acaba sense sorpreses –les grans editorials es parteixen els honors–, els editors modestos persegueixen el seu treball d'esbossar talents o descobreixen grans autors oblidats. Sense el suport de crítiques literàries que, en la majoria dels casos, es conformen amb revalorar obres ja consagrades arreu.
Per PIERRE JOURDE
Professor de la Universitat Grenoble III (Stendhal) i autor de «L'heure et l'ombre», l'Esprit des péninsules, París, 2006.
|
|
|
|
Al forat negre de Guantánamo
Era previsible, l’arrest del Sr. Saddam Hussein no resol l’equació iraquiana. Finalment desfets de l’antic director, els iraquians no són menys hostils, en la seva majoria, a l’ocupació estrangera. Les resistències continuen contra les forces americanes. La perspectiva d’una transferència de sobirania a les autoritats locals aviva les rivalitats entre comunitats (xiïta, sunnita, kurda). Una mena de liberalització amenaça. La pau no és una cita. No gaire millor que a l’Afganistan, on el talibans tornen. Aquestes xifres en la gestió de la postguerra fan més absurda la sort de les persones capturades durant la guerra contra els talibans el 2001 i aparcades a Guantánamo, a l’illa de Cuba. Menyspreant els drets humans i també les lleis dels Estats Units.
Per la nostra enviada especial Augusta Conchiglia*
Des de fa gairebé dos anys, uns 660 enemics combatents capturats a l’Afganistan, al Pakistan o lliurats per altres països, estan detinguts en secret a la base que els EUA tenen a Guantánamo (Cuba), sense tenir en compte les lleis internacionals. Se suposa que només uns decrets del president dels Estats Units en nom de l’«estat de guerra contra el terrorisme» justifiquen aquesta detenció. Fins avui no s’ha formulat oficialment cap inculpació contra els detinguts, i encara no s’han establert les comissions militars ad hoc anunciades el 2001.
|
|
|
|
Victòria segura, pau impossible
Dos anys després del derrocament del règim dels talibans, els delegats de la Loya Jirga (Gran Consell) discuteixen un projecte de constitució centrada a establir l’“estabilitat i la pau” a l’Afganistan. De totes maneres, sobre el terreny, els atemptats se succeeixen, mortals —a l’Iraq també. Míssils contra bombes humanes, carros d’assalt contra cotxes bomba, estratègia de potència contra estratègia de fustigació: la pau no es guanya als camps de batalla.
Pierre Conesa *
Les forces dels Estats Units perden entre un i dos soldats cada dia a l’Iraq d’ençà de la fi oficial de la guerra. Paradoxa de les situacions noves que es viuen a l’Afganistan des de fa dos anys: la postguerra s’ha convertit en més perillosa que la guerra mateixa. I això que tot havia començat com una gran pel·lícula al voltant de l’Estat major nord-americà instal·lat a Qatar i de les seves sales de comandament atapeïdes de pantalles.
|
|
|