De 1973 a 1989, la dictadura del general Augusto Pinochet no va ser tan sols l’obra d'un sol home que va imposar el terror a tot un poble, sinó que va comptar amb un ampli cercle de col·laboradors, a l'interior i a l'exterior, còmplices de l’extermini sistemàtic dels opositors polítics i d'un país. Emblema i síntesi de les autocràcies militars que van governar l’Amèrica Llatina entre els anys 70 i 80, Pinochet va ser també l'expressió del pànic que el poble inspirava entre les classes privilegiades, per a les quals no va escatimar mesures repressives brutals per tal de garantir-ne la seva seguretat. També va ser, en aquells anys de guerra freda, el símbol del general llatinoamericà instrumentalitzat per Washington per aterrir l'esquerra del seu país i mantenir-lo fidel al «camp occidental».
Per LUIS SEPÚLVEDA
Escriptor xilè, autor, entre altres, de la novel·la màgica i ecològica, «Un viejo que leía historias de amor» (Tusquets, 1997), obra mestra traduïda a quaranta-sis llengües i més de deu milions d'exemplars venuts. Sepúlveda és un ex-membre de l'escorta del President Salvador Allende, al qual va protegi fins l'11 de setembre de 1973, dia del cop d'Estat. Va ser detingut per la dictadura del general Pinochet, condemnat a vint-i-vuit anys de presó i tancat a la presó de Temuco per a presoners polítics. Una campanya mundial d'Amnestia Internacional aconsegueix alliberar-lo el 1977. Es va exiliar, va recórrer l’Amèrica Llatina, després va combatre amb els sandinistes la dictadura de Somoza a Nicaragua (Brigada Simón Bolívar). Va viure a Alemanya des del 1982, on va treballar un temps com a xofer en la línia Hamburg-Istambul. El setmanari Der Spiegel el va contractar com a corresponsal de guerra a Angola. Durant diversos anys va descriure la intervenció cubana a Angola, així com la derrota de les tropes d'elit de Sud-àfrica. Una derrota que havia d'afavorir la caiguda del règim racista de l'apartheid. Luis Sepúlveda resideix actualment a l’Estat espanyol.
|