.. i altres "rara avis" que fan de la patada, estil de vida, i que es prodiguen per l'hàbitat abanderant l'exclusivitat de l'independentisme.

Crec que costarà de fer entendre el que pretenc, però s'ha de seguir intentant:

1. Mas se la juga, però més se la juga Espanya, perquè és evident que alguna cosa ha canviat a Catalunya. Expliquem-ho. L'independentisme marginal no té cap futur, és excloent, antipàtic, i sense cap possibilitat d'obtenir cap majoria, ni ara, ni mai. Sona potser fort, però és així, els resultats electorals ho demostren. Convergència és l'únic partit capaç d'aglutinar la força i el missatge que es necessita per fer que el poble entengui que la indepèndencia és una necessitat social i econòmica, una necessitat de supervivència més que de banderes. Que Espanya segueixi "tocant la pera", no pot fer més que desencadenar més desitjos d'autogovern pel nostre país. Per sort tenim el partit indicat per seguir avançat amb el suport de la majoria.

2. La situació està encara verda, però el verd és ja més groguenc, si sou honestos veureu que s'ha avançat prou amb el missatge de Mas, que ha estat el discurs més català de tots els investits des de la dictadura i que ha arribat el moment de no prometre i sí d'actuar amb estratègia a mig termini. No subestimeu Mas, crec que sorprendrà més d'un que creu que només és capaç de ser un esclau de l'espanyolisme. I encara que acabi fent algun moviment extrany de proximitat política a forces espanyolasses, cosa gens descartable, tampoc crec que calgui demonitzar-lo. No es fa res perquè sí. Deixem-lo fer, cony. No és tonto, ni aprofitat, per molt que se li vulgui penjar a vegades el Sant Benet. Sé que això és el que més us costa d'entendre. Poc a poc.

3. És evident que el concert econòmic, detalls del pacte fiscal, de l'Estatut i altres fineses que estan en boca del govern català per demanar a Madrid, tindran una resposta contundent (per negativa), ja que els feixistes i vividors de la rojigualda, no voldran perdre el seu status robat de les nostre arques des de fa tant de temps. Però senyors, no podem seguir plegats de mans esperant que llampegui o perdent els papers discutint cada dia si Laporta la té més grossa que Carretero, o altres bestieses sense sentit o simplement lamentar-nos del que hagués pogut ser i no ha estat encara. S'ha de demanar tot i més. Hem de fer veure, cara Espanya, que tenim fe en que s'aconseguirà. No heu pensat que potser, cal esperar justament un NO definitiu per poder alçar els braços i dir fins aquí hem arribat?. De convertir justament aquesta nova patacada en argument majoritari a la societat de què així no anem enlloc. Hem de comptar amb tots i tothom, no podem fer un discurs basat només en les quatre barres i en la catalanitat pura. Això són bagenades, què volem realment tenir un estat propi o fer "el paperines in secula seculorum"?.

3. No aconseguirem mai res, si no existeix una situació de tolerància i respecte al que mana. És realment preocupant, veure la quantitat de missatges de crítica de suposats catalans independentistes, vomitant merda sobre el català que ha de dirigir el rumb del vaixell els propers quatre anys, quan ni tan sols la "festa" ha començat. És ridícul també veure com els partits més independentistes, prefereixen allargar una investidura, demanant la lluna en un cove, quan només han tingut un grapat de vots. Cada partit és evident que ha de fer el seu paper, intentant seguir el progama que defensa, però hi ha moments de fer país, d'identitat nacional, on s'hauria de tenir la categoria humana, de deixar si més no, als que s'assemblen més en el que pensem, que treballin en pau, ja que els votants així ho han decidit. Esteu preparats ERCs i Solidaris per entendre aixó? O simplement busqueu l'interès propi de partit? El vostre paper és molt més important del que sembla per donar una imatge de Catalunya unida, teniu l'oportunitat de deixar fer i no oposar-s'hi frontalment. Mas serà president igualment. Reflexioneu-hi una mica.

4. No tot són flors i violes. Convergència necessita un acurat estudi del seu funcionament intern. Cal un esforç de valoració de quin són el recursos humans amb què es compta, i quin ha de ser el discurs i el full de ruta (tan de moda) ideal per fer del "dret a decidir", necessitat absolutament innegable en aquests quatre anys. En aquest sentit sí que se la juga, perquè no tindrà cap altra oportunitat de comptar amb una majoria tan important com ara. Igualment és feina de la gent del partit, des de baix, fins a dalt, als municipis, a les seus etc, de començar a "educar" cap a l'independentisme a les parts encara més "despistades". Tot està per fer, però tot és possible :)

4. Sé que aquest full de ruta és difícil d'entendre si es té una mentalitat tancada, criticona i agressiva. Les respostes dels marginals són les previsibles, fora els botiflers, colla de lladre i cercacadires, ens estan enganyant amb l'ara no toca, CYU no serà mai un partit català ni independentista. Fa 30 que s'hi estan defecant al bell mig, etc etc. Vosaltres mateixos, cadascú es ben lliure de pensar el que cregui, però seria bonic aprofitar el temps i sommiar que és possible una Catalunya diferent, una Catalunya Estat, que compta amb tots i tothom, on les banderes són tan importants com les necessitats i les persones amb capacitat de compartir un objectiu comú, sers que mostren tolerància i respecte a qui li toca portar el timó. Salut.